Les dones continuen guanyant terreny en els consells d'administració de les grans empreses espanyoles. El 2021 la seva presència no arribava ni al 30% en les cotitzades de l'Ibex-35, el 2023 va superar per primera vegada la barrera del 40% i a tancament del 2025, ocupen ja el 42,1% dels llocs, segons les dades publicades aquest dilluns per la CNMV. L'avenç és clar, si bé la foto encara està lluny del 50%-50%.

I la distància és encara més gran quan es mira als llocs amb més poder executiu: les dones només representen el 10,3% de les conselleries executives i el 27,7% de l'alta direcció de l'Ibex-35. La presidenta del Santander, Ana Botín, o la consellera delegada de Bankinter, Gloria Ortiz, són algunes. Amb càrrecs no executius hi ha Marta Ortega (Inditex), Beatriz Corredor (Redeia), o María Dolores Dancausa (Bankinter).

L'augment de conselleres a l'Ibex-35 no ha estat casual. La CNMV va introduir en el seu Codi de Bon Govern la recomanació que les dones aconseguissin almenys el 40% dels consells, després d'anys d'una presència femenina molt reduïda. El que va començar com una recomanació de "complir o explicar" va acabar donant pas a una obligació legal amb l'aprovació de la Llei Orgànica 2/2024 de representació paritària.

Per a les 35 companyies amb capitalització borsària més elevada, aquest mínim del 40% és obligatori des del 30 de juny de 2026. La norma considera que existeix una presència equilibrada quan cap dels dos sexes supera el 60% ni baixa del 40%. Per això, encara que l'Ibex ja ha superat el llindar legal, encara no existeix una composició paritària en sentit estricte.

El pròxim capítol arribarà també de la mà de la CNMV. El supervisor treballa en l'actualització del seu Codi de Bon Govern, la darrera revisió del qual es va produir el 2020, i preveu tenir llest el nou text el 2027. La revisió incorporarà els canvis que ha viscut el govern corporatiu en els darrers anys, des de la intel·ligència artificial i la ciberseguretat fins a les noves exigències en matèria de sostenibilitat i representació.

L'edat mitjana dels consellers puja a 61,3 anys

D'altra banda, la CNMV posa en relleu que els membres dels consells d'administració són cada vegada més grans. El 2025, els consellers de les societats cotitzades tenien 61,3 anys de mitjana. La mida mitjana dels consells es va mantenir pràcticament estable, en 10,1 membres, mentre que el 46,9% dels presidents dels consells exercia funcions executives. A l'Ibex-35, el 69,7% de les companyies comptava amb almenys un 50% de consellers independents, tot i que el percentatge era superior el 2024, quan arribava al 72,7%.

Una altra de les dades que deixa l'informe és l'elevat pes dels consellers executius en la remuneració. La retribució mitjana per conseller va arribar als 477.000 euros anuals, un 12,2% més que un any abans. En el cas dels consellers executius, la remuneració mitjana va pujar un 26,3%, fins als 2,4 milions d'euros, mentre que la dels no executius va baixar un 1,14%, fins als 173.000 euros.

En termes agregats, la remuneració mitjana dels consells va augmentar un 26,4%, fins a 5,4 milions d'euros, tot i que l'increment s'hauria situat en el 10,3% sense tenir en compte una retribució extraordinària de 78 milions d'euros en una entitat.

La bretxa de gènere també apareix quan es mira el sou. Les conselleres executives van cobrar de mitjana un 1,9% menys que els seus homòlegs homes el 2025, tot i que la diferència es dispara en les societats que no pertanyen a l'Ibex-35, on la remuneració de les conselleres executives va ser un 48,6% inferior. La CNMV adverteix, no obstant això, que el reduït nombre de dones en aquests llocs resta representativitat a les xifres. Entre els consellers no executius, els homes van cobrar un 21,1% més que les dones, mentre que entre els independents amb prou feines s'aprecia bretxa salarial.