Enagás ha aconseguit una remuntada financera en el transcurs d'un any. D'acord amb les dades presentades aquest dimarts, la companyia que dirigeix Arturo Gonzalo ha registrat un benefici net de 262,8 milions d'euros entre gener i setembre de 2025, un xifra que contrasta vivament amb les pèrdues de 130,2 milions d'euros que va acumular en el mateix període de l'exercici anterior. Aquesta inversió de tendència posa en relleu una companyia en procés de transformació, que ha deixat enrere els problemes del passat i mira amb optimisme cap al futur immediat.

L'explicació d'aquesta millora radical es troba, en part, en els moviments corporatius realitzats. L'any 2024, els resultats es van veure greument afectats per les minusvàlues generades per la venda de la seva participació en la nord-americana Tallgrass Energy. Aquest any, però, el vent ha bufat a favor. Les comptes del grup inclouen l'impacte positiu de les plusvàlues de la venda d'actius com Soto la Marina (5,1 milions d'euros) i Sercomgas (9,6 milions d'euros).

No obstant això, per entendre la salut real de l'empresa, els analistes solen fixar-se en el denominat "benefici recurrent". Aquesta mètrica, que exclou els efectes extraordinaris de les vendes d'actius, es va situar en 206,9 milions d'euros. Tot i que aquesta xifra representa un descens de l'11,4% respecte als 233,5 milions de l'any passat, reflecteix el rendiment de l'activitat central de l'empresa en un context de transició energètica.

Els ingressos del grup van assolir els 711,2 milions d'euros, amb un increment del 6,9% respecte als nou primers mesos de 2024. Aquesta pujada, però, no es va traduir íntegrament en el resultat brut d'explotació (Ebitda), que va experimentar un retrocés de l'11,7%, situant-se en 505,9 milions d'euros. Aquesta divergència suggereix l'existència de pressions als costos o inversions que encara no han madurat.

Un dels punts forts de l'informe és la robustesa financera que exhibeix Enagás. Els fons procedents d'operacions (FFO), un indicador clau de la capacitat de generar efectiu, van arribar als 463,0 milions d'euros. D'aquests, 117,3 milions provenen de dividends de les seves filials, un fet que subratlla el valor de la seva cartera d'inversions. La companyia disposa d'una posició de liquiditat molt forta, de 2.703 milions d'euros, un coixí que li ofereix un marge de maniobra considerable per afrontar els seus plans d'inversió. Paral·lelament, el deute net va baixar fins als 2.347 milions d'euros, 57 milions menys que al final de 2024. A més, la companyia ha aconseguit refinançar part del seu deute a un cost més baix, passant d'un 2,7% l'any passat a un 2,2% actual, alleugerint així la seva càrrega financera.

Amb aquests resultats, l'alta direcció d'Enagás es mostra confiada a assolir les metes marcades per a 2025. L'objectiu és tancar l'any amb un benefici recurrent després d'impostos d'uns 265 milions d'euros, un Ebitda al voltant dels 670 milions i un deute net proper als 2.400 milions. A més, la companyia ha reafirmat el seu compromís de retribuir als accionistes amb un dividend d'1 euro per acció. Més enllà dels números, el veritable nucli de la presentació dels resultats va ser el progrés en l'estratègia 2025-2030, que té com a eix central el desenvolupament de l'hidrogen verd. Enagás no es limita a gestionar infraestructures de gas; aspira a ser l'artífex de la futura xarxa energètica d'Espanya i Europa.

Els avenços en aquest camp són notables. La Red Troncal Española de Hidrógeno i el corredor H2med (el primer gran conducte d'hidrogen verd europeu, que connectarà la Península Ibèrica amb el centre d'Europa) han rebut un impuls decisiu. A finals de setembre, l'Aliança H2med va sumar 40 nous membres, arribant a un total de 49, un fet que demostra el gran interès industrial en el projecte. El reconeixement europeu ha estat immediat: Brussel·les ha inclòs aquests dos projectes entre les vuit 'Autopistes Energètiques' ('Energy Highways') prioritàries per a la UE.

El suport financer també és una realitat. Enagás va rebre 32,5 milions d'euros dels fons CEF de la Unió Europea per a finançar els estudis i l'enginyeria d'aquestes macroinfraestructures. A nivell intern, el Pla Conceptual de Participació Pública ja s'ha desplegat en sis comunitats autònomes i més de 150 municipis, buscant la integració social del projecte. La companyia ja està treballant amb sis enginyeries espanyoles i ha iniciat els procediments per a la selecció de proveïdors de tubs, vàlvules i equips, amb l'objectiu inequívoc de començar la construcció en els terminis previstos.

El camí, però, no està lliure de reptes. En l'àmbit regulatori, Enagás ha presentat al·legacions a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre la proposta de Taxa de Retribució Financera (TRF) per a les activades de regasificació i transport de gas. La companyia considera que la taxa proposta del 6,4% es queda per sota del mínim que ells havien projectat a partir de 2027, la qual cosa podria impactar la rendibilitat futura de les seves inversions.

Per un altra banda, el Tribunal Suprem li va donar la raó en una reclamació per projectes a les Illes Canàries, atorgant-li una indemnització d'uns 20 milions d'euros. Així mateix, l'empresa va completar l'adquisició del 51% restant de l'operadora de telecomunicacions Axent per 37,5 milions, una jugada estratègica que li permetrà controlar totalment aquest actiu i que generarà una plusvàlua comptable d'uns 15 milions.

Enagás presenta els seus comptes dels nou primers mesos de 2025 com la prova que ha superat el pitjor tram del canvi de model. La recuperació dels beneficis, el sanejament del balanç i l'avanç tangible en els seus projectes estrella d'hidrogen verd li permeten mirar als pròxims mesos amb determinació. La companyia es troba en una cruïlla, pivotant des de la gestió d'una xarxa de gasoductes tradicionals cap a la construcció de les infraestructures que han de permetre la descarbonització de l'economia. El seu rellançament està en marxa, però el seu èxit definitiu dependrà de la seva capacitat per executar una transició tan ambiciosa com complexa.