La fàbrica que dona feina a més treballadors de Catalunya, la de Seat i Cupra a Martorell, torna a mirar de reüll cap a Alemanya. La greu crisi que travessa el grup Volkswagen, propietari de les marques catalanes i les seves instal·lacions, que preveu acomiadar 100.000 treballadors fins al 2030, inquieta la plantilla del Baix Llobregat, malgrat que fa ben poc se’ls va garantir els llocs de treball i no tenen informació d’aquest nou pla.
Aquest divendres es va filtrar que VW duplicarà els seus plans inicials de retallades de personal, de poc més de 50.000, majoritàriament a Alemanya, a 100.000, amb afectació potencial a tot el món. A més, tancarà quatre fàbriques, totes a Alemanya.
La causa és la competència cada cop més ferotge de marques xineses, que ja no arriben a Europa només amb preus més baixos, sinó amb models, especialment elèctrics, molt competitius també en tecnologia, amb bones xifres d’autonomia i dissenys atractius. Les marques xineses estan perdent l’estigma i són les que més creixen.
El que encara no s’ha filtrat és com es repartirà el sacrifici, més enllà de les fàbriques que deixaran de produir. Ni els delegats sindicals ni les filials, com Seat-Cupra, ho saben encara perquè es comunicarà en el consell de supervisió del grup, que se celebrarà el 9 de juliol.
Inicialment, quan es va anunciar el pla per a 50.000, es va assegurar que la gran majoria de l’impacte seria a Alemanya, però ara, Volkswagen ha llançat un nou advertiment: “Tot el grup ha de transformar-se profundament i ser significativament més competitiu”, va defensar aquest divendres un portaveu de VW, malgrat que va evitar confirmar la xifra dels 100.000 acomiadaments.
Mentrestant, la plantilla de Martorell espera amb cert neguit. No té motius per pensar que serà una de les grans perjudicades, però tampoc pot donar per fet que no en rebrà cap impacte. Fonts sindicals expliquen que no poden estar tranquils veient la situació global del grup.
A més, creuen que seria “ingenu” pensar que Volkswagen, que és un grup alemany, farà tot el sacrifici a casa seva, cosa que pot tenir no només un cost molt alt en l’àmbit social, sinó també reputacional, en un moment, a més, en què la indústria alemanya pateix la seva crisi particular pels preus de l’energia i manca de competitivitat.
Aquests són els arguments per al neguit, però també en tenen per a la tranquil·litat. Al març, després que el grup VW anunciés els plans per prescindir de 50.000 empleats, el president de Seat, Markus Haupt, va assegurar que l’empresa catalana no tenia previst fer “cap mena de reducció de plantilla en els pròxims anys”. Per millorar les xifres, va afegir, controlaran altres tipus de costos i reduiran inversions.
Un altre motiu per mantenir la calma és que aquest pròxim 1 de juliol s’incorporaran a la plantilla de Seat 450 empleats procedents d’ETT. A principis de maig, la direcció i el comitè d’empresa van pactar que Seat contractarà aquests treballadors, que ja estan fent les tasques a la fàbrica a través d’empreses de treball temporal.
Les últimes baixes
La companyia va iniciar el 2012 el seu últim pla de baixes, que arribava fins aquest 2026 i que preveia la sortida voluntària de més de 1.300 treballadors, per la qual cosa els sindicats consideren que ja van fer sacrificis.
Els resultats de Seat tampoc donen un missatge clar. En els últims anys han millorat sensiblement, gràcies sobretot a l’èxit de Cupra, però el 2025, tot i seguir pujant la facturació –fins als 15.300 milions, un 5,1% més– va tenir unes pèrdues d’explotació de 93 milions a causa dels aranzels al Cupra Tavascan, pel fet que es fabrica a la Xina, i pels costos del procés d’electrificació. En el primer trimestre d’enguany, la dinàmica s’ha invertit, amb un retorn als beneficis, fins als 43 milions, però un descens del 5,6% de la facturació.