Els neobancs han aconseguit una àmplia base de clients a Espanya gràcies a les seves aplicacions mòbils per a estalviar, invertir o fer pagaments a l'estranger. No obstant això, el gran repte al qual s'enfronten ara és convertir-se en l'entitat principal dels seus usuaris i guanyar terreny en el sector de les empreses. Plataformes com Revolut i N26 per a les operacions quotidianes, o MyInvestor i Trade Republic per a l'estalvi i la inversió, han anat sumant usuaris a un ritme exponencial, però la majoria dels clients encara les veuen com una alternativa complementària al seu banc tradicional, no com el substitut definitiu.
L'estratègia per a fer aquest salt varia segons cada neobanc, però els experts coincideixen que la clau per a esdevenir l'entitat de referència implica incorporar a l'oferta de serveis els cobraments i pagaments a les administracions públiques. Fins que un neobanc no pugui gestionar directament impostos, prestacions per desocupació o quotes d'autònoms, difícilment podrà aspirar a centralitzar tota la vida financera d'un client.
Col·laboració amb Hisenda
En el cas de Revolut, l'entitat col·labora amb l'Agència Tributària des del març del 2025 i treballa ara per a ampliar aquesta integració amb altres organismes públics, inclosa la Seguretat Social. Així ho ha explicat Ignacio Zunzunegui, responsable de creixement per al sud d'Europa, Amèrica Llatina i Estats Units.
Com que no és encara entitat col·laboradora de la Tresoreria General de la Seguretat Social, Revolut no pot pagar als seus clients la prestació per desocupació, abonar pensions o domiciliar la quota dels treballadors autònoms. Zunzunegui admet que aquests "són casos d'ús molt rellevants per a qualsevol client que vulgui centralitzar la seva vida financera en un sol compte" i que incloure la Seguretat Social continua sent "una prioritat" per a l'entitat.
Per a N26, la realitat és diferent. Des del setembre del 2023 l'entitat col·labora amb la Seguretat Social, però encara no ha aconseguit el mateix amb l'Agència Tributària. El director general de N26 a Espanya, Antón Díez Tubet, confia que ho aconseguirà aviat, perquè l'objectiu és ser una eina que permeti als clients gestionar tots els seus diners, impostos inclosos. Gràcies a l'acord amb la Seguretat Social, els clients de N26 poden cobrar la pensió de jubilació o incapacitat, la prestació per desocupació, l'Ingrés Mínim Vital i altres prestacions socials.
També poden domiciliar les quotes dels autònoms, un servei que Díez Tubet considera fonamental per als "milers d'autònoms" que gestionen els seus negocis amb els comptes N26 Business. N26 té previst completar la col·laboració amb l'Agència Tributària per a gestionar impostos com el pagament directe i domiciliació de les liquidacions d'IRPF o IVA, rebre devolucions fiscals i abonar taxes i tributs estatals directament des del mòbil. Un cop assolida aquesta fita, l'entitat podria oferir un ventall de serveis molt similar al d'un banc tradicional.
La burocràcia administrativa alenteix el procés
Els neobancs, igual que qualsevol banc tradicional, estan obligats a obtenir autoritzacions d'organismes com el Servei Públic d'Ocupació, la Seguretat Social o l'Agència Tributària per a poder efectuar els cobraments i pagaments per compte dels clients. En el cas de l'Agència Tributària, abans de sol·licitar formalment l'autorització, el banc ha de posar-se en contacte amb el Departament d'Informàtica Tributària per fer les proves tècniques que permetin comprovar que l'entitat té els sistemes adaptats al reglament general de recaptació.
Aquest procés requereix temps i recursos, la qual cosa explica que encara hi hagi neobancs que no hagin completat totes les integracions. Segons Díez Tubet, el retard en la incorporació dels neobancs als pagaments i cobraments d'organismes públics obeeix a la transició que s'està produint en l'ecosistema financer.
Històricament, els processos administratius i les normatives de les institucions públiques es van dissenyar pensant en el model exclusiu de la banca tradicional, amb sucursals físiques heretades que dificulten la integració amb les tecnologies més modernes. Els neobancs, per la seva banda, han nascut sense aquesta càrrega tecnològica, però han de demostrar que poden complir els mateixos estàndards de seguretat i solvència que els bancs tradicionals abans de ser autoritzats a gestionar els cobraments i pagaments de les administracions.