En la junta d’accionistes d’Aena d’aquest dijous, el seu president, Maurici Lucena, ha reiterat que la possibilitat de traspassar la gestió de l’aeroport del Prat a la Generalitat seria “clarament incompatible” amb el marc constitucional. Ha indicat que “la regulació i la supervisió dels aeroports correspon de forma exclusiva a l’Estat” i que la seva gestió també és “exclusiva” dels òrgans de govern de la companyia, que té accionistes.

Tanmateix, Lucena s’ha mostrat partidari d’un òrgan estrictament consultiu com el que té el País Basc. Però ha recordat que aquest últim òrgan no suposa cap modificació del model de gestió ni de la titularitat dels aeroports, i en cap cas implica cogestió.

Aquestes declaracions es produeixen en un moment en què la Generalitat catalana estudia fórmules per participar en "l'estratègia i governança" de l’aeroport del Prat. Fins i tot, el president Salvador Illa confia en un acord imminent.

Tanmateix, Lucena ha assenyalat que el marc legal és “clarament incompatible” amb les pretensions d’algunes comunitats autònomes, per una qüestió de competències, sense mencionar explícitament Catalunya. I ha afegit, en la seva intervenció a la junta, que el 49% de la propietat d’Aena és en mans d’accionistes privats, que es podrien oposar a un eventual traspàs de la gestió per la via judicial.

Però s’ha mostrat partidari de l’existència d’un òrgan consultiu com el que hi ha al País Basc, que ha definit com “un instrument de cooperació reforçada” però amb caràcter “estrictament consultiu i no decisori”.

Sobre aquestes qüestions, Òscar Oliver, especialista aeroportuari, assenyala a ON ECONOMIA que Aena “difícilment acceptarà ingerències” en la gestió sobre la seva xarxa d’aeroports. Afegeix que “l’òrgan bilateral que s’ha creat al País Basc i que sembla que es voldria reproduir a Catalunya entra en la lògica de la col·laboració”. Assenyala que, “més que consultiu, és un òrgan col·laboratiu perquè permet una col·laboració en temps real entre Aena i les comunitats”, en aquest cas el País Basc, però que també seria aplicable a Catalunya.

Recorda que ja existeix un Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, que és un “exemple col·laboratiu d’èxit” entre quatre institucions –Ajuntament de Barcelona, Generalitat, Cambra de Comerç i la mateixa Aena– per captar companyies aèries. A parer seu, “aquest és el model, més que anar a un traspàs d’actius o de la gestió, es tracta d’establir una base per a la col·laboració entre diverses institucions i organismes”.

Lucena va reconèixer el març passat que el creixement del Prat en passatgers és limitat. L'any passat, aquest aeroport ja va superar la seva capacitat tècnica —fixada en 55 milions— en arribar als 57 milions. Per tant, està saturat. De manera que les previsions de la companyia són que, si les aerolínies reordenen la seva oferta i desestacionalitzen l'activitat, pugui passar d'aquests 57 milions a 60 milions en uns cinc anys. I quan estigui acabada l'ampliació, en uns deu anys, pugui créixer una mica més.

D'altra banda, la Junta General d'Accionistes ha aprovat aquest dijous la reelecció de Maurici Lucena com a conseller executiu de la companyia, així com la ratificació dels nomenaments de Roberto Angulo i Alicia de Haro com a consellers dominicals, juntament amb la renovació de Manuel Delacampagne al mateix càrrec. També s'ha aprovat la distribució d'un dividend d'1,09 euros bruts per acció amb càrrec al resultat del 2025.