Els històrics locals de cafè que durant dècades han format part de l'escenari comercial de Barcelona han entrat en la recta final del seu periple empresarial. Les cafeteries Farga, un símbol de la restauració a la capital catalana, han sigut posades oficialment al mercat després que el jutjat mercantil número 8 de Barcelona hagi donat llum verda al procés de venda. La companyia, que va sol·licitar el concurs de creditors en els primers mesos de l'any, acumula compromisos financers per valor d'uns cinc milions d'euros. Qui adquireixi el negoci haurà de fer-se càrrec d'una part important d'aquest passiu, especialment del que afecta la plantilla i els organismes públics.
Segons informa El Economista, els tribunals han fixat el 21 de maig com a data límit per a rebre les propostes de compra. Les societats afectades per aquesta operació són Retail Farga Concept, Artepa, Confipa i Sanabril, que conformen l'estructura jurídica del grup de restauració. El negoci encara actiu es redueix actualment a dos locals emblemàtics (Diagonal i carrer Beethoven) i a la línia de càtering, centrada fonamentalment en la producció de brioixeria dolça. L'estudi jurídic Lener assessora la companyia en tot el procediment.
Tensions salarials i deutes amb l'administració van precipitar el concurs
La situació de crisi no ha sigut sobtada. Durant els darrers temps, l'empresa ha anat arrossegant dificultats creixents per a fer front als pagaments corrents. En aquest sentit, s'havien registrat problemes recurrents en l'abonament dels salaris dels treballadors, així com en el compliment de les obligacions fiscals amb les diferents administracions públiques. Aquesta situació financera, que es va anar acumulant al llarg de diverses setmanes, va acabar desembocant en la sol·licitud del concurs de creditors que es va formalitzar a començaments d'any. El procés de venda de la unitat productiva representa ara l'última via per a donar sortida als actius que encara queden en peu.
Amb aquesta operació, la saga catalana perd l'últim actiu sota el seu control d'un imperi alimentari que en el passat va arribar a tenir dimensions molt més grans. Entre 2017 i 2020, la família Farga i el fons Black Toro van ostentar conjuntament el control del grup gelater Lacrem. Aquella etapa va arribar a la seva fi amb l'arribada de la pandèmia, quan el fons d'inversió Cheyne va capitalitzar el deute de l'empresa i va prendre el control, deixant els Farga amb un testimonial 2,5% de les accions. Malgrat perdre Lacrem, la família va aconseguir mantenir les seves marques de restauració, Farggi 1957 i Secrets, fins a la tardor de l'any passat.
Precisament aquella operació de rescat de les marques germanes va tindre lloc fa pocs mesos. A la tardor del 2025, un inversor de l'àmbit local va evitar la desaparició de Farggi 1957 i Secrets poc abans que acabaren també en concurs. L'acord va consistir a pactar amb els creditors un pla de reestructuració que donava sortida a un deute acumulat de quinze milions d'euros. A canvi, l'inversor va assumir el control dels dos negocis i va comprometre's a mantindre 200 llocs de treball. Ara, amb la venda dels darrers establiments Farga, la família es desprèn definitivament de tot el que va ser el seu llegat en el sector alimentari i de la restauració a Catalunya.
Orígens del negoci
Per conèixer l'origen del grup cal anar als anys 50, quan Jesús Farga va inaugurar el conegut establiment al centre de la capital catalana. El punt d'inflexió va arribar amb la venda de gelats i altres elements de pastisseria congelada a altres establiments i restaurants, una línia de negoci que Farga va activar després d'un viatge a Itàlia. A mesura que la demanda de productes congelats anava creixent, la petita empresa va haver de fer un salt qualitatiu. L'any 1982, amb un volum de negoci ja considerable, la família va decidir construir una planta a Montgat (Maresme).
Aquella infraestructura va permetre augmentar la capacitat de producció i preparar el terreny per a una expansió més ambiciosa. Una dècada més tard, l'empresa va fer un pas decisiu amb la posada en marxa d'una xarxa de gelateries pròpies que duien el nom de Farggi. Les botiges i els punts de venda de la marca es van multiplicar a un ritme accelerat per tota la geografia espanyola. Jesús Farga va morir l'any 2011, i el relleu al capdavant del negoci va recaure en els seus tres fills.