El ple de la Cambra de Comerç d'Espanya ha reelegit José Luis Bonet com a president de la institució. La reelecció, que es produeix en un context marcat per les eleccions generals del 29 de novembre, arriba amb unes prioritats clares per al nou mandat: els plans d'internacionalització i d'intel·ligència artificial adreçats a les petites i mitjanes empreses. Bonet ha aprofitat la seva intervenció per reclamar polítiques que "facilitin" la inversió i el creixement, i ha subratllat la importància de la col·laboració publicoprivada, el paper de la monarquia i la "recerca" de "consensos" com a eines per garantir l'estabilitat i el progrés econòmic.
La reelecció sense votació reflecteix el suport unànime que Bonet té dins de la institució i la seva capacitat per mantenir la cohesió entre les diferents cambres territorials. El president ha aprofitat el ple per fer balanç de l'activitat de la patronal des de la seva creació l'any 2014, i ha destacat que les cambres han realitzat més de 6,5 milions d'actuacions empresarials en aquest període.
En el seu discurs, Bonet ha incidit en la contribució del sistema institucional "fruit de la Constitució de 1978" en l'"intens" procés de desenvolupament i modernització de l'Estat. En aquest sentit, ha anunciat un nou projecte de la Cambra per analitzar els principis, valors i institucions "que han fet possible" aquesta transformació. La iniciativa vol valorar el marc constitucional com a fonament de l'estabilitat i de la prosperitat que ha permès al país créixer durant les darreres dècades, i ho fa en un moment en què el debat sobre el model territorial i institucional torna a estar al centre de l'agenda política.
"Espanya sempre ha avançat quan hem estat capaços de treballar junts, deixant de banda allò que ens separa per preservar l'interès general. Aquest va ser l'esperit de la Constitució del 78: la recerca de consensos", ha afegit el president de la patronal. Amb aquestes paraules, Bonet ha volgut reivindicar la cultura del pacte i del diàleg com a fórmula per superar els moments de dificultat, i ha situat aquest esperit com un dels actius que cal preservar en el context polític actual, marcat per la fragmentació i per la confrontació entre partits.
El paper estratègic d'Espanya
Bonet també ha subratllat el "paper estratègic" de l'Estat com a "pont" entre la Unió Europea, Llatinoamèrica i Àfrica, i ha defensat "la necessitat" d'una Europa "més forta i més propera" a les necessitats de les empreses. Aquesta visió geopolítica situa Espanya com un actor clau en les relacions entre tres regions que comparteixen vincles històrics, culturals i econòmics, i que poden aprofitar la posició del país per ampliar les seves oportunitats de negoci i d'inversió. La referència a una Europa més forta i propera a les empreses connecta amb el debat sobre la competitivitat del continent i sobre la necessitat de reduir la burocràcia i d'adaptar les polítiques comunitàries a les necessitats reals del teixit productiu.
Bonet ha insistit que les institucions europees han de tenir en compte la veu de les empreses a l'hora de dissenyar normatives i programes de suport, i que la col·laboració publicoprivada és imprescindible perquè les polítiques siguin efectives.
Des de la creació de la institució, la Cambra ha executat més de 2.000 milions d'euros procedents del fons FEDER i uns 3.000 milions vinculats als fons Next Generation. Aquestes xifres reflecteixen la capacitat de la institució per canalitzar recursos europeus cap al teixit productiu i per gestionar programes d'abast considerable. La tasca de la Cambra en aquest àmbit és especialment rellevant per a les pimes, que sovint tenen més dificultats per accedir directament als fons europeus i que troben en les cambres un punt de suport per tramitar sol·licituds i per desenvolupar projectes.
