José Llorens Torra continua engreixant el seu patrimoni de manera més que discreta. Nascut al poble de Sedó, a la Segarra, fa 82 anys, tots els rànquings de milionaris el situen com la primera fortuna de Lleida, tot i que fa més de quatre dècades que està establert amb la família a Madrid. Està al capdavant del grup Llotor, que l’any passat va facturar 1.130 milions d’euros, un 3% menys que en l’exercici anterior, si bé això no va impedir que augmentés els beneficis nets fins als 260,34 milions, un 4,5% més que l’any abans, segons consta en els comptes de la companyia.
Llotor consolida els resultats de més de 80 empreses repartides per tot el món. La seva principal activitat és el moviment de terres per a la mineria i l’obra civil, que inclou el lloguer de maquinària pesant. En l’informe de gestió que acompanya els comptes de l’any passat s’indica que, actualment, l’activitat del grup es concentra sobretot a Xile, “que constitueix el principal mercat operatiu”. També mantenen una “presència rellevant” a Austràlia, Costa d’Ivori, Aràbia Saudita, Estats Units i altres països de Llatinoamèrica com Mèxic, Colòmbia, Perú i República Dominicana.
El grup de José Llorens també es dedica a l’agricultura, a l’immobiliari i controla inversions en companyies de diversos sectors, però més del 89% dels seus ingressos (1.007 milions d’euros) provenen de les feines de moviment de terres i lloguer de maquinària. D’aquest import, més de la meitat surten de Llatinoamèrica (527 milions), a la qual segueixen Austràlia (220 milions) i Àfrica (147 milions). Curiosament, el seu negoci de moviment de terres per a la mineria i construcció civil a Europa gairebé resulta irrellevant, amb poc més de 9 milions d’euros. La plantilla global del grup Llotor supera les 6.000 persones, de les quals 5.410 són homes i 609 són dones.
L’endeutament bancari se situa per sota dels beneficis. Així, va acabar l’exercici fiscal (tancat el 30 d’octubre de 2025) amb crèdits a llarg termini per un import de 193 milions d’euros (207 milions un any abans) i a curt termini de 98 milions (84,6 un any abans). Amb posterioritat al tancament de l’exercici, Llotor ha ingressat un dividend de 13,1 milions d’euros per la seva participació a la luxemburguesa Maxam Prill, líder en la fabricació d’explosius per a voladures en mineria i obra civil; i ha adquirit participacions per valor de 10,1 milions de l’espanyola Boysep Investment, una societat d’inversió lliure (SIL) de la qual José Llorens n’és conseller i una de les seves filles, Ana María Llorens Torné, consellera delegada.
Als estius, José Llorens encara acostuma a visitar la casa pairal que conserva a Sedó, així com el poblet del costat, Riber, on va néixer la seva esposa. Són pares de cinc fills: Mercedes, Ana, Ramón, Cristina i Montserrat Llorens Torné, si bé només els tres primers apareixen en el consell d’administració de la societat hòlding en companyia del seu pare. És una família discreta, que forma part dels anomenats rics sense cara, que eviten tant la premsa com les xarxes socials.
Els orígens empresarials de Llotor comencen el 1962 a la comarca de la Segarra, quan José Llorens va comprar la primera màquina: un tractor equipat amb una anivelladora, que utilitzava per aplanar els camps de conreu. Es va instal·lar a Tàrrega (Urgell), però uns anys després es va establir a Madrid, on ha fet fortuna. L’última llista de Forbes el situa en la posició 34 dels més rics d’Espanya.
En la dècada dels vuitanta, ja participava en l’execució de grans obres civils a l’Estat i, en la dels noranta, ja operava a Llatinoamèrica. Dins del grup Llotor, l’empresa més destacada és Epsa Internacional, una subcontractista d’obres especialitzada en el moviment de terres. La seu social del hòlding i de la majoria de les empreses que té a l’Estat espanyol està en un edifici d’oficines del carrer Almagro de Madrid, però també en té algunes domiciliades a Catalunya: l’explotació agrària Bensa, a la Sentiu de Sió (Noguera); l’enginyeria Epsa Projectes, a Lleida; i les hoteleres Feldespat, de Garòs (Vall d’Aran), i Jorsu Catalana, propietària del Barcelona Airport Hotel, situat prop de l’aeroport del Prat.