CaixaBank té molt a guanyar si canvia el signe polític del govern a Espanya. Almenys així ho considera Jefferies, que situa l'entitat catalana entre les seves apostes favorites dins del sector bancari i apunta que seria un dels bancs més beneficiats per un eventual relleu a l'Executiu. Una valoració que no és menor si es té en compte que l'Estat és el seu segon accionista més gran i que CaixaBank ha estat l'entitat que més ha pagat els gravàmens extraordinaris dels últims anys.
Precisament, l'eliminació de l'impost a la banca està darrere d'aquesta millora. Encara que el banc d'inversió no desenvolupa els motius concrets pels quals CaixaBank podria sortir especialment afavorida d'un canvi polític, la lectura encaixa amb la d'altres informes publicats en els últims dies, que apunten a una fiscalitat i una regulació millor per al sector davant un govern d'un altre signe polític. A més de la sortida de l'Estat del capital de l'entitat.
El front fiscal és un dels més rellevants. Segons una anàlisi publicada per XTB, CaixaBank ha suportat entre 2023 i 2025 un total de 1.477 milions d'euros en gravàmens específics a la banca, cosa que representa el 36,6% de l'import abonat per tot el sector, ja que és el banc més gran. Només el 2025, la factura va ascendir a 611 milions. Per tant, una eliminació d'aquest tribut podria tenir un impacte especialment significatiu en els seus comptes.
També una reducció de la pressió fiscal sobre les empreses. En aquest terreny, les propostes electorals de formacions com el PP o Vox, partidàries de reduir la pressió fiscal, obren la porta a un escenari potencialment més favorable per a l'entitat. A això se suma un altre element especialment sensible, l'accionariat.
L'Estat, a través del Frob, controla al voltant del 18% de CaixaBank i és el seu segon accionista més gran. Aquesta participació procedeix del rescat de Bankia i de la seva posterior fusió amb CaixaBank el 2021. El PP ja ha avançat que vendrà aquesta participació pública si arriba al govern espanyol, cosa que obriria una nova etapa en l'estructura accionarial del banc. L'operació suposaria la sortida de l'Estat d'una posició rellevant en l'entitat, encara que la seva execució, calendari i condicions estarien subjectes a les decisions que adoptés el futur Executiu.
BBVA, Bankinter i Santander: altres apostes de Jefferies
Més enllà de CaixaBank, Jefferies manté el BBVA com la seva opció preferida dins dels bancs espanyols pel potencial del negoci a Mèxic. El crèdit al país va créixer un 12% interanual en el tercer trimestre i el banc d'inversió considera que aquesta dinàmica pot prolongar-se en els pròxims anys. Per això, ha elevat un 3% la seva previsió de benefici per al BBVA el 2028.
En l'extrem contrari es troba Santander. Jefferies manté unes estimacions de benefici per al 2028 lleugerament inferiors al consens del mercat, principalment pel comportament més feble que espera al Brasil i Openbank. En el negoci brasiler, uns tipus d'interès elevats durant més temps i el gir cap a segments de crèdit de menor risc continuaran pressionant els marges.
Bankinter també rep una valoració positiva. Jefferies manté la seva recomanació de compra i considera que existeix una desconnexió entre la seva valoració i els seus fonamentals. L'informe apunta que cotitza amb un descompte del 10%-15% enfront de CaixaBank i Unicaja, malgrat comptar amb un RoTE sostenible proper al 20%.
Finalment, sobre Unicaja, el banc d'inversió manté la seva recomanació de mantenir. Tot i que ha millorat les seves previsions de benefici —un 4% per al 2026 i un 2% per al 2027 i 2028—, considera que l'acció està una mica cara, en cotitzar per sobre de les 11 vegades el benefici estimat per al 2027. Crida l'atenció una absència, Banc Sabadell. L'entitat no apareix esmentada de forma específica en aquest informe.
L'anàlisi, no obstant això, també deixa un missatge tranquil·litzador per al conjunt de la banca espanyola. Jefferies considera que la feblesa dels marges d'interessos en el tercer trimestre no respon a una recrudescència de la competència per captar dipòsits al detall. I de cara als pròxims trimestres, el banc d'inversió veu marge per a una millora progressiva.
Les pujades recents de tipus del BCE haurien de traslladar-se gradualment a una rendibilitat més elevada dels préstecs, mentre que el cost dels dipòsits podria mantenir-se relativament contingut. A això se sumarà el reajustament de les carteres d'inversió (ALCO) i de les cobertures estructurals, conclou l'entitat.
