"Escoda, l'art en el pinzell des de 1933". Aquest és eslògan publicitari que resumeix la proposta de valor de la marca de pinzells i brotxes que es produeixen artesanalment a Sabadell i es distribueixen per tot el món. Escoda és un fabricant que albira el seu centenari amb resiliència i innovació davant "la forta competència i un consumidor que compra menys o més barat i que és més curós amb el material", comenta Ricard Escoda, copropietari de l'empresa amb la seva germana i els seus cosins, tots representants de la tercera generació de la saga familiar.
Escoda competeix amb les tradicionals i també històriques marques europees com l'alemanya Da Vinci o les franceses Raphaël, Léonard o Isabey. "Algunes d'aquestes marques han industrialitzat la producció dels pinzells més simples" que combinen amb la producció manual, concreta el directiu, mentre que a la fàbrica de Sabadell s'han introduït poques màquines, només les més necessàries per reforçar el valor i l'eficàcia del pinzell, sigui de la gamma que sigui.
Un exemple és el llançament, ara fa tres anys i després de més de 24 mesos de recerca i desenvolupament, del pinzell Evolution 1933, la seva última innovació. Per als experts del sector, és un pinzell avançat que combina el llegat de tres generacions en un pinzell perfecte. Un producte disruptiu: un pinzell amb la virolla perforada. Aquesta última innovació deixa enrere els mètodes tradicionals i promet revolucionar les aplicacions industrials actuals, demostrant la recerca de l'excel·lència i d'adaptació als artistes.
Amb aquest disseny, creat en col·laboració amb l'artista sabadellenc Joan Coch, el pinzell absorbeix i reté fins a un 50% més d'aigua per a grans aiguades i té una punta definida per traçar línies fines i detalls amb precisió. També han millorat el mànec de fusta amb una vora plana per evitar que llisqui en superfícies llises i té amb un disseny ergonòmic.
Innovació constant
Un per un i fins a 35 pinzells surten en una hora de cadascun dels escriptoris de treball de la trentena d'empleats d'Escoda. A l'any en són uns 700.000. Totes les fases de la cadena de producció es fan manualment i aquest és el tret que més els diferencia alhora de "garantir una qualitat que els artistes reconeguts i els clients dedicats a les belles arts valoren en els nostres productes", diu Ricard Escoda.
L'evolució del pinzell, generació en generació i a través de la innovació constant, es podria dir que ha tingut tres desencadenants per mantenir Escoda en el segment més alt dels materials per a belles arts. La primera generació d'aquesta nissaga industrial va assentar les bases del negoci amb un avenç clau per a l'època: el disseny i la creació de la primera màquina destinada específicament a realitzar el ranurat de la virolla. Amb aquest pas, es va mecanitzar un procés que fins aleshores requeria un gran esforç manual.
Amb l'arribada de la segona generació, l'empresa va fer un salt qualitatiu en millorar notablement la mecanització existent. El gran èxit d'aquesta etapa va ser el desenvolupament del procés de triple ranura, una tècnica pionera que va optimitzar el rendiment de les peces i que va acabar sent reconeguda i adoptada a tot el món, consolidant el prestigi internacional de la firma.
El 50% de la producció es destina a mercats exteriors, principalment França, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca, Suècia, la Xina, Austràlia, i una part important als Estats Units, entre altres. La marca va obrint mercats any rere any. Els últims han estat l'Argentina, Mèxic i, més recentment, el Vietnam.
Amb la tercera generació ha arribat aquesta diversificació geogràfica i innovacions com Evolution 1933 i vindran altres avenços pròximament. Treballen en un pinzell per a tinta japonesa o tinta xinesa que fa anys que es fabrica a l'Àsia, però per al qual Escoda busca una aportació nova, "potser una nova fibra sintètica". De fet, la recerca de les primeres matèries —el pèl i la fusta— ha estat bàsica per arrodonir els pinzells Escoda.
En fusta, ara estan centrats en la manipulació del bedoll, un arbre originari de les zones fredes i temperades de l'hemisferi nord, i que l'empresa de Sabadell compra a un proveïdor de Lituània. És un arbre que creix de pressa i té la rigidesa necessària perquè el pinzell no es torci; a més, no està en perill d'extinció, ans al contrari. Fa anys, es treballava el ramin, una fusta tropical.
No sempre es produeix de la mateixa manera en un mercat en què la preservació de les espècies animals i vegetals té importància. Per tant, els pinzells Escoda han passat de fer-se únicament amb pèl natural de porc —que prové de la Xina, de la regió de Sichuan, on es cria la truja de Chongqing—, de pèl de la cua dels esquirols o del llom dels ponis i de la marta Kolinsky, de Sibèria o la Xina. "Aquest darrer pèl és molt específic i s'ha encarit molt; s'ha triplicat", per tant, la fabricació s'ha ajustat: "No tothom vol pagar tants diners per un pinzell". N'hi ha que valen més de 60 euros.
Així ho explica Ricard Escoda, que, alhora, remarca que les fibres sintètiques han avançat molt i, per tant, hi ha prestacions iguals o millors que amb el pèl natural; "tot depèn de l'ús que se'n vulgui fer" o de les dèries dels artistes. Per això, Escoda té sets d'aquarel·la identificats amb artistes com Joseph Zbukvic, Julia Barminova, Nicholas Simon o Antonio López García, per esmentar-ne alguns. La gamma de sets es completa amb els de viatge —on també van ser pioners— o els temàtics.
La primera fàbrica de brotxes i pinzells d'Espanya
A la tardor del 1933, Josep Escoda i Roig va obrir una petita empresa de brotxes i pinzells per a la decoració i les belles arts, a la ciutat de Sabadell. Aquella va ser la primera fàbrica de brotxes i pinzells a Espanya. L'activitat ha estat permanent —tret del període de la Guerra Civil— amb la constància del seu fundador: produir el millor pinzell i saber què vol l'artista. A partir dels anys 60-70 del segle passat, el negoci el van continuar els seus fills Josep i Ricard i els pinzells per a belles arts ja van acaparar la part més important de la producció, fins al dia d'avui en què les brotxes paletines per a decoració només representen un 10% del total.
Als anys noranta va entrar la tercera generació amb Anna i Ricard, fills de Josep, i Josep i Marc, fills de Ricard. Tots quatre es reparteixen les gestions de la governança de l'empresa, des de les finances, la gestió administrativa, la producció i les compres. Un negoci que voreja els 2,6 milions d'euros i que esperen incrementar fins als 3 milions.