El Pirineu va liderar l’any passat les taxes de creixement econòmic de Catalunya. En el cas de les dues comarques del Pallars, el Valor Afegit Brut va pujar un 6,8% al Sobirà i un 4,3% al Jussà. El motiu és que va ser un bon any per les activitats del lleure i el turisme, ja recuperat dels efectes de la pandèmia, però també per a les pimes que són punteres en altres sectors, segons assenyala el periodista Ramon Roca, autor d‘El Pallars, oportunitats de negoci (Editorial Bresca, 2023), llibre que acaba de sortir en el qual analitza l’activitat econòmica d’aquestes dues comarques.
En declaracions a On Economia, Roca destaca “la diversitat” de l’economia pallaresa. A banda del turisme, alimentat per les aigües de la Noguera Pallaresa, el Parc Natural d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, que aporten més de mig milió de visitants cada any, indica que cada cop tenen més presència petites empreses agroalimentàries que produeixen i comercialitzen productes de proximitat i de Km0 de gran qualitat. Aquestes activitats inclouen a productors d’olis excel·lents que s’exporten cap a Europa, la producció de iogurts i formatges o la transformació d’ametlla. Així com la producció i la comercialització de carn ecològica de vedella, corder de raça xisqueta, típic d’aquesta àrea, o embotits de porc alimentats de forma natural.
Una altra fita a destacar d’aquestes comarques és la irrupció de la producció de vins elaborats a partir de vinyes d’alçada, situades entre 750 i 1.250 metres d’altura per a fer front al canvi climàtic. Tot va començar quan la Família Torres va adquirir vinyes al municipi de Tremp, la capital del jussà, a finals del segle passat. Dues dècades després, ja hi ha una dotzena de cellers al Jussà i mitja dotzena al Sobirà. Aquest sector està reforçant l’agricultura, que havia anat de baixa en els darrers decennis en detriment del turisme.
El llibre analitza 24 empreses de diversos sectors que aposten per la innovació. Una mostra:
• Castell d’Encus / Projecte visionari de Raül Bobet, un enòleg que crea un entorn privilegiat amb vinyes d’altura i que arrossega altres iniciatives vitivinícoles cap al Pallars. Elabora unes 100.000 ampolles de vins que han aconseguit un gran prestigi. Disposa d’un conjunt de cups de fermentació medievals excavats a la pedra. Fundada al 2001, dona feina a 16 treballadors i factura 2 milions d’euros anuals. Exporta una tercera part de la producció.
• RocRoi / Companyia líder d’esports d’aventura a l’aire lliure nascuda a Llavorsí i fundada pels germans Carles i Lluís Rabaneda. Nascuda l’any el 1996, factura cinc milions d’euros anuals i acaba de crear RocRoi 2.0, una startup tecnològica i digital que preveu facturar 40 milions d’euros en cinc anys. Amb 100 treballadors fixes que poden arribar als 200 en moments puntuals, està especialitzada en activitats com el ràfting, els esports de neu al Pirineu o les activitats aquàtiques a Vilanova i la Geltrú (Garraf). També poden organitzar activitats de kayac d’alta intensitat en mar obert a la costa de Groenlàndia o Argentina, per exemple.
• Erm Oli de Muntanya / Oliba Green Beer / Aquesta empresa, liderada per Ivan Caelles, ha recuperat oliveres centenàries a la Vall de Barcedana (Pallars Jussà) i produeix uns olis de gran qualitat que, en un 80%, es destinen a l’exportació. També ha creat la cervesa Oliba Green Beer que emula el color verdós de l’oli. Aquesta cervesa arriba a 46 països i, aquest 2023, preveuen comercialitzar tres milions d’ampolles.
• Aquadec Acuariums / Dissenyen, instal·len i decoren aquaris de grans proporcions a tot el món des de La Pobla de Segur. Es va fundar el 2002. Està integrada per un equip de vuit persones liderades pel científic Jaime Sánchez-Cámara. També munten piscines de metacrilat amb una capacitat de més de 200.000 litres d’aigua per a gran hotels, complexos comercials i residències particulars d’arreu del món.
• Lo Quiosc / Restaurant-cocteleria amb una terrassa flotant a Talarn, davant de les aigües de l’embassament de Sant Antoni. Fundada pel metge Ramon Mitjana i la seva parella, la infermera Sònia Gasia, els dos del Pallars Jussà, han transformat aquest espai emblemàtic en un punt de trobada dels pallaresos. També organitzen el Talarn Music Experience, un festival de tres dies de duració que cada juliol porta actuacions de primer nivell de música catalana.
Ramon Roca, d’origen pallarès, s’ha dedicat tota la vida al periodisme. Entre altres mitjans ha dirigit L’Econòmic. En aquest llibre exposa l’evolució econòmica del Pallars en l’últim segle i analitza les empreses més destacades en innovació, així com els empresaris que hi ha al darrera i la seva formació. Aquests defensen la biodiversitat, el paisatge i la cura de la muntanya com a fortaleses del territori, que els diferencia d’altres comarques i que atrau el turisme, si bé ells han encarat l’activitat cap a altres sectors. Algunes dades de la radiografia del Pallars:
Facturació. El rànquing està encapçalat pel grup Cervós, de la Guingueta d’Àneu, especialitzada en obra pública, materials per a la construcció i serveis. La segona posició és per a Ecològica dels Pirineus, de La Pobla de Segur, amb 14 milions d’euros, dedicada a la producció i comercialització de carn de vedella i vaca ecològica. I la tercera és per a l’Autoescola Pallars, uns vehicles vermells que roden per tot Catalunya amb més de 30 punts per ensenyar a conduir.
Dificultats. Els Pallars queda molt lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és on hi ha el gran mercat pels seus productes, apunta Roca. La distància comporta problemes pel que fa a la logística i minva la competitivitat de les seves empreses respecte d’altres més properes a una gran via de comunicació. Un altre handicap per a les empreses pallareses és que, amb 20.400 habitants, entre les dues comarques hi ha poca massa crítica per vendre els productes.
Reivindicacions. El llibre també exposa l’opinió dels empresaris sobre les millores que beneficiarien la seva economia, entre les quals destaquen les inversions en infraestructures –una és incrementar la freqüència en la línia fèrria de Lleida a La Pobla de Segur– i per evitar el despoblament.