L'emblemàtic edifici d'oficines on es troba la seu de l'editorial Planeta a Barcelona es posa a la venda. Segons ha pogut confirmar ON ECONOMIA, l'empresa inversora Blackstone comptaria amb les consultores immobiliàries CBRE i Eastdil per entrar en una primera ronda de sondejos i veure quins possibles compradors estarien interessats. De moment, ambdues consultores guarden silenci absolut. El projecte tot just es troba en una fase inicial.
El nou D Garden 662
El fons busca arribar a tancar una operació de 240 milions d'euros, com a mínim, segons avança El Confidencial. I amb aquest interès vol dur a terme un dels propòsits que ja es va marcar quan va adquirir l'immoble l'any 2018, però amb l'arribada de la covid i el volum de l'operació s'ha anat perllongant fins ara. Així doncs, no és la primera vegada que s'inicien els sondejos, però en aquest cas, ja s'han atribuït consultores immobiliàries per agilitzar el procés. Durant els darrers anys, Blackstone ha apostat per reformar i tornar a posicionar l'immoble amb una inversió de 10 milions d'euros i, fins i tot, s'ha rebatejat tot l'edifici sota el nom de D Garden 662.
Les oficines premium pugen a Barcelona
L'aposta no ha estat casual. Precisament, les darreres dades en el sector d'inversió d'oficina demostren que Barcelona continua sent una ciutat molt demandada per aquest negoci, però les exigències per atraure talent exterior ha fet situar els nivells de qualitat d'aquestes oficines a l'alçada d'altres grans capitals com París o Àmsterdam d'arreu d'Europa. Una tendència, la d'apostar per l'alta qualitat, que es va iniciar l'any 2014 i ha deixat obsolets els espais que no han inclòs una reforma integral. Una de les zones més fortes en captació d'inversió estrangera és el 22@, però la ciutat de Barcelona continua tenint un pes rellevant en tots els seus districtes. Els volums d'inversió en oficines han arribat fins els 1.100 milions d'euros el darrer 2022, ha baixat un 36% respecte el 2021, malgrat que la tendència continua sent molt bona amb grans volums de negoci. Precisament, no es preveu que els seus actuals llogaters canviïn ni hi ha la intenció de cap trasllat de la seu de Planeta a un altre lloc.
La història prèvia de l'edifici
En aquesta línia, i també la falta d'estock d'oficines a la mateixa capital catalana en comparació a la seva demanda actual, Blackstone confia en tancar una bona operació. L'estiu de 2018, Inversions Hemisferio, companyia de les diferents branques de la família Lara, va arribar a un acord amb el fons nord-americà Blackstone per vendre l'edifici Planeta, seu del grup editorial i de mitjans de comunicació Planeta, abans que Banc Sabadell es quedés amb l'edifici a canvi del deute contret al seu dia pel hòlding familiar. Blackstone va pagar 210 milions d'euros per l'immoble situat a l' Avinguda Diagonal 662 de Barcelona, on Planeta segueix com a inquilí.
La història prèvia fins arribar a aquesta operació no va ser fàcil. El 2001, els Lara van comprar l'edifici, l'antiga seu de Banca Catalana, per uns 100 milions d'euros. El 2006, Inversiones Hemisferio, juntament amb altres societats patrimonials, com la de l'amo de Mango, Isak Andic, Joaquín Folch Rosiñol (Indústries Titan) i Héctor Colonques (Porcelanosa), van comprar el 12% de Banc Sabadell per 1.295 milions d'euros. Els Lara van arribar a controlar el 3% del banc, però durant la crisi els títols de Sabadell es van desplomar a Borsa, i Hemisferio es va veure obligat a posar com a garantia l'immoble de l'Avinguda Diagonal. Uns mesos abans, la família Lara, propietària de Planeta fins aleshores, va acordar traspassar a Banc Sabadell l'edifici, valorat en 170 milions d'euros, però tenia fins al setembre per intentar trobar un altre comprador pel seu compte i intentar aconseguir un preu superior.
El primer jardí vertical d'Europa
El complex té una superfície total de 28.000 metres quadrats, dels quals 25.000 corresponen a superfície d'oficines, llogats a Planeta i a altres llogaters, per la qual cosa Blackstone va pagar 8.000 euros per metre quadrat. La façana, coberta pel verd de les seves plantes, ha esdevingut un símbol icònic de l'Avinguda Diagonal. Obra de 1976 inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Projectat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous per ser la seu de Banca Catalana. Després d'haver aplicat sistemes constructius basats en la modulació i la lleugeresa en projectes anteriors, per a la seu van plantejar un nou sistema de cortina vegetal exterior. S'anticipaven al corrent de construcció ecològica que anys després posaria la sostenibilitat en el primer pla.
L'edifici està format per quatre peces octogonals unides, una al centre de 3 pisos i tres de 9 pisos alhora. Destaca l'enjardinament vertical dissenyat pel jardiner Everest Munné, de 3,8 quilòmetres de jardineres i que recobreix les façanes, segons recull el portal de l'Ajuntament de Barcelona. Està considerat el primer jardí vertical d'Europa amb 3.200 metres quadrats de zones verdes