El Frob, l'autoritat espanyola de resolució executiva d'entitats bancàries, ha recuperat prop de 7.000 milions d'euros (gairebé un 12%) d'ajuts públics dels 58.600 milions que va haver de concedir en la crisi financera de 2008, segons ha indicat aquest dimecres el seu president, Álvaro López Barceló.

López Barceló, que ha comparegut en la Comissió d'Economia del Congrés, ha assenyalat que d'aquests 6.922 milions recuperats, 4.477 milions es van obtenir amb la venda d'entitats (1.565 milions) i el repagament de 'cocos' (bons eventualment convertibles en accions) i participacions preferents subscrites pel Frob (2.912 milions).

Segons ha indicat, 1.445 milions d'euros corresponen al cobrament d'interessos procedents de 'cocos' i participacions preferents subscrites pel Frob, i 1.000 milions d'euros pels dividends rebuts el 2024 i 2025 (490 milions i 510 milions) procedents de BFA, la societat tenidora de la participació del Frob en CaixaBank.

El Frob, que té el seu origen en la crisi financera de 2008, va tenir el 2024 un resultat positiu de 2.697 milions d'euros i el seu balanç al tancament d'aquest exercici era de 9.157 milions, amb un patrimoni net de 8.218 milions, degut principalment a la participació en BFA i d'aquesta en CaixaBank, recull EFE.

La participació indirecta del Frob en CaixaBank és del 18,1% i el febrer passat el Consell de Ministres va aprovar una ampliació del termini de desinversió per un període addicional de dos anys, amb la qual cosa el termini de l'Estat per sortir de CaixaBank, que va absorbir Bankia, s'ha estès a desembre de 2027.

López Barceló ha explicat que hi ha hagut una reversió del deteriorament de la participació del Frob en BFA de 2.213 milions d'euros el 2024, en passar el seu valor de 6.749 milions en finalitzar 2023 a 8.692 milions al tancament de 2024, per l'evolució de la capitalització borsària de CaixaBank i l'increment del valor del patrimoni net de BFA, en aquest cas pels dividends rebuts.

La participació de l'Estat en CaixaBank es revaloritza

Des de l'anunci de la fusió de CaixaBank amb Bankia i fins a finalitzar el mes d'agost, l'evolució de la cotització de CaixaBank ha fet que el valor de la participació de l'Estat s'hagi incrementat un 460%, ha dit el president del FROB.

A l'exercici de 2024, el Frob va rebre per primera vegada de BFA 490 milions d'euros de dividends (335 milions amb càrrec als resultats de 2023 i 155 milions com a dividend a compte de 2024). López Barceló ha dit que el benefici per a l'Estat de la participació de CaixaBank el 2024 ha suposat 2.700 milions d'euros (un ingrés comptable de 2.213 milions per l'increment del patrimoni net de BFA i les plusvàlues tàcites en CaixaBank generades a l'exercici, i, per primera vegada, un ingrés financer de 490 milions pels dividends distribuïts per BFA al Frob).

Ha explicat que des del perfeccionament de la fusió el 2021 i fins avui, a BFA li han correspost 1.595 milions d'euros en dividends (2.776 milions considerant els dividends rebuts tant de Bankia com de CaixaBank) i ha afegit que les expectatives de dividends futurs són molt positives.

El 2024, BFA, que va repartir per primera vegada dividends al Frob amb càrrec al benefici de 2023, va obtenir un benefici de 756 milions d'euros. D'altra banda, el Frob va atendre el 2024 el pagament del primer venciment del segon tram del seu préstec amb l'Estat -préstec mirall del contret per l'Estat amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE)- per import de 932,5 milions d'euros, corresponent abonar, segons el contracte vigent, el segon i últim venciment a finals de 2025.

Els litigis judicials i el Popular

D'altra banda, al Frob se li han reconegut per sentència judicial ferma, a data de setembre de 2025, 303 milions d'euros com a conseqüència dels processos oberts després d'enviar a la Fiscalia 57 informes que analitzaven operacions "dubtoses" d'algunes entitats receptores d'ajuts.

Respecte al procés de resolució del Banc Popular, ha dit que, després de resoldre el Tribunal de Justícia de la UE els recursos contra les decisions de la Junta Única de Resolució (JUR) i la Comissió Europea, l'Audiència Nacional va alçar la suspensió de 210 procediments contenciós-administratius contra acords del FROB i fins a la data només cinc dels recurrents han formalitzat demandes.