La recentment inaugurada fàbrica de Freudenberg España, a Parets del Vallès (Barcelona), posa a la divisió d’automoció del grup alemany en la graella de sortida per guanyar la cursa del subministrament de components per a la indústria de l’automoció en el seu camí cap a l’electrificació. El nivell tecnològic i de sostenibilitat que s’ha instal·lat a Parets, amb una inversió d’11 milions d’euros, obre la porta del fabricant alemany a les marques automobilístiques ja establertes a Europa, però especialment a les asiàtiques que acabaran produint en el continent.
Ara per ara, el centre s'ha modernitzat i tecnificat amb la robotització dels processos de fabricació dels seus principals productes, els reforços per a amortidors i components destinats als equips de direcció dels cotxes de combustió; un component que d’entrada no està afectat pel procés d’electrificació i que -malgrat que és un producte molt madur- es pot perfeccionar mitjançant la innovació. De fet, la inversió ha permès augmentar en un 15% la capacitat de producció i consolidar el 75% d’exportacions a Europa, principalment a Alemanya i els països de l'Est d'Europa, i Mèxic. Però el més important és el camí cap a nous productes per satisfer la demanda de la indústria de l’automoció al Sud d’Europa, “on es necessitarà més capacitat de producció” i “per anar acompanyat dels fabricants en aquells components que demanin en els pròxims anys”, assegura Jaume Cané, director general de Freudenberg España, grup propietari de marques com Vileda i Klüber.
Freudenberg Sealing Technologies, la divisió d’automoció del grup alemany a Espanya, està formada per quatre fàbriques: la nova de Parets, i a Martorell (Barcelona), Burgos y Cascante (Navarra), que conjuntament generen el 43% del negoci de la filial, que el 2022 es va situar en 342 milions d’euros, un 14% més que el 2021, a més de generar un benefici operatiu de 25 milions d'euros. Només a Parets, el grup factura 30 milions d’euros. Els resultats de 2023 “seran també favorables”, admet Cané i valora la recuperació del sector de l’automoció a partir de 2021, cosa que va permetre que el negoci del grup superés els nivells de 2019 i l’entrebanc que va suposar la crisis de la pandèmia i la incertesa que van provocar aspectes com la manca de components i l’increment dels costos logístics, ara també a l’alça pel conflicte geopolític al Mar Roig.
Dels ‘mochos’ als Babybel
El 57% restant del negoci prové de les altres àrees de fabricació que té tenen els alemanys a Espanya i que es concentren en el complex industrial de Parets. Es tracta de les teles sense teixir, que serveixen per a diverses aplicacions tècniques i industrials, com el recobriment de cables de transmissió d’energia o dades, articles per a la indústria de la moda o el calçat. També és el teixit per fabricar les baietes de pal (mochos) que s’acoblen a Parets, “uns 15 milions a l’any” destinats als països del Sud d’Europa principalment, o per produir en exclusiva des de Catalunya -per al fabricant francès Groupe Bel- el fil d’obertura del recobriment de cera vermella dels seus coneguts formatgets Babybel. En total, a les instal·lacions de Parets hi treballen més de 700 persones -171 de les quals a la nova fàbrica de Freudenberg Sealing Technologies- i al conjunt d’Espanya unes 1.000 persones.
Amb una llarga trajectòria professional a Freudenberg España, Jaume Cané defensa que la filial espanyola està molt ben posicionada dins del grup alemany -de capital familiar i creat fa tot just 175 anys aquest 2024-. “Tenim uns bons estàndards per competir dins del mateix grup, que ens recolza en tots els projectes que volem engegar”, centrant-se en els dos eixos que prioritza Freudenberg: l'orientació a llarg termini perquè “som un grup tecnològic que no deixa de ser una empresa alemanya familiar” i la innovació que ens ha donat una demostrada capacitat d’adaptar-nos a tots els reptes. Tot i això, Cané admet que actualment la sostenibilitat pesa molt a l’hora de decidir els projectes i les inversions.
Dimensió i talent
Sobre el teixit industrial a Espanya, el director general considera que manté dues assignatures pendents: la competitivitat, que sovint no mostra “perquè tenim un teixit àmpliament format per pimes que haurien de guanyar dimensió empresarial per ser més competitives”, i la manca de talent industrial. “Els enginyers espanyols, per exemple, no tenen res a envejar als dels països europeus; però no tenim tècnics o operaris de planta preparats i, aquí, el que manca és una Formació Professional adequada i, si és Dual, encara millor”, insisteix i recorda que a Parets formen joves “que després van a treballar a altres empreses”, perquè també troba a faltar la cooperació empresarial.