Amb el resultat de l'opa ja conegut, Josep Sánchez Llibre ha llançat un missatge clar i directe a la direcció del Sabadell. Ha de guanyar mida tant a Espanya com a l'estranger" per a garantir la seva independència futura". Aquesta afirmació, que va més enllà d'una simple felicitació, s'interpreta com una exhortació a buscar aliances o estratègies de creixement orgànic que consolidin l'entitat com un actor inqüestionable en el tauler financer.

En aquest sentit, el president de Foment del Treball ha volgut anar més enllà de l'efímera alegria i ha plantejat una estratègia de futur concreta. "Hem de desitjar que l'entitat treballi perquè els clients que no són accionistes adquireixin accions i crear així un nucli dur que permeti evitar noves opes hostils", ha manifestat. La creació d'aquest "nucli dur" accionarial és vista com un escut protector davant de possibles nous moviments financers, una manera de blindar la presa de decisions des de Catalunya. L'objectiu final, segons Sánchez Llibre, és que el Sabadell "es pugui consolidar com la quarta entitat financera de l'Estat", una posició que, assolida des de la independència, li donaria un pes específic immens.

 El president de l'organització empresarial ha lloat la tasca del president del Sabadell, Josep Oliu; del conseller delegat, César González-Bueno, i de tota la plantilla per la seva estratègia de defensa. I, de manera especial, ha volgut reconèixer la "temperança" dels accionistes, "per no caure en la temptació de vendre durs a quatre pessetes", en una clara referència a la valoració que, des d'alguns sectors, es considerava insuficient per a un actiu estratègic. Però la seva anàlisi no s'ha quedat en el passat immediat.

Sánchez Llibre ha carregat les tintes contra la marató legal que ha suposat el procés, que s'ha allargat durant 18 mesos. "El que no pot ser és que una opa duri 18 mesos", ha sentenciat, assenyalant que aquest període d'incertesa "ha provocat que els dos bancs perdessin consistència, eficiència i oportunitats de negoci". Per això, Sánchez Llibre ha fet una crida directa al govern espanyol perquè modifiqui la Llei d'opa i la faci "més eficaç". "El Govern ha d'adequar la legislació actual al segle XXI", ha insistit, subratllant la dificultat que suposa per a dues entitats rellevants estar "operatives al 100% estant pendents de l'operació".

Si per a Foment el focus estava en la independència i la reforma legal, per a les altres patronals, el fracàs de l'opa ha estat una qüestió de supervivència. El president de Pimec, Antoni Cañete, ho ha celebrat amb esportivitat: "Les petites i mitjanes empreses han guanyat aquest partit". I ha afegit, amb un punt d'humor: "Encara que hagi estat a la pròrroga. Hi havia partit".

Aquestes cites amaguen una realitat molt tangible: per a les pimes, la relació amb la seva entitat financera no és una qüestió abstracta de mercats, sinó el seu cordó umbilical per a la liquiditat diària. Cañete ha argumentat que el naufragi de l'operació permetrà que els negocis "puguin tenir accés a un finançament més competitiu". La seva anàlisi de la reacció borsària, amb caigudes del Sabadell i pujades del BBVA, és contundent: "L'operació no era interessant per al mercat", sinó més aviat una jugada estratègica del banc basc.

Des de Cecot, la valoració ha estat igualment positiva. En un comunicat, la patronal ha destacat que el resultat garanteix "l'autonomia i l'arrelament en el territori" de l'entitat catalana. La pluralitat del sistema financer i la competitivitat de les empreses catalanes són, segons Cecot, els grans guanys d'aquesta batalla. El seu president, Xavier Panés, ha recordat que des del principi van manifestar la seva preocupació per "les conseqüències que una operació d'aquesta magnitud podia tenir sobre el finançament empresarial, especialment de les pimes, i sobre la pèrdua de centres de decisió locals". Per a Cecot, el model que surt reforçat és el de "proximitat i compromís amb el territori", un model que consideren fonamental per a mantenir un teixit econòmic fort, divers i competitiu.

En un altre ordre i més enllà de celebrar la fi de l'opa, la Cambra de Barcelona ha defensat la necessitat de bastir un model financer "plural i divers". L'entitat, com gran part de la resta de detractors, considera que la fusió hauria concentrat excessivament el poder financer i dificultat el crèdit a les pimes.

Des d'una perspectiva més tècnica, però igualment compromesa, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, presidit per Carlos Puig de Travy, ha afirmat que el resultat "reforça la consolidació del sistema financer català", al qual qualifica d'"essencial tant per al bon funcionament del teixit econòmic i empresarial com per a la ciutadania i les famílies del país". En un document enviat als mitjans de comunicació, el Col·legi ha posat en valor el "paper rellevant" dels accionistes del Sabadell en la defensa d'un banc "estretament vinculat al territori i al servei de les petites i mitjanes empreses", assenyalant que la seva implicació ha estat "clau per protegir el model de proximitat i d'acompanyament financer".

No obstant això, Puig de Travy ha introduït una nota de cautela i una anàlisi de fons que va més enllà de l'opa. Ha subratllat que Catalunya només representa el 20% del sistema financer de l'Estat espanyol, un percentatge que considera "insuficient en relació amb la importància que tenen Catalunya i la seva economia". En aquest sentit, el resultat de l'opa "dona seguretat i estabilitat al sistema financer i permet avançar cap a un entorn més competitiu, inclusiu i divers".

El Col·legi d'Economistes va recollir durant tot el procés arguments clau que ara veu reivindicats: evitar una "excessiva concentració de poder empresarial i financer", mantenir canals especialitzats de crèdit per a pimes, evitar la pèrdua d'ocupació i oficines, i promoure l'atracció de talent. El fracàs de l'opa del BBVA no és el final de la història, sinó el principi d'un nou capítol per al Banc Sabadell.

La pressió per créixer de manera sostenible i rendible és ara major que mai. Les paraules dels líders econòmics de Catalunya han dibuixat un camí clar: consolidar un nucli dur d'accionistes fidels, expandir la presència de l'entitat i, sobretot, reafirmar el seu compromís amb el motor de l'economia catalana, les pimes. La batalla de les ofertes ha acabat, però la guerra per la rellevància i la independència del sistema financer català continua. I en aquesta guerra, el Sabadell ha demostrat que, de moment, té aliats poderosos en el seu propi territori.