La Borsa de Hong Kong ha expulsat aquest dilluns el gegant immobiliari xinès Evergrande, la cara més visible de la crisi del sector al país asiàtic gràcies al seu passiu d'uns 330.000 milions de dòlars (uns 281.958 milions d'euros), per mantenir la cotització de les seves accions congelades durant més de 18 mesos. Què ha passat amb Evergrande? Com ha reaccionat el mercat? Aquestes són cinc claus per entendre com l'empresa, que va arribar a ser la promotora immobiliària més gran de la Xina, ha arribat a aquesta situació:

1. L'esclat de la crisi

Totes les alarmes van saltar a mitjans de 2021, quan Evergrande va incórrer en l'impagament del seu deute extraterritorial en un moment en què arrossegava un passiu superior als 300.000 milions de dòlars, donant peu a centenars de litigis i a una conjuntura de gran incertesa al sector per les implicacions d'una possible fallida. Igual com moltes altres promotores asiàtiques, des del boom immobiliari de finals dels 90 Evergrande depenia en bona part d'alts nivells de palanquejament (utilitzar deute per finançar operacions) i de vendes sobre pla per continuar tirant endavant les seves promocions: alguns analistes van estimar que la firma tenia 1,4 milions d'habitatges venuts abans de la seva construcció quan va esclatar la crisi, equivalent a més de 200.000 milions de dòlars.

2. Les 'tres línies vermelles'

Entre les causes de la crisi immobiliària xinesa destaquen les anomenades tres línies vermelles, unes regulacions impulsades per Pequín el 2020 que buscaven limitar l'accés a finançament a aquelles promotores que acumulessin un passiu excessiu, superessin certs nivells de palanquejament o no disposessin de prou liquiditat per fer front als deutes a curt termini. Això va fer que múltiples firmes del sector s'enfrontessin a una crisi de liquiditat que es va sumar a les restriccions aplicades en aquells anys per "refredar" l'alt preu dels habitatges -inassequibles per a moltes famílies xineses- en línia amb el principi establert pel president del país, Xi Jinping, que va assegurar que "els habitatges són per viure en ells, no per especular".

3. El mercat no respon

La frenada del creixement després de la covid-19, el mateix pes del sector immobiliari sobre del PIB -segons alguns analistes, entorn d'un 30%, sumant factors indirectes- i la desconfiança dels compradors es van traduir en una frenada del mercat que preocupa no només les promotores sinó també les famílies, les quals veuen l'habitatge com un important vehicle d'inversió.

Davant de la conjuntura, els reguladors van respondre amb múltiples paquets amb mesures de suport al sector, garanties al lliurament d'habitatges venuts sobre pla o la retirada de restriccions a la compra, però el mercat no està responent: segons xifres oficials, les vendes comercials mesurades per àrea de terra es van desplomar un 24,3% el 2022, un 8,5% el 2023 i un 12,9% el 2024.

4. Ordre de liquidació

Evergrande va presentar el març de 2023 una proposta per reestructurar gairebé 20.000 milions de dòlars de deute offshore impagat, però no va aconseguir un acord amb els seus creditors i, el gener de 2024, després de diverses vistes ajornades, la Justícia hongkonguesa va acabar per ordenar la seva liquidació, un dictamen que va obrir un llarg i incert procés. El gran dubte residia a si seria reconegut a la Xina continental, on són la majoria dels seus actius, ja que el sistema judicial de l'antiga colònia britànica està separat del xinès en virtut del seu estatut de semiautonomia. A més, Evergrande va assegurar, citant un estudi de Deloitte, que la taxa de recuperació per a inversors en cas de liquidació vorejaria només un 3,4%.

5. Turbulències constants

Des que va esclatar la crisi, i fins i tot malgrat que les autoritats xineses van intervenir l'empresa, Evergrande no ha aconseguit sortir del compromís i ha copat titulars per l'arrest domiciliari del seu fundador i president, Xu Jiayin -va arribar a ser l'home més ric de la Xina-, pèrdues de gairebé 90.000 milions de dòlars des de 2021 o una sol·licitud de fallida als Estats Units per protegir els seus actius.

L'any passat, les autoritats xineses van sancionar amb uns 578 milions de dòlars a la principal filial del grup per falsificar més de 78.000 milions de dòlars en ingressos i 12.700 milions en beneficis, un escàndol 20 vegades major al d'Enron el 2001 i que també es va traduir en una altra sanció i suspensió temporal per a la consultora PwC per la seva tasca com a auditora d'Evergrande.