Enagás ha guanyat 258,9 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, la qual cosa suposa una caiguda del 26,7% respecte al mateix període de l'any anterior. El motiu principal són les menors plusvàlues obtingudes, ja que el 2022 es va beneficiar de l'ajustament en el valor comptable de la seva participació en Tallgrass i les plusvàlues per la venda de GNL Quintero i l'entrada de socis en Enagás Renovable.

Els guanys de Enagás en el període de gener a setembre inclouen la plusvàlua neta pel tancament de la venda del gasoducte de Morelos per import de 42,2 milions d'euros. En canvi, els resultats del mateix període de 2022 recollia l'ajustament del valor comptable de la participació en la seva participada nord-americana Tallgrass Energy (TGE) -per import de 133 milions d'euros- però unes plusvàlues netes més grans, després de la venda de GNL Quintero -178,9 milions d'euros- i l'entrada de socis en Enagás Renovable -per 49 milions d'euros.

Sense aquests elements no recurrents, el benefici net del període hauria retrocedit un 16,4%, ja que els ingressos regulats s'han reduït. No obstant això, el gestor del sistema gasista espanyol enfila cap a la part alta del rang el seu objectiu anual de benefici net per a l'exercici, fixat en una forquilla dels 310-320 milions d'euros.

Caiguda dels ingressos regulats

El resultat brut d'explotació (ebitda) del grup fins al setembre va ascendir a 572,0 milions d'euros i evoluciona també segons el previst per arribar a l'objectiu anual de 770 milions d'euros. Per la seva part, els ingressos de la companyia entre gener i setembre es van situar en els 672,7 milions d'euros, amb una caiguda del 5,9% respecte als nou primers mesos de 2022.

Això es deu principalment a la caiguda dels ingressos regulats, que es van situar en 655,6 milions d'euros, amb una reducció de 45,9 milions d'euros respecte a la mateixa data de l'any anterior, a causa de l'aplicació del marc regulatori 2021-2026 (-38,5 milions d'euros) i menors costos auditats, sense impacte en ebitda.

Mentrestant, el resultat de les societats participades de Enagás va assolir els 144,4 milions d'euros, sent més positiu al de l'any 2022, tenint en compte que GNL Quintero va aportar 11,9 milions d'euros al setembre 2022 i que l'esmentat actiu va ser venut al final de l'any passat.

Els fons Procedents d'Operacions (FFO) a tancament de setembre van ascendir a 405,9 milions d'euros, inclòs el pagament dels impostos associats a les vendes de GNL Quintero i Morelos (-71,2 milions d'euros) i els dividends rebuts de les societats participades per import de 137,5 milions d'euros. En aquest import, que està en línia amb l'objectiu anual, es recull el cobrament del primer dividend de Trans Adriatic Pipeline (TAP) després de la seva posada en funcionament per import de 42,4 milions d'euros.

Reducció de deute i pla estratègic

Quant al passiu del grup, Enagás destaca que el deute net al final del tercer trimestre de l'any del grup dirigit per Arturo Gonzalo es va reduir un 1,8% respecte a 31 de desembre de 2022, fins a situar-se en els 3.406 milions d'euros. El cost financer del deute brut es va situar en 2,6%, en línia amb el del primer semestre de 2023. Així mateix, més del 80% del deute de Enagás és a tipus fix, "la qual cosa permet a la companyia mitigar l'impacte dels actuals moviments de tipus d'interès". La ràtio FFO/deute neta a 30 de setembre se situava en 17,1%.

Així mateix, la companyia ha avançat a un ritme superior al previst en l'execució del seu pla estratègic -que preveu actualitzar en el primer semestre de l'any que ve- en els seus tres àmbits principals: seguretat de subministrament a Espanya i Europa, descarbonització amb l'hidrogen com a vector clau, i control de costos operatius i financers.

En el primer d'aquests eixos, va tancar el passat 27 de setembre l'adquisició del 10% d'Hanseatic Energy Hub (HEH), consorci que posarà en marxa a Stade (Alemanya) una unitat flotant d'emmagatzemament i regasificació al gener, i una terminal terrestre de GNL que estarà preparada per operar amoníac verd en el futur i que s'estima entrarà en funcionament el 2027; així com el seu acord amb Reganosa, per a la creació d'un hub energètic al nord-oest peninsular.

A més, dins de la seva estratègia amb l'hidrogen, va llançar al setembre la call for interest per a la Xarxa Troncal d'Hidrogen a Espanya, un procés obert per conèixer les necessitats d'infraestructures d'hidrogen renovable, amoníac, oxigen i CO₂. Anunciarà els resultats d'ella el II Dia de l'Hidrogen, que preveu celebrar el pròxim 31 al gener.

També la passada setmana va presentar a Berlín el corredor H2Med, en un esdeveniment en el qual l'operador alemany OGE es va incorporar als TSO de Portugal, França i Espanya com a promotor del projecte. El corredor H2Med i la Xarxa Troncal d'Hidrogen espanyola associada avancen de forma positiva en el procés per adquirir la qualificació com Projectes d'Interès Comú europeu (PCI) i ja han superat un primer tall tècnic. La llista definitiva està prevista que es publiqui a començaments de 2024.

Emmagatzemaments al 100% des d'agost

Respecte al sistema gasista, està funcionant el 2023 amb la màxima robustesa i flexibilitat, amb una disponibilitat del 100%, i ha rebut gas natural des de 16 orígens diferents per contribuir a la seguretat de subministrament d'Espanya i Europa. Per primera vegada en la seva història, Espanya ha aconseguit omplir al 100% els seus emmagatzemaments subterranis des del mes d'agost.

Mentrestant, el nivell d'emmagatzemament mitjà dels tancs de GNL durant els nou primers mesos de l'any va ser del 61% i, a 30 de setembre, el 46% del GNL emmagatzemat a Europa es trobava als tancs de les plantes espanyoles. Espanya té un rol clau per a la seguretat de subministrament d'Europa i ha incrementat les seves exportacions totals de gas un 32% en els nou primers mesos d'any.

Per la seva part, la demanda industrial ha augmentat un 25,4% en el tercer trimestre fins a assolir els 40,5 terawatts hora (TWh), impulsada pel consum més gran pels sectors de refinament, químic, farmacèutic i cogeneració.