En el seu primer discurs com a nou president de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), Eloi Planes, que també és president executiu de Fluidra, ha tingut un emocionat record pel seu pare, Joan Planes Vila, mort fa un any, abans de constatar que les empreses familiars “no pensem en trimestres, com els bancs, sinó en generacions”. En un to didàctic i conciliador,  Planes ha ofert l’Institut i les empreses familiars per buscar solucions als actuals problemes socials i per aconseguir que "el país funcioni en el que és bàsic". Ha reclamat "estabilitat" als governs.

Ha començat amb un “agraïment” al seu antecessor en l’Institut, Ignacio Rivera, president de Corporación Hijos de Rivera, fabricant de la cervesa Estrella Galicia: “No sé si és per les qualitats que aporta la cervesa, però estic impressionat pel teu sentit comú, capacitat d’unir [...] deixes un institut més fort, més cohesionat per al futur”.

Sobre el seu pare, que va morir el gener de l’any passat, ha recordat que era el novè germà d’una família pagesa del Pirineu, que se’n va anar a Barcelona i que va ser un dels fundadors de Fluidra. “El meu pare tenia valors de pagès, la cultura de l’esforç i l’arrelament a la terra, de respectar l’entorn, de fer-lo créixer sense esgotar-lo. D’això, avui, en diuen sostenibilitat”.

L’assemblea de l’IEF s’ha celebrat a la Fundació Joan Miró perquè, com el seu pare, el cèlebre artista va ser “una persona arrelada al territori amb capacitat per ser universal: aquesta idea explica el que és l’empresa familiar, arrelada al territori però amb voluntat d’arribar molt lluny”. Ha subratllat que representen el 80% del teixit empresarial.

“Quan parlem d’empresa familiar, parlem de molt més, d’històries d’esforç, de persones que han dedicar la seva vida a construir un projecte”. Però ha afegit que “No és fàcil continuar una història que no has començat tu. El llegat té un pes; així i tot, molts fem un pas endavant”, que és el que va fer Planes en assumir la presidència executiva de Fluidra.

“Les generacions que continuem un projecte familiar tenim molt de valents i de bojos somiadors” perquè es necessita un “compromís elevadíssim”. Ha constatat que, com a segona generació al capdavant de l’empresa, “No som més que un esglaó, no hem començat nosaltres i, probablement, tampoc l’acabarem nosaltres”. Ha apuntat la “mirada a llarg termini” que aporta estabilitat, de “pensar en els que vindran després”.

Ha indicat que “vivim un moment exigent en el qual moltes de les certeses s’estan posant en dubte, [...] en un entorn de tensió, incertesa, crispació” i, per això, ha apostat per “tornar a l’essencial, als valors que perduren. Els empresaris som una part essencial de la solució: sens dubte, les empreses som una eina de transformació social. L’empresa familiar aporta solidesa, responsabilitat i la capacitat de construir més enllà de la immediatesa”.

Tanmateix, ha demanat “un país i una Europa que ens acompanyi, que ens doni estabilitat”. Ha defensat el paper de l’empresa familiar i el de l’Institut en la transformació social: “Hi ha decisions que van més enllà d’una legislatura, per això l’empresa familiar por aportar, perquè la seva visió va més enllà de la immediatesa. Les empreses familiars volen ser part del futur”. Ha promès un IEF “influent” perquè “les empreses familiars tenim legitimitat i molt a aportar”.

Ha acabat la seva intervenció subratllant que “crec en l’Institut”, en la seva capacitat de “tenir veu en els debats rellevants”. Ha promès donar “el millor de mi mateix” a l’Institut.

Vuitè català en la presidència de l’IEF

Planes és el dissetè president de l'Institut e l’Empresa Familiar des que aquesta entitat es va constituir a Barcelona el 1992. En aquests 34 anys, vuit catalans n’han estat presidents, la meitat ja difunts: Leopoldo Rodés Castañé (que en va ser el principal impulsor, fundador de Mediaplaning, integrada a Havas), Mariano Puig Planas (Puig), Josep Maria Serra Farré (Occident), José Manuel Lara Bosch (Planeta), Isak Andic (Mango), Javier Moll de Miguel (nascut a Saragossa, però resident a Barcelona, de Prensa Ibérica), Marc Puig Guasch (Puig) i, l’actual, Eloi Planes. Aquest últim ha agafat el relleu del gallec Ignacio Rivera. Els mandats són de només dos anys, no prorrogables.

Prèviament al discurs de Planes, s’ha celebrat una taula rodona sobre el problema de l’habitatge a Espanya amb la intervenció de quatre especialistes. Ha destacat, per la contundència del missatge, Mikel Echevarren, CEO de Colliers España y Portugal, que ha carregat sobre la suposada “inseguretat jurídica” i la “política irresponsable i demencial d’immigració”. Ha dit que “tenim un govern que és el campió de la inseguretat jurídica”, que atribueix al Real Decret d’extensió dels lloguers. Ha qualificat de “pocavergonyes” entitats com Ecologistas en Acción, per les traves a la promoció de sòl edificable, i als sindicats de llogateres. Ha proposat com a recepta “més seguretat jurídica” i “tancar fronteres” per a determinades persones o col·lectius.

Altres participants en la taula, amb arguments moderats, han estat Mónica Rodríguez, directora de l’àrea immobiliària d’Acciona; Jorge Galindo, director d’EsadeEcPol; i Alberto Valls, soci responsable de Real Estate de Deloitte. La sesión ha estat dirigida per Rocío Martínez-Sampere, exparlamentària socialista i actual directora de la Fundación Felipe González.