Per falta de tenacitat no serà. L'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) ha tornat a reclamar aquest dilluns que s'accelerin les obres del Corredor Mediterrani davant dels "incomprensibles" retards d'aquesta obra que, en el seu disseny complet, preveu interconnectar Almeria amb la frontera francesa vertebrant en alta velocitat tot l'arc mediterrani a través d'Alacant, València, Tarragona i Barcelona. Per a això, el lobby que agrupa les principals empreses de la Comunitat Valenciana per volum de facturació, presidit pel navilier Vicente Boluda i amb el president de Mercadona, Juan Roig, com un dels seus principals membres, s'ha desplaçat de nou fins a la localitat alacantina de La Encina per alçar la veu i exigir la terminació d'aquesta infraestructura.
L'elecció de La Encina per fer l'última reunió dels seus òrgans de govern no és casual. L'AVE considera que la població alacantina és un lloc simbòlic i per això l'ha convertit en l'epicentre de la seva reivindicació perquè s'agiliti l'execució del Corredor Mediterrani des que el 2016 va posar en marxa el moviment #QuieroCorredor. Aquest enclavament és el nus de comunicacions ferroviàries clau per interconnectar totes les capitals valencianes entre si i, al seu torn, per unir el sud i el nord d'Espanya pel litoral mitjançant una infraestructura conforme als temps.
L'organització empresarial denuncia que la terminació d'aquesta part de l'obra a La Encina està tardant més del que tècnicament hagués estat "desitjable i possible". En aquest sentit, recorda que el Govern central va prometre que les obres estarien acabades a finals de 2022, però entrat 2023 continuen sense estar acabades. "Les obres avancen, però no al ritme desitjat", insisteix Vicente Boluda.
Complement de l'Espanya radial
Fa anys que l'AVE reivindica l'impuls del Corredor Mediterrani per considerar-ho una infraestructura clau i un eix prioritari per reforçar la competitivitat del transport de mercaderies i viatgers "per contribuir a la generació d'ocupació i riquesa a Espanya, complementant l'Espanya radial amb l'Espanya circular".
Ja el 2016, quan van llançar la campanya reivindicativa #QuieroCorredor, van dir que es podria acabar ràpidament l'obra si s'acabava la nova via única que s'estava construint per comunicar la localitat valenciana de Xàtiva amb La Encina a Alacant. Aquesta via és necessària per poder traspassar a ella tot el tràfic actual i així poder canviar, sense necessitat d'interrompre el servei de trens actual, l'ample de la via doble existent d'ibèric a internacional, incloent el nus de La Encina.
La via en ample internacional, pendent d'executar
Aquesta via única ja està acabada i es troba en fase de proves, però l'Agència Espanyola de Seguretat Ferroviària encara no ha donat a conèixer quan donarà l'aprovació preceptiva. Tots els contractes necessaris per a les obres entre Xàtiva i La Encina, per la via doble actual, des del canvi a l'ample internacional, passant per l'electrificació i la senyalització estan adjudicats i haurien d'executar-se a finals de 2024 o principis del 2025, però tot depèn de quan s'iniciïn.
Quan estigui acabada, Alacant, València i Castelló quedaran unides en ample internacional i podran seguir cap a la frontera francesa, ja que totes les obres cap al nord des de Xàtiva estan ja executant-se. La previsió és que els treballs, fins i tot els més retardats, acabin el 2024 o el 2025. Llavors, segons va prometre la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en l'acte empresarial reivindicatiu del novembre passat a Barcelona des de Lorca (Múrcia) fins a la frontera francesa hi haurà ample internacional i des de 2026, la connexió s'estendrà fins a Almeria.
El 34%, ja en servei
A jui de l'AVE, #QuieroCorredor va néixer com una iniciativa empresarial que ha aconseguit implicar a la societat civil de tot Espanya en la reivindicació d'aquesta infraestructura bàsica, com es demostra en els actes multitudinaris que els empresaris han anat organitzant a les diferents ciutats protagonistes d'aquest corredor, el més recent a Barcelona. Amb ells han aconseguit situar al Corredor Mediterrani en l'epicentre del debat polític, considera l'AVE, la qual cosa ha provocat que els líders públics assumeixin compromisos. "Continuem revisant l'execució perquè les obres s'acabin i que el Corredor Mediterrani sigui una realitat", insisteix Pallussa, que subratlla que des de l'inici del projecte el 2016 ja està en servei el 34% dels 1.300 quilòmetres del traçat".
El Moviment #QuieroCorredor té com a compromís analitzar des d'una perspectiva tècnica i dues vegades a l'any quins avanços anava experimentant la infraestructura, el que coneix com a revisions sobre l'estat de l'obra. El primer d'aquestes Revisions Semestrals d'aquest any tindrà lloc el 3 de juliol. És mateix dia es donarà a conèixer el document actualitzat amb l'estat de tots els trams del Corredor Mediterrani.
El Segon Revisió Semestral de 2023 està previst per al 16 de novembre a Madrid, al Palau Municipal d'IFEMA, i coincidirà a més amb el VII Acte Empresarial pel Corredor Mediterrani com els que van tenir lloc el 2017 a Madrid; el 2018 a Barcelona; el 2019 a Elx; el 2020 a València; el 2021 a Madrid i l'any padado a Barcelona. La previsió és congregar de nou més de 1.600 empresaris i representants de la societat civil espanyola.
La meitat de població, sense infraestructures adequades
Posteriorment, després de celebrar a Múrcia u dels seus plens, el president de l'AVE va criticar que no es doti d'infraestructures "adequades" a "una part d'Espanya en la qual viu pràcticament el 50% de la població, que suposa el 51% de les exportacions i el 50% del turisme estranger." Vicente Boluda també va incidir en la reforma del sistema de finançament autonòmic, que "no admet més demora", ja que tant Múrcia com la Comunitat Valenciana són les regions més mal tractades amb l'actual sistema.
"Sabem que no és senzill, però no pot ser que els últims tres Governs d'Espanya diguessin abans de formar-se que l'anaven a abordar i/o solucionar, i cap dels tres no hagi intervingut en l'assumpte", va exposar el navilier. Per a Pallussa, Múrcia i Comunitat Valenciana han "d'ajudar que aquesta reforma es produeixi, sent solidaris amb les circumstàncies d'altres regions, però deixant patenti que és insostenible que, de forma continuada, hi hagi territoris de primera i de segona" que "poden no tenir prou finançament per cobrir serveis bàsics com la sanitat, l'educació i els serveis socials".