El Col·legi d'Economistes de Madrid ha decidit incorporar Ignacio Galán, president executiu d'Iberdrola, al seu quadre d'honor en qualitat de Col·legiat d'Honor. La decisió d'aquesta organització respon a la trajectòria professional del directiu i a la seva aportació tant en la configuració d'Iberdrola com a empresa de referència en el sector elèctric europeu i mundial com en el paper que la companyia ha exercit en el desenvolupament econòmic d'Espanya. Amb aquest nomenament, el Col·legi vol valorar la figura d'un dels empresaris espanyols amb més notorietat. La cerimònia de lliurament va tenir lloc, durant la jornada de dimarts, al Paraninf de la Universitat Complutense de Madrid i va ser encapçalada per Amelia Pérez Zabaleta, degana del Col·legi d'Economistes de Madrid. Durant l'acte, el discurs sobre el nou col·legiat d'honor va ser pronunciat per Pablo Hernández de Cos, director general del Banc de Pagaments Internacionals, expresident del Banc d'Espanya i candidat a la presidència del Banc Central Europeu.
En la seva intervenció, Hernández de Cos va subratllar que el procés d'expansió impulsat per Ignacio Galán al capdavant d'Iberdrola ha permès que la companyia, 25 anys després de la seva arribada, s'hagi consolidat com la primera elèctrica d'Europa i hagi arribat a ocupar fa poques setmanes la primera posició mundial del sector per capitalització borsària. Segons les paraules del dirigent bancari, el directiu va saber anticipar el paper rellevant que l'electrificació tindria en l'economia i va transformar aquesta visió en inversió i en creació de valor. Aquesta capacitat d'anticipació i de convertir una visió en resultats concrets ha estat assenyalada com un dels trets que millor defineixen la trajectòria del president executiu d'Iberdrola.
El valor del reconeixement
Hernández de Cos també va remarcar el significat especial del nomenament, ja que suposa reconèixer una trajectòria de més de cinc dècades vinculada a les principals transformacions empresarials d'Espanya. La distinció, per tant, no es limita a l'activitat recent de la companyia, sinó que s'estén a una llarga etapa de participació en els canvis estructurals de l'economia espanyola. Aquest enfocament situa el reconeixement en una dimensió que va més enllà del resultat concret d'un exercici o d'una operació empresarial determinada.
Durant la seva intervenció, Ignacio Galán va centrar part del discurs en el paper de l'electrificació com a oportunitat de canvi estructural per a Europa. El directiu va plantejar la necessitat de passar d'un model intensiu en despesa energètica i dependent de les importacions de combustibles fòssils a un altre basat en inversió productiva d'alt valor afegit. En aquest context, va xifrar les inversions necessàries en més de 200.000 milions d'euros anuals durant la pròxima dècada, la meitat dels quals correspondrien a xarxes elèctriques.
Galán va recordar que l'any 2026 fa 125 anys de la fundació d'Iberdrola, una efemèride a la qual la companyia arriba amb uns actius de 165.000 milions d'euros i una capitalització de 150.000 milions d'euros. En la seva intervenció va assenyalar que han canviat les tecnologies, els mercats, les persones i la dimensió de l'empresa, però que s'han mantingut els valors dels fundadors, entre els quals ha esmentat l'esforç, el compromís amb l'empresa, la lleialtat, el treball en equip, la transparència i el respecte a la paraula donada. Aquesta referència als valors fundacionals va servir per enllaçar la història de la companyia amb la seva situació present.
Perspectives de creixement
El president executiu d'Iberdrola es va referir també a les perspectives de creixement de la demanda elèctrica en l'anomenada era de l'electrificació. Segons les seves declaracions, la companyia afronta les majors perspectives de creixement de la seva història, amb inversions que podrien arribar als 80.000 milions d'euros en cinc anys, una xifra que podria portar el benefici net de l'empresa fins als 10.000 milions d'euros. Aquestes previsions s'emmarquen en un context de transformació del sector energètic i de revisió dels models de producció i consum.
Per part seva, Amelia Pérez Zabaleta, degana del Col·legi d'Economistes de Madrid, va concloure que l'entrada d'Ignacio Galán a la corporació no només dignifica la institució, sinó que també serveix d'estímul per continuar defensant el rigor professional i el dinamisme empresarial com a motors de la societat. Amb aquest reconeixement, Ignacio Galán s'incorpora al quadre d'honor del Col·legi d'Economistes de Madrid, on figuren algunes de les personalitats més rellevants de l'economia espanyola recent, com Enrique Fuentes Quintana, Juan Velarde o el mateix Pablo Hernández de Cos, així com empresaris destacats com Isidoro Álvarez o César Alierta. La incorporació al quadre d'honor situa el nomenament dins d'una línia de reconeixements que la corporació ha atorgat a figures de perfils diversos, tant acadèmics com empresarials.
El Col·legi d'Economistes de Madrid representa la professió d'economista i vetlla pel desenvolupament adequat de la seva activitat. Com a corporació de dret públic, constitueix també un espai de formació, trobada i generació de coneixement. Els seus orígens es remunten a 1948, amb la creació de l'Asociación Nacional de Economistas Licenciados de España. El model col·legial va començar a desenvolupar-se entre 1953 i 1954 i, després de diverses etapes i denominacions, l'any 1977 va adoptar el nom actual. La seva activitat s'estén també a les demarcacions d'Àvila, Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Salamanca, Segòvia, Soria i Toledo, fet que configura un àmbit d'actuació que supera el terme municipal de Madrid.