La Comissió Nacional del Mercat de Valors ha retret l'actuació del Govern a través de la Sepi a Indra, però no ha sancionat els implicats. El Consell de la CNMV ha acordat per unanimitat el tancament de les actuacions iniciades sobre la junta de la companyia tecnològica celebrada el mes de juny passat.

És a dir, la CNMV reprèn els responsables de llançar als consellers independents díscols d'Indra, però no ha pres mesures sancionadores respecte a la Societat Estatal de Participacions (Sepi) per llançar l'Oferta Pública d'Adquisició (OPA) sobre la companyia. En aquest sentit, l'organisme que presideix Rodrigo Buenaventura considera que no existeixen "suficients indicis" d'una acció concertada de la Sepi amb els altres dos accionistes d'Indra Amber (que dirigeix el president de Pressa) i el grup basc Sapa per a la presa de control de la societat.

El regulador ha adoptat aquesta decisió sense perjudici de l'eventual reobertura de la investigació "en vista de possibles nous fets derivats de futurs canvis accionarials, de governança i de presa de decisions a Indra". En aquest sentit i, atesa la singularitat del cas i el caràcter estatal d'un dels accionistes (SEPI), el president de la CNMV traslladarà a la Comissió d'Assumptes Econòmics del Congrés la seva disposició per comparèixer, si s'estimés oportú, per explicar els fonaments en què s'ha basat la decisió de l'organisme.

Sepi, Sapa i Amber van cooperar per cessar els consellers incòmodes

Segons la CNMV, de la investigació realitzada "ha quedat acreditat" que els accionistes Sepi, Sapa i Amber "van cooperar per dur a terme els cessaments" a Indra, "amb una participació activa del president d'Indra", Marc Murtra, amb qui alguns dels consellers cessats mantenien des del seu nomenament discrepàncies persistents en matèria de governança.

"Totalment allunyat dels estàndards que s'esperen d'una societat cotitzada"

Tanmateix, l'organisme precisa que, fins i tot existint l'esmentada cooperació, "en aquest moment no existeixen prou indicis que permetin considerar l'esmentat acord com una acció concertada per al control de la gestió d'Indra". Així mateix, la CNMV tampoc no considera que hi hagi "evidències" d'haver-se produït un gir en les majories del Consell d'Indra, amb independència de la designació de consellers dominicals derivada de les adquisicions posteriors de dos dels tres accionistes.

L'anàlisi elaborada per l'organisme destaca que tampoc no permet acabar que cap dels tres accionistes no hagi assolit una participació de control a través de la designació de consellers a Indra. Per la qual cosa es refereix a la possible vulneració de les normes de govern corporatiu contingudes en la Llei de societats de capital (LSC) o la inobservança de les recomanacions del CBG, la CNMV "no identifica preceptes concrets que s'hagin contravingut".

La CNMV prendrà mesures perquè no es repeteixi

Els fets investigats es remunten a finals de juliol quan, a instàncies del fons d'inversió Amber Capital, es va promoure el cessament de quatre consellers independents durant la junta general d'accionistes d'Indra. Això va portar a la no-renovació d'una cinquena consellera, també amb els vots negatius d'aquests accionistes.

La situació va crear una crisi de governança que finalment s'ha vist resolta amb la selecció d'una nova tanda d'independents que ha equilibrat la proporció amb els dominicals a l'òrgan i la renúncia al vot de qualitat del president. Malgrat que, segons la CNMV, això no contravé la normativa vigent que regula les facultats de la junta d'accionistes sobre el cessament dels consellers, "aquest episodi es troba totalment allunyat dels estàndards que s'esperen d'una societat cotitzada", assenyala la CNMV.

En aquest sentit, la CNMV proposarà mesures legislatives i abordarà modificacions en les recomanacions de govern corporatiu per evitar que "la repetició d'episodis similars pugui soscavar la solidesa del govern corporatiu de les cotitzades espanyoles". Amb la conclusió d'aquesta investigació, la CNMV conclou la polèmica i allunya l'ombra que el mateix supervisor forcés les companyies a llançar una OPA per la totalitat del capital de la companyia tecnològica.