Els bancs europeus tenen una exposició baixa a l'Orient Mitjà. A l'Iran, la presència és insignificant i en altres països de la regió aquesta presència es concentra principalment en deute sobirà i en posicions en derivats. Segons dades de l'EBA, els bancs supervisats pel Banc Central Europeu (BCE) amb prou feines tenen un 1% dels seus actius totals a la zona de conflicte, aproximadament 28.000 milions d'euros.

CaixaBank i el Santander es troben entre els 10 bancs de la zona euro més exposats. Mentre que el BBVA se situa en onzena posició. Tanmateix, el seu risc és limitat, ja que només concentren un 0,3% dels seus actius a la regió, uns 3.900 milions d'euros entre les tres entitats. No obstant això, totes s'exposen a riscos indirectes.

Si bé, una crisi prolongada a l'Orient Mitjà, que provoqui un període llarg de preus més elevats del petroli i del gas debilitarà el creixement econòmic europeu. La qual cosa al seu torn pot provocar un augment dels tipus d'interès per contenir les pressions inflacionistes i podria reduir la demanda de crèdit i llastar el creixement dels bancs i l'evolució de la qualitat dels seus actius, alerten Marco Troiano i Ángela Cruz, experts de l'equip d'Institucions Financeres de Scope Rating.

Els bancs europeus han entrat en aquest període d'incertesa amb uns fonaments financers sòlids i els espanyols, concretament, amb beneficis rècord i rendibilitats històriques. Però són vulnerables als efectes de contagi si el conflicte s'agreuja encara més o es prolonga, si la crisi dels preus de l'energia debilita el creixement econòmic europeu, o si la volatilitat del mercat majorista afecta els plans i costos de finançament dels bancs.

Pel que fa a la qualitat dels actius, els bancs més centrats en la concessió de préstecs a empreses en països que depenen de manera significativa del petroli i el gas per a la seva producció energètica podrien ser més vulnerables a una interrupció prolongada de les exportacions d'energia des del Golf Pèrsic.

En aquest sentit, els analistes de JP Morgan apunten a dos bancs britànics: HSBC i Standard Chartered, que són els més exposats al conflicte a l'Orient Mitjà pels préstecs corporatius, especialment en els sectors agrícola, manufacturer, de la construcció i del transport.

Els analistes estimen que l'exposició creditícia d'HSBC a l'Orient Mitjà, que abasta principalment els Emirats Àrabs Units i Qatar, és d'uns 23.000 milions de dòlars, un 2% de la seva cartera total de préstecs. Mentre que Standard Chartered ha declarat aproximadament 9.000 milions de dòlars en préstecs als Emirats Àrabs Units, equivalents a gairebé el 2% de la seva cartera total de préstecs.

A la zona euro, és el grup bancari cooperatiu francès BPCE i el també francès SFIL (Société de financement local) els qui assumeixen més risc davant la guerra dels Estats Units i Israel a l'Iran, tot i que la seva exposició no arriba a l'1,6%.

I en el cas dels bancs espanyols, la seva exposició es concentra principalment en deute sobirà i en posicions en derivats. No obstant això, CaixaBank té oficina de representació a Dubai; El Santander té negoci de banca privada a l'Orient Mitjà i el BBVA va ampliar els seus serveis de banca corporativa i d'inversió en aquesta regió el passat mes de desembre a través de l'oficina d'Abu Dhabi, des d'on lidera les operacions del banc a la regió.