El grup multinacional tèxtil Bekaert ha comunicat als representants dels treballadors la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació que afectarà 42 persones de la seva planta situada a Sant Boi de Lluçanès, a la comarca d'Osona. La mesura implica l'acomiadament de gairebé la totalitat de la plantilla, formada per 47 persones, segons ha informat el sindicat Comissions Obreres mitjançant un comunicat fet públic aquesta setmana. La companyia, amb seu central a Bèlgica i presència en nombrosos països, manté diverses instal·lacions productives a la península, entre les quals es troba la factoria osonenca, dedicada a la fabricació de productes tèxtils tècnics.
L'expedient presentat per la direcció de l'empresa suposa l'extinció de 42 contractes laborals, xifra que representa el 91% del total de persones que actualment presten serveis a la instal·lació. Aquesta proporció, excepcionalment elevada en termes d'acomiadaments col·lectius, ha suscitat l'alarma entre els representants sindicals, que interpreten la mesura com un pas previ al tancament definitiu de la planta productiva que la multinacional manté en aquesta localitat des de fa dècades. Els cinc treballadors restants, segons les informacions facilitades pel comitè d'empresa, podrien veure's afectats per mesures complementàries o reubicacions encara no definides.
La posició del sindicat davant l'anunci
Fonts sindicals han explicat que la companyia ha justificat la decisió al·legant problemes productius a la instal·lació osonenca, una argumentació que des del sindicat Comissions Obreres es posa seriosament en dubte. Els representants dels treballadors han qualificat la mesura de "del tot injusta i inacceptable" i han subratllat que no respon a criteris de viabilitat econòmica objectivables sinó a una decisió estratègica adoptada des de la seu central del grup a Bèlgica. En aquest sentit, el sindicat considera que l'operació amaga un procés de deslocalització que comportaria el trasllat de la producció a plantes ubicades en altres països, on les condicions laborals o els costos salarials serien més favorables per a la multinacional, una pràctica que, segons alerten, s'ha repetit en altres sectors industrials en els darrers anys.
Davant la impossibilitat d'assolir un acord en el període de negociacions establert inicialment, les parts implicades han acordat prorrogar les converses per intentar trobar una sortida negociada a la situació. Fonts coneixedores del procés han assenyalat que les discrepàncies entre ambdues parts són substancials, especialment pel que fa a les causes al·legades per l'empresa per justificar l'expedient. Mentre la direcció manté el seu argumentari basat en dificultats productives i de competitivitat, la representació laboral insisteix que no s'han aportat dades concretes que acreditin de manera fefaent aquesta suposada pèrdua de rendibilitat o productivitat a la planta de Sant Boi de Lluçanès.
CCOO ha manifestat que, en cas de no produir-se una rectificació per part de l'empresa, es veuran abocats a convocar mobilitzacions per expressar el rebuig a una mesura que consideren que manca de fonamentació objectiva. Els representants sindicals han avançat que aquestes protestes podrien materialitzar-se en els pròxims dies i setmanes si no es produeixen avenços significatius en la taula negociadora. A més, el sindicat ha advertit que estudiaran la possibilitat d'impugnar l'expedient per la via judicial si es confirma que els arguments empresarials no s'ajusten a la realitat productiva de la fàbrica o si es detecten irregularitats en el procés de consultes.
L'impacte econòmic i social al territori
La planta de Sant Boi de Lluçanès és una de les instal·lacions que el grup Bekaert manté a Catalunya dedicades a la producció tèxtil i la seva possible reducció o tancament suposaria un cop dur per a l'economia d'aquesta localitat de la comarca d'Osona, on la indústria tèxtil ha tingut tradicionalment un pes significatiu en el teixit productiu i en l'ocupació. El municipi, de poc més de 500 habitants segons les darreres dades del padró municipal, veuria com una part substancial de la seva població activa perdria el lloc de treball, amb les consegüents repercussions econòmiques i socials que això comportaria en una comarca que, tot i la seva tradició industrial, ha anat perdent pes específic en el sector tèxtil en les darreres dècades.
El sindicat ha avançat que seguirà de prop l'evolució de les negociacions i no descarta emprendre accions legals si es confirma que l'expedient de regulació d'ocupació no respon a causes objectivables sinó a decisions empresarials de caràcter estratègic. Així mateix, han fet una crida a les administracions públiques perquè s'interessin per la situació de la planta i, si escau, actuïn com a mediadores en el conflicte laboral per intentar preservar els llocs de treball i l'activitat industrial en una comarca que, com la d'Osona, ha vist com en els darrers anys diverses empreses tèxtils han reduït la seva presència o han tancat definitivament les portes.