En un moviment que s'emmarca dins del context de l'opa fallida sobre el Banc Sabadell, BBVA ha incorporat de forma oficial i pública la possibilitat d'enfrontar-se a una forta publicitat negativa i a un sever dany reputacional. Aquest reconeixement, que va més enllà de l'aspecte econòmic, figura en l'actualització del seu Document de Registre Universal (DRU), el text en què les empreses cotitzades detallen la seva situació i perspectives per als inversors. La inclusió d'aquests riscos intangibles és interpretada pels analistes com un exercici de transparència forçada i una mesura de protecció legal davant les inevitables seqüeles de l'operació amb l'entitat catalana.

El BBVA ha publicat aquesta setmana l'actualització del DRU realitzant una neteja significativa: ha eliminat tota referència concreta a l'opa. En comptes d'això, l'entitat presidida per Carlos Torres ha optat per un llenguatge genèric que, però, resulta transparent en el seu context. El document adverteix sobre la possibilitat que "operacions en curs o futures" no es concloguin "en el moment oportú o de forma eficient en costos, o que no es concloguin en absolut". Més enllà d'aquesta previsió rutinària, el text fa una anàlisi de les conseqüències d'aquest fracàs potencial.

Assenyala que, en cas de no executar-se l'operació, l'entitat no només s'enfronta a la previsible fluctuació o disminució del preu de les seves accions, sinó que afegeix un risc qualitativament diferent: la possibilitat de "publicitat negativa" i un impacte directe sobre "la seva reputació o les seves relacions amb els seus empleats, clients, inversors i altres socis en l'àmbit empresarial".

Aquesta ampliació del ventall de riscos és notable. Ja no es tracta només de nombres i cotitzacions, sinó de l'erosió de la confiança, un actiu crític en el sector financer. La llarga batalla per Sabadell, marcada per la forta resistència de l'entitat catalana, les tensions polítiques i una opinió pública dividida, ha deixat una empremta que BBVA ja no pot ignorar en la seva comunicació oficial.

El pes addicional dels reguladors

La revisió de la documentació no es limita als aspectes reputacionals. BBVA ha incorporat també un nou avís sobre l'impacte financer directe que podria tenir la materialització d'una futura gran operació. El text admet que una fusió o adquisició podria afectar "negativament" al capital, el palanquejament, la liquiditat, els requisits MREL (els fons propis i passibles que han de tenir els bancs per ser resolts sense ajuda pública) o al perfil de resolució de tot el grup.

Aquest punt és especialment rellevant, ja que apunta directament als supervisors bancaris. El document assenyala explícitament que "els reguladors competents també podrien imposar requisits addicionals de capital, palanquejament, liquiditat, MREL o de resolució al grup a conseqüència de la transacció".

En altres paraules, BBVA reconeix que qualsevol moviment futur d'igual magnitud podria portar aparellat l'obligació de reforçar encara més la seva solvència, la qual cosa es tradueix en la necessitat d'"emetre instruments de capital o MREL addicionals o incórrer en costos addicionals". És un reconeixement implícit que l'intent d'absorbir Sabadell ha posat l'entitat sota l'ull de l'huracà regulatori.

Aquests nous advertiments no poden entendre's sense el context de l'opa que va finalitzar el passat mes d'octubre. Després d'un procés de 17 mesos, que es va iniciar amb l'anunci de la intenció el maig de 2024, BBVA va veure com només acudia a l'oferta un 25,4% del capital amb dret a vot de Sabadell. 

Aquest llarg període es va caracteritzar per un procés d'autoritzacions més lent i complex del que BBVA havia previst inicialment, un factor que sense dubte va contribuir a desgastar l'operació i hi va haver temps a què es consolidés el front opositor dins i fora de Sabadell. La resistència del consell de Sabadell, encapçalat per Josep Oliu, i les reticències polítiques, especialment palpables a Catalunya, van crear un clima advers que finalment va calar entre els accionistes.