La guerra del passiu, a la qual tant es van resistir inicialment els grans bancs espanyols malgrat les deu pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu i la forta competència per part de les entitats digitals i de les entitats més petites, ha fet efecte i ha disparat el saldo en dipòsits a termini de la gran banca durant 2023.

Segons els comptes presentats al mercat en els últims dies, Bankinter es va alçar a tancament de l'últim exercici com el principal vencedor en engreixar-se en gairebé un 250% el seu volum de dipòsits a termini. Mentre que BBVA es va quedar endarrerit i va ser el que menys va créixer (un 28%) si bé, va ser el menys actiu i el que més va tardar a remunerar l'estalvi mitjançant aquest tipus de producte.

A nivell percentual, el banc que dirigeix María Dolores Dancausa va ser el que més va créixer el 2023. L'entitat va més que triplicar els dipòsits a termini durant l'any passat, ja que va ser dels primers a llançar ofertes i dels més actius, sobretot a través d'Evo Banco, però també de Bankinter. En total, va captar 16.000 milions d'euros, un 250% més que el 2022.

El va seguir CaixaBank, el volum de dipòsits a termini a Espanya del qual va créixer un 135% l'any passat. El banc que dirigeix Gonzalo Gortázar, que és el més gran per mida i clients, va captar gairebé 24.000 milions l'any passat en dipòsits a termini fix. L'entitat va tenir al seu aparador durant tot l'exercici un compte remunerat al 5% TAE i va llançar a finals d'estiu un dipòsit a dotze mesos en què paga un 2% TAE.

Unicaja, que també va oferir comptes remunerats pels canals online i dipòsits a termini en oficina, va disparar en un 72% la captació. Així, el banc malagueny va engreixar el seu balanç amb 4.254 milions d'euros més en dipòsits a termini.

En la mateixa línia, el Sabadell mostra en els seus comptes un creixement del 60% l'últim any del volum de dipòsits a termini, la qual cosa es tradueix en l'entrada de més de 7.300 milions. El banc català va estrènyer a la competència en la recta final de l'any amb un compte remunerat de manera indefinida al 2%, que ha pujat al 6% de forma temporal.

Sense dades del Santander, que no detalla quina ha estat la seva captació a Espanya durant 2023, és el BBVA qui se situa en l'última posició de la llista. El banc també va captar dipòsits a termini, però molts menys que els seus competidors. En concret, un 28%, al qual cosa ha fet que el seu saldo creixi en 4.015 milions.

L'escassa oferta de l'entitat per remunerar el passiu li ha passat factura. El banc que presideix Carlos Torres ha estat l'únic (d'entre els sis grans cotitzats) que no ha llançat un compte remunerat a Espanya i a més, ha tardat mesos a llançar un dipòsit a termini. Ho va fer el novembre, quan va posar al seu aparador un producte amb què paga un 2,75% TAE, que ni tan sols està disponible per a tots els seus clients, ja que depèn de la seva vinculació.

Santander, BBVA i Sabadell pateixen la pèrdua de dipòsits més gran a Espanya

En aquest context, el Santander, el BBVA i el Sabadell van patir la pèrdua de dipòsits més gran l'any passat. El banc que presideix Ana Botín va reduir en gairebé 26.000 milions els recursos de clients a Espanya, el que dirigeix Onur Genc en uns altres 5.000 milions i el que dirigeix César González-Bueno en uns 2.300 milions.

I és que, aquestes tres entitats no van poder compensar l'entrada de dipòsits a termini amb la forta sortida de dipòsits a la vista (els diners que hi ha en comptes corrents) que han patit tots els bancs a Espanya, però que al BBVA va ser de 9.000 milions i al Sabadell, de més de 10.000 milions (el Santander no detalla aquesta xifra en els seus comptes).

Segons han explicat les entitats, aquesta important pèrdua es va produir perquè els clients van aprofitar els diners estalviats per amortitzar o cancel·lar la hipoteca (o els seus préstecs) donat el context d'elevats tipus d'interès, i també per moure l'estalvi cap a fons, Lletres del Tresor o productes de més rendibilitat donada l'escassa oferta de dipòsits. Sobretot, en els primers mesos de l'any.