El nombre de caixers es redueix de nou, entre gener i setembre s'han perdut uns altres 2.351. La banca ha baixat la persiana a milers de sucursals l'últim any en un context marcat per l'avenç de la digitalització, les fusions i els estalvis de costos, la qual cosa fa que també es redueixi el nombre de màquines que tenen instal·lades les entitats en les seves façanes i a l'interior. Però les retirades d'efectiu no baixen, de fet, estan en auge, tal com posa en relleu el Banc d'Espanya (BdE) en un informe publicat aquest dimecres.
Les estadístiques del BdE destaquen que a tancament del tercer trimestre hi havia instal·lats 45.288 caixers a Espanya, això suposa que s'han reduït en un 8,5% des que va arrencar l'any i en més d'un 10% des de l'inici de la pandèmia el 2020. El parc de caixers va assolir el seu màxim el 2008 (61.714) i des d'aleshores se n'han eliminat 16.200 al país, gairebé un 30% del total. En el mateix temps s'ha dut a terme al país un important procés de consolidació bancària mitjançant fusions i adquisicions (més d'una vintena) que ha reduït el nombre d'entitats i amb això, el d'oficines i caixers. De fet, diferents informes apunten que -des de 2008, quan va esclatar la crisi financera i fins ara- els bancs han tancat la meitat de les seves oficines, unes 26.000.
Això ha passat recentment amb Caixabank i Bankia o Unicaja i Liberbank, només aquestes dues fusions han fet desaparèixer unes 2.000 oficines a Espanya en tot just un any. Encara que també Sabadell, BBVA, Abanca o Ibercaja han tancat oficines i caixers per reduir costos. La banca justifica que part d'aquests tancaments es deuen a l'avenç de la digitalització, al menor ús de les oficines i caixers, i a l'auge dels pagaments amb targeta. Però les dades del Banc d'Espanya mostren que, si bé és cert que els pagaments amb targeta estan creixent, no han caigut les operacions en caixer i més concretament les retirades d'efectiu. Després de la patacada de 2020, molt condicionada per la pandèmia i la por del contagi, el 2021 i el 2022 està experimentant la seva pujada més gran.
Els espanyols van reduir en un 31% les retirades d'efectiu en caixer durant 2020, en un moment on les mateixes institucions van impulsar el pagament amb targeta per la por del contagi. Quan es va declarar l'estat d'alarma i la informació sobre la Covid-19 era pràcticament nul·la, es va recomanar evitar l'ús dels diners en metàl·lic per si fos una font de transmissió del virus. De fet, la banca va pujar aquell any el límit de pagament 'contactless' des dels 20 fins als 50 euros. És a dir, que van deixar de demanar el número pin quan es pagava amb targeta i la quantitat era petita perquè els ciutadans s'animessin a pagar d'aquesta manera. I aquesta quantitat no s'ha modificat des d'aleshores.
Així, els pagaments amb TPV (terminals de punt de venda, també coneguts com a datàfons) van pujar gairebé un 30% l'any passat i un altre 23% aquest exercici (amb dades fins al setembre). Igual com l'import que es va moure amb aquestes operacions, que el 2021 va assolir un màxim històric (més de 195.000 milions d'euros) i aquest any va camí de superar-lo amb uns 170.000 milions fins al setembre. Però no per això han disminuït les operacions en caixer.
El 2020 va caure un 31% com s'ha esmentat abans, però el 2021 va tenir la seva pujada més gran des que hi ha registres, que van començar l'any 2002. En concret va pujar un 4,5% i aquest any s'eleva en un altre 3,8% amb dades fins al setembre. També puja l'import que es retira al caixer. Segons les dades del BdE es van retirar un total de 125.000 milions el 2019, l'últim any abans de la pandèmia. El 2020 va baixar fins als 102.000 milions, però el 2021 ja va pujar un 8,7% i fins al setembre de 2022 un altre 7,4%, apropant-se a les xifres de fa tres anys.
El nombre de targetes es duplica
Les targetes s'han convertit en un objecte indispensable per fer pagaments en comerços, però també per poder retirar diners en efectiu als caixers, com també posa de manifest aquest informe, on s'observa que el nombre de targetes en circulació ha assolit el seu màxim històric en 22 anys en elevar-se ja als 88 milions de targetes emeses a Espanya. Una xifra que pràcticament dobla que hi havia l'any 2000, el primer on es mostren registres.
Això suposa que actualment existeixen 1,87 targetes per habitant, encara que la preferència per les de crèdit i dèbit ha canviat. Les targetes de crèdit han anat perdent interès en els últims anys, després d'aconseguir-se un rècord de 52 milions el 2017 la xifra ha baixat fins als 41 milions aquest any. Però amb les targetes de dèbit ha ocorregut el contrari, han anat creixent de manera sostinguda durant els últims vuit anys fins a assolir actualment els 47 milions.