La Càmara Arrossera del Montsià, la cooperativa de la dreta del Delta de l'Ebre responsable entre altres de la producció de la marca Montsià, escalfa motors per celebrar el seu centenari l'any vinent. Fundada el 1927, la cooperativa és ara un dels principals actors econòmics de la zona i reuneix més de 2.500 socis i 550 productors actius dedicats a conrear, elaborar i comercialitzar arròs sota la denominació d'origen protegida Arròs de Delta de l'Ebre.
Des de les instal·lacions de producció a Amposta, la cooperativa assoleix una producció mitjana anual d'uns 40 milions de quilos d'arròs (40.000 tones). Aquesta xifra s'ha consolidat en les darreres campanyes de sega gràcies a l'estabilitat del cultiu a l'hemidelta dret del Delta de l'Ebre, malgrat haver de fer front a reptes climàtics com les restriccions d'aigua per sequera i plagues com la del caragol poma.
"Hem arribat a l'estatus de pime", s'enorgulleix Francesc Forés, gerent de la Càmara, explicant que han assolit una facturació del voltant dels 60 milions d'euros el 2025. Enguany la campanya s'ha presentat amb una bona qualitat del gra, però a expenses de la climatologia. És un any més en què, com ha succeït en els últims cinc exercicis, la incertesa i la volatilitat són el pa de cada dia.
El 2024, van patir la sequera i el 2025 els aiguats i les inundacions que, entre altres coses, van facilitar la proliferació del caragol poma. Tanmateix, no són aliens al context internacional i, tot plegat, "és perillós perquè genera molta distorsió en els preus de venda", explica Forés.
Insisteix que al Delta i a la resta d'Espanya es produeix un arròs de qualitat i marques molt ben posicionades, però els anys de sequera van distorsionar el mercat i va entrar "molt producte d'importació que ha vingut per quedar-se". Per això, Àlex Morales, president de la Càmara demana als consumidors que valorin el producte de proximitat: "El futur de l'arròs és el futur del Delta, del país, i s'ha de fer valdre perquè, socioeconòmicament parlant, és molt important, ja que creem i distribuïm riquesa".
L'actual Cambra Arrossera del Montsià és el resultat de la fusió de la Cámara Arrocera de Amposta i de la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume d'Enveja, l'any 2003.
Quatre marques per a un mercat molt competitiu
Lluiten contra la competència en un mercat en què la marca de distribuïdor acapara el 70% de les vendes i el 30% és per a la marca de fabricant. "Les nostres marques ofereixen un producte monovarietal per oferir un gra d'arròs uniforme i s'envasen amb materials que preserven el producte i, per tant, la qualitat", afegeix. Actualment, la Càmara comercialitza les marques Montsià -creada el 1959-, per al retail a Catalunya; Càmara, per al retail a Espanya i per al canal Horeca; i Delta i Alcala per a l'exportació, principalment els mercats europeus.
El Delta de l'Ebre abasta més de 32.000 hectàrees, dedicades en la seva gran majoria al cultiu d'arròs. A la part dreta del riu Ebre n'hi ha unes 11.000 destinades a arrossars i la cooperativa en gestiona més de la meitat, unes 6.500 hectàrees. Des de fa anys, la innovació i la millora en els cultius és una màxima per als productors de la cooperativa. Innovar i millorar la qualitat dels arrossos.
"Treballem en col·laboració amb els productors i altres actors del Delta per crear i seleccionar noves varietats d'arròs autòctones a través de la cooperativa", expliquen. També persegueixen que les varietats siguin més resistents a la salinitat, ja que, per exemple, una de les alternatives que hi ha per combatre la plaga del caragol poma és inundar els camps amb aigua salada i, també, fer el planter en sec. Des del 2015, la cooperativa treballa en el projecte europeu New Rice, orientat a descobrir llavors d'arròs resistent a la salinitat, juntament amb socis de França, Itàlia, Escòcia, Argentina i la Xina.
De fet, la varietat Montsianell és una exclusiva de la cooperativa que la té patentada. És una varietat de gra rodó exclusiva i una evolució millorada de la família tradicional Bahia-Sénia. Amb aquest cultiu es va aconseguir reduir la necessitat d'adobs químics i dotar la planta d'una gran resistència al fong Pyricularia, mantenint intacta una capacitat extraordinària d'absorció dels sabors. És la varietat base que utilitzen per al seu Arròs Extra.
Tecnologia i sostenibilitat
La cooperativa també està involucrada en el projecte Oryzite, iniciat a mitjans de la dècada del 2000 i orientat a la valorització de la pellofa de l'arròs com a matèria primera substitutiva dels plàstics. El material alternatiu ja s'aplica a l'enginyeria civil, a rajoles i tapes de claveguera; en estructures i tancaments per a equips exteriors; al sector de l'embalatge, com ara safates, paletes o envasos de cosmètics; en articles de costura com botons o sivelles, accessoris de bany i en la indústria automotriu. "És una bona manera de revaloritzar el subproducte que suposa un 40% de tot el producte que processem", expliquen. Un altre projecte que estan embastant és la producció de farines 0.2, és a dir, farines nutricionals.