Si hi ha una notícia financera que ha omplert les portades dels mitjans de comunicació el 2025 ha estat l'opa del BBVA sobre el Sabadell. També ho va fer el 2024, si bé, l'operació es va allargar durant any i mig, per acabar el passat 16 d'octubre sense èxit per al banc d'origen basc, i per a consol del català.

L'opa fallida del BBVA ha mantingut el tauler com estava, amb nou grans bancs. Tanmateix, des del mateix moment que es va conèixer el resultat d'aquesta opa hostil, el mercat descomptava ja que hi haurà noves fusions en el sector. I el Sabadell és de nou al focus.

Els analistes creuen que el banc que presideix Josep Oliu necessitaria realitzar una operació corporativa amb Unicaja, Abanca o ambdues, per poder mantenir mida en el futur ara que es desprendrà de la seva filial britànica TSB, un negoci que aporta el 20% del resultat al grup.

En aquest sentit, S&P Global Ratings assenyalava recentment en un informe que espera un increment en la consolidació bancària europea. Els analistes creuen que a Espanya i Itàlia els polítics no estan en contra de la consolidació, però tenen dubtes sobre permetre que el mercat estigui dominat per dos o tres “megajugadors”. Malgrat això, l'agència preveu que en aquests països, així com a les nacions nòrdiques, a Europa Central i de l'Est, hi haurà noves operacions. També ho creuen les pròpies entitats.

El conseller delegat de CaixaBank va confirmar fa unes setmanes que hi ha molt d'apetit en el sector per les fusions, tant a Europa com a Espanya, tal com s'ha vist el 2025 amb la del BBVA i el Sabadell. La de BMPS i Mediobanca a Itàlia, o la d'UniCredit amb Commerzbank a Alemanya. Gonzalo Gortázar, tanmateix, va comentar que donada la regulació actual a Europa, hi ha moltes més opcions que es produeixin operacions corporatives en el mercat espanyol. A més, considera que hi ha més avantatges domèstics que internacionals, encara que a la vegada creu que les fusions bancàries no seran immediates i arribaran a mitjà i llarg termini.

També ho veuen així el Sabadell i Unicaja, a qui els analistes veuen com a futurs protagonistes d'una fusió. El conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, ha insistit en diverses ocasions que una fusió entre qualsevol de les entitats mitjanes a Espanya tindria sentit perquè els donaria mida, no generaria problemes de competència i els permetria estalviar costos.

Tanmateix, defensa que la banca es troba en un dels seus millors moments. Totes les entitats registren beneficis rècord i es troben immersos en l'execució dels seus plans estratègics, per això creu que no serà immediat.

“Tret dels tres grans (CaixaBank, el Santander i el BBVA) totes les entitats mitjanes espanyoles som consolidables en qualsevol combinació", declarava González-Bueno recentment. “Tindria sentit perquè hi ha complementarietat geogràfica, de segments i coneixements. I hi hauria sinergies de costos i d'ingressos”.

Però el conseller delegat del Sabadell té per segur que això no passarà a curt termini perquè el sector es troba en un moment de bonança. Però si en algun moment es donen les condicions, perquè canviï el cicle o arribi una crisi, aquestes operacions sorgiran.

Unicaja comparte aquest raonament. "Ara mateix no és el moment, crec que tots tenim moltes coses a fer i en què treballar. Encara no hi ha ambient de consolidació", apuntava el president, José Sevilla, en un fòrum.

Els analistes creuen que aquest moment pot arribar d'aquí a dos anys, ja que l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) és propiciar la creació de grans bancs, amb menys risc i més forts per afrontar els vaivens de l'economia. I de totes les operacions possibles, Barclays aposta per la unió del Sabadell i Unicaja.

En el seu últim informe sobre el sector bancari espanyol, publicat dies després que caigués l'opa del BBVA, Barclays va destacar la possibilitat d'una operació entre el banc català i l'andalús, atès que ambdues entitats han mantingut ja converses de cara a una possible fusió. Els analistes creuen que aquesta operació seria clau en un context on el creixement es presenta crític per mantenir el perfil independent del Sabadell.

Des de la crisi financera del 2008 s'han quedat pel camí més d'una vintena d'entitats i caixes d'estalvi espanyoles, reduint a 9 des de gairebé 40, el nombre de grans bancs. Entre les més recents, hi ha la desaparició del Banc Popular, Bankia o Liberbank.

En l'actualitat, CaixaBank, el Santander, el BBVA i el Sabadell concentren ja el 70% del mercat per actius i clients. Unicaja, Bankinter, Abanca, Ibercaja o Kutxabank completen el mapa bancari espanyol en el qual també hi ha desenes de caixes, cooperatives i sucursals de bancs estrangers de menor grandària. A més de nous bancs digitals, que en els últims anys han guanyat pes al país.