Glovo va desatendre disset requeriments de la Inspecció de Treball entre el maig i el setembre del 2023 en set territoris de l'Estat. En aquell moment, mantenir els riders com a falsos autònoms ja constituïa un delicte després de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, segons recull l'acusació particular citant la interlocutòria que deixa el conseller delegat de la companyia, Òscar Pierre, a les portes del judici. Aquesta informació l'ha difosa l'Observatori del Treball, Algorisme i Societat, que exerceix d'acusació popular de la causa juntament amb Riders x Derechos. Segons les entitats, aquests fets "desmunten l'argument" de la plataforma que la causa es basa en fets anteriors als canvis legislatius. La defensa de Pierre, en canvi, ha remarcat que el model de negoci de Glovo no ha perjudicat drets laborals i ha defensat que no existeixen requeriments de la Inspecció de Treball desatesos per part de la companyia.
Les entitats tenen temps fins al 8 d'octubre per presentar l'escrit d'acusació contra el conseller delegat de la companyia, igual que la resta d'acusacions, entre les quals hi ha el sindicat CGT. La interlocutòria es pot recórrer en reforma o apel·lació i, posteriorment, el magistrat decidirà sobre l'obertura de judici oral. En la resolució, la plaça 31 de la secció d'instrucció del jutjat d'instància de Barcelona acorda continuar pels tràmits del procediment abreujat contra Pierre per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors. El motiu és haver mantingut els repartidors de la plataforma com a falsos autònoms tot i les sentències que obligaven a contractar-los com a empleats. El directiu va declarar com a investigat en aquest cas a finals del 2024. El dia abans d'anar a declarar, la companyia va anunciar que contractaria els repartidors a l'Estat.
Les sol·licituds desateses
La interlocutòria, notificada a les parts el 22 de setembre, detalla que la plataforma digital creada a Barcelona va rebre disset requeriments de les inspeccions territorials d'Astúries, Badajoz, Cantàbria, Salamanca, Valladolid, Biscaia i Saragossa. Aquestes peticions es van produir entre el 25 de maig i el 21 de setembre de 2023. Segons assenyalen les acusacions, tots són posteriors a la Llei Orgànica 14/2022, que des del gener de 2023 castiga amb presó mantenir treballadors sota fórmules alienes al contracte laboral en contra d'un requeriment administratiu. Segons el comunicat difós aquest divendres, el jutge constata que Glovo va mantenir el mateix model "fins i tot en data posterior al 12 de gener de 2023". També assenyala que l'empresa es va limitar a respondre a la Inspecció que la relació inicial ja no es mantenia, "quan els repartidors continuaven treballant en les mateixes condicions".
La interlocutòria enumera set sentències fermes de jutjats socials, dictades a Santander, Bilbao, Badajoz, Valladolid, Salamanca, Saragossa i Oviedo en procediments iniciats per la Inspecció. Aquestes resolucions van obligar a regularitzar 1.415 repartidors. A més, també hi ha hagut sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem que han abordat la mateixa qüestió. Aquestes resolucions judicials van establir que la relació entre Glovo i els seus repartidors no era mercantil sinó laboral, i que, per tant, l'empresa havia de contractar-los com a treballadors per compte d'altri. Malgrat aquests pronunciaments, la companyia va continuar aplicant el mateix model, cosa que ha portat el cas als tribunals penals.
"La interlocutòria confirma el que fa anys que documentem: l'algorisme no és un intermediari neutral, és qui assigna, fixa preus i controla. Després d'una dècada de sentències i multes milionàries assumides com un cost més del negoci, per fi es planteja la responsabilitat personal de qui decideix", ha dit Felipe Corredor, membre de Riders x Derechos i de l'Observatori TAS. Les dues organitzacions ja van presentar una querella criminal contra Glovo per presumptes delictes contra la Hisenda Pública, contra la Seguretat Social i contra els drets dels treballadors el setembre del 2023. Aquesta querella és la que ha donat lloc a la interlocutòria que ara deixa Pierre a les portes del judici.