El mercat digital de menjar a domicili a Catalunya presenta una estructura d'oligopoli, amb Glovo com a actor clarament dominant, segons un informe de l'Agència Catalana de la Competència (ACCO). L'anàlisi revela que la plataforma gestiona entre el 60% i el 80% de totes les comandes realitzades en els municipis més poblats de Catalunya, deixant als competidors Uber Eats i Just Eat amb participacions molt més reduïdes, entre el 0% i el 20% cadascun. Aquest domini es replica en termes de facturació. El volum total de negoci generat en les ciutats de més de 60.000 habitants assoleix els 42 milions d'euros, amb aproximadament 1,65 milions de comandes servides. Glovo s'ha emportat, de nou, entre el 60% i el 80% d'aquests ingressos, segons les dades recollides per l'organisme supervisor.
L'ACCO explica el funcionament del sector i identifica dos mercats interconnectats però diferenciats. D'una banda, el mercat de gestió de comandes en línia, on els clients són els restaurants i les plataformes competeixen per oferir-los serveis tecnològics i accessibilitat als consumidors. D'altra banda, el mercat del servei de menjar preparat a domicili, sigui a través de les aplicacions o directament. La conclusió és contundent per als dos àmbits: es tracta de "mercats altament concentrats" que operen sota una dinàmica oligopolista. Encara que en el segment específic del repartiment físic la posició de Glovo és lleugerament menys forta, la seva capacitat per controlar l'accés dels restaurants a la majoria dels consumidors digitals.
Les pràctiques de risc
Més enllà del diagnòstic estructural, l'informe també destaca una sèrie de conductes detectades que "podrien suposar riscs per a la competència". L'agència identifica patrons que suggereixen una coordinació implícita o explícita entre les principals plataformes, que podrien estar limitant la competència efectiva. Entre aquestes pràctiques destaca la possible coordinació per no captar personal entre les plataformes, una dinàmica que podria limitar les oportunitats laborals i contenir artificialment les despeses salarials del sector.
També s'apunta a l'intercanvi d'informació comercial sensible, com ara estratègies de preus o plans d'expansió, que podria atenuar la rivalitat i afavorir acords tàcits entre competidors. L'Agència Catalana de la Competència menciona igualment els possibles repartiments geogràfics de mercats, on cada plataforma dominaria en àrees concretes, evitant així la competència directa en certs territoris. Aquestes conductes, si es demostren, podrien constituir infraccions greus de la Llei de Defensa de la Competència.
L'anàlisi també apunta a pràctiques unilaterals per part de la plataforma dominant que afecten directament la llibertat dels restaurants. L'ACCO assenyala especialment les clàusules d'exclusivitat que, tot i que poden ser legals en alguns contextos, en una posició de domini com la de Glovo poden impedir als restaurants col·laborar amb altres plataformes, tancant-los en una relació de dependència.
L'altra pràctica criticada són les clàusules de paritat de preus, que obliguen els restaurants a oferir els mateixos preus o superiors a la plataforma que els que ofereixen al seu propi local o a través d'altres canals. Aquesta condició elimina la capacitat dels restaurants de fer ofertes competitives als seus clients més fidels o d'utilitzar altres aplicacions com a via de descompte, distorsionant així la competència i inflant potencialment els preus finals per al consumidor.
Finalment, l'ACCO torna a posar el focus en el compliment de la Llei Rider. L'informe qualifica de potencial "competència deslleial" el fet que algunes plataformes subcontractin repartidors com a falsos autònoms sota determinades circumstàncies. Aquest incompliment de la normativa laboral podria suposar un avantatge competitiu significatiu i il·lícit respecte a aquelles empreses que sí que assumeixen els costos laborals corresponents. Aquesta pràctica, a més de vulnerar drets laborals, distorsiona els costos reals del servei i perjudica la competència lleial en el mercat.