Des de l'1 de gener, la zona euro es prepara per donar la benvinguda al seu vint-i-unè membre, Bulgària, en la primera ampliació des que Croàcia s'hi va sumar fa tres anys. Aquesta adhesió culmina un procés d'aproximació llarg i meticulós, però s'emmarca en un context domèstic de profunda agitació, amb protestes ciutadanes que van precipitar la caiguda del govern búlgar a l'inici del mes de desembre. L'arribada de l'euro, símbol màxim d'integració europea, es veu marcada per les ansietats d'una població que tem increments de preus i que mostra un suport escèptic cap a la moneda única. El camí cap a l'eurozona ha estat llarg per al país balcànic.

Tot i que les aspiracions es van manifestar des de la mateixa entrada a la Unió Europea el 2007, no va ser fins al juliol de 2020 que la seva moneda, el lev, va poder accedir al Mecanisme de Tipus de Canvi II, considerat la sala d'espera obligatòria per a l'adopció de l'euro. Allà va romandre durant dos anys, demostrant la seva estabilitat i complint els rigorosos criteris de convergència. Finalment, el Consell de la Unió Europea va donar el vistiplau definitiu el juliol de l'any passat, fixant per a sempre el tipus de canvi en 1,95583 levs per euro.

Per facilitar una transició ordenada, les autoritats han implementat un període de convivència. Des de l'agost passat, tots els productes als comerços mostren ja la seva etiqueta de preu en les dues monedes, una pràctica que es prolongarà durant tot un any. L'1 de gener marcarà l'inici oficial de la vida dins l'eurozona i s'obrirà un breu parèntesi d'un mes, fins al 31 de gener, durant el qual tant els euros com els levs circularan de manera legal i vàlida per a qualsevol transacció.

A partir de febrer, l'euro es convertirà en l'única moneda de curs legal al país. No obstant això, el canvi dels vells levs per nous euros encara serà possible sense pressa. El Banc Nacional de Bulgària s'ha compromès a fer aquesta operació de manera gratuïta i sense límit de temps, una garantia fonamental per a la confiança pública.

Fins a final de l'any vinent, aquest servei s'oferirà també a través de la xarxa bancària comercial i d'oficines de correus, especialment en localitats més petites, amb la possibilitat que aquestes entitats introdueixin comissions a partir del mes de juliol. La materialització d'aquest canvi es concretarà en monedes que duen impresos els símbols nacionals búlgars. Tanmateix, aquests símbols arriben en un moment de profunda desconfiança.

La recent crisi política, que va forçar la dimissió del govern després de multitudinàries protestes contra els pressupostos de l'any vinent (els primers en euros), és només la punta de l'iceberg d'un malestar més ampli. Les enquestes reflecteixen un rebuig majoritari a la moneda única, amb només un 39% de suport ciutadà, motivat principalment per la por a una espiral inflacionista. La població tem que el canvi serveixi de pretext per a un arrodoniment generalitzat de preus cap amunt, erosionant encara més el seu poder adquisitiu.

Davant d'aquests temors, les veus oficials intenten trobar un equilibri entre el reconeixement honest dels riscos i el missatge tranquil·litzador. Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, va admetre durant una visita a Sofia que la preocupació ciutadana és "totalment legítima". Va recordar que en transicions anteriors, com la de Croàcia el 2023, l'impacte inflacionari directe atribuïble al canvi de moneda va ser d'aproximadament quatre dècimes i va tendir a dissoldre's amb relativa rapidesa. La seva esperança, i la de les institucions, rau en el que ella anomena un "patró psicològic repetitiu": la incertesa inicial és substituïda per una confiança més gran un cop la nova moneda esdevé una realitat quotidiana, especialment quan es recolza en un banc central creïble.

Paral·lelament, el governador del banc central búlgar, Dimitar Radev, ha volgut subratllar els aspectes positius d'aquesta nova disciplina. Ha argumentat que la pertinença a l'eurozona imposa uns marcs més estrictes que limiten el "marge de maniobra política i econòmica", convertint-se així en un antídot contra la inestabilitat interna i oferint als mercats financers un entorn institucional més previsible. En la seva visió, el rigor imposat per Frankfurt pot acabar sent un escut protector per a l'economia búlgara.

En definitiva, l'entrada de Bulgària a l'euro és molt més que un simple canvi de bitllets i monedes. Aquesta integració monetària xoca amb una realitat social de descontentament i por al futur. L'èxit de la transició, per tant, no es mesurarà només en termes de tipus de canvi o estabilitat financera, sinó també en la capacitat de les institucions per convèncer una població escèptica que l'euro és un instrument per a la prosperitat compartida.