Warren Buffett, considerat per molts el millor inversor de la història, anuncia la seva retirada als 95 anys després de nou dècades vinculat al món dels negocis. La seva llegenda comença a la infància, durant la Gran Depressió, quan amb només sis anys va comprar un paquet de sis ampolles de Coca-Cola per vint-i-cinc cèntims per revendre-les a cinc cèntims cadascuna entre els turistes. Aquest primer negoci, iniciat durant unes vacances familiars a Iowa, ja mostrava el seu instint per al benefici. Anteriorment, als cinc anys, venia xiclets porta a porta, però va comprendre que les begudes refrescants li reportarien més guanys. Criat en un ambient vinculat a la borsa gràcies al seu pare, que era corredor de borsa i congressista republicà, Buffett devorava la informació financera amb la passió que altres nens tenien pels còmics.
Als onze anys va comprar la seva primera acció. Avui, la seva fortuna personal s'estima en 150.000 milions de dòlars i Berkshire Hathaway, el conglomerat que va construir, està valorat en més d'un bilió de dòlars. Com a prova de la seva visió a llarg termini, dins del seu imperi encara es troba una important participació accionarial a The Coca-Cola Company. El llegat de Warren Edward Buffett, nascut a Omaha (Nebraska) el 1930, ha crescut i perdurat sota administracions de tots els colors polítics, des d'Eisenhower fins a Trump, passant per Kennedy o Obama. La seva figura, caracteritzada per una obsessiva dedicació a l'anàlisi, un carisma sociable i una notable capacitat pedagògica, el situa al panteó dels grans referents de l'economia nord-americana.
Les assemblees anuals d'accionistes de Berkshire Hathaway a Omaha, seu de l'empresa, s'han convertit en una mena de festival Woodstock del capitalisme, amb assistència d'algunes celebritats. Fins a la seva mort el novembre del 2023, als 99 anys, Charlie Munger, la seva mà dreta, l'acompanyava en aquestes sessions maratonianes on tots dos filosofaven sobre inversions i sobre la vida. En l'última assemblea, el passat mes de maig, Buffett va rebre una ovació quan va anunciar que cediria el testimoni al vicepresident Greg Abel a finals d'aquest any. Durant seixanta anys, s'havia guanyat la confiança dels inversors, els havia donat consells directes i, sobretot, els havia generat riquesa. Per il·lustrar-ho, qui va invertir cent dòlars a Berkshire el 1965, disposa avui d'una cartera valorada en gairebé tres milions.
Un símbol del capitalisme nord-americà
Berkshire Hathaway era originalment una empresa tèxtil en crisi que Buffett va adquirir el 1962 i va transformar en un conglomerat diversificat amb presència en sectors com el ferroviari, l'aviació privada, els serveis immobiliaris, l'energia o l'alimentació. Entre les seves marques més conegudes hi ha Duracell, Fruit of the Loom o l'asseguradora Geico. A això s'hi sumen les seves grans participacions en companyies com Apple, American Express o la mateixa Coca-Cola.
La paradoxa de Buffett rau a ser alhora un símbol del capitalisme nord-americà i un crític dels seus excessos. Ha demanat públicament una fiscalitat més justa per als més rics, defensant la regla Buffett per evitar que els milionaris paguin proporcionalment menys que la classe mitjana. Malgrat la seva immensa fortuna, ha mantingut un estil de vida relativament frugal a la seva Omaha natal, on viu a la mateixa casa des dels anys cinquanta. El 2006 va anunciar la donació progressiva de la major part del seu patrimoni a fundacions benèfiques. Sovint ha criticat Wall Street, comparant-lo amb un casino i alertant sobre els perills dels fons d'inversió lliure.
El seu mètode d'inversió, après del llegendari Benjamin Graham a la Universitat de Colúmbia, es basa en la “inversió en valor”: identificar empreses sòlides i infravalorades amb un avantatge competitiu durador. Charlie Munger el va convèncer de centrar-se en “bones companyies a preus raonables” en lloc de negocis mediocres a preu de ganga. La reinversió constant dels beneficis ha estat clau per al seu creixement exponencial.
No obstant això, la trajectòria de Buffett no està exempta de contradiccions o errors. Durant la Gran Recessió va invertir en Goldman Sachs, un banc que representava pràcticament les pràctiques que ell criticava, encara que l'operació va ajudar a estabilitzar el sistema i va ser rendible. El seu conglomerat està dissenyat per optimitzar el pagament d'impostos, i al llarg dels anys ha comès fallades, com la mateixa compra inicial de Berkshire a un preu massa elevat.
En els últims anys, el seu rendiment ha estat per sota de l'índex S&P 500. La seva prudent filosofia d'invertir solament en allò que comprenia el va fer arribar tard a inversions en tecnològiques com Amazon o Microsoft. Va entrar a Apple només el 2016, quan ja era un gegant consolidat, però avui Berkshire és el seu principal accionista, amb una revalorització espectacular. “Em fa una mica de vergonya admetre-ho, però Tim Cook ha fet guanyar més diners a Berkshire que jo”, va reconèixer en la seva última junta. Políticament, Buffett, demòcrata, va donar suport a Hillary Clinton el 2016 i ha criticat obertament les polítiques comercials de Donald Trump, defensant que “el comerç no hauria de ser una arma”. Així i tot, l'informe anual més recent de Berkshire va evitar referències a la diversitat i la inclusió, en un context polític polaritzat.
En una reflexió publicada el 2010, Buffett va atribuir la seva fortuna a una combinació de factors: haver nascut als Estats Units en una època d'oportunitats, tenir “els gens afortunats” i la màgia de l'interès compost. Va descriure el seu naixement com la “loteria de l'òvul”, reconeixent els avantatges de ser home i blanc en aquell moment històric. “La sort, a l'hora de repartir-se, és salvatgement capritxosa”, va escriure.
Buffett té previst assistir a la pròxima assemblea d'accionistes el maig del 2026, però ja no prendrà la paraula. El rellotge passa ara a Greg Abel, que fa anys que dirigeix les operacions diàries. El seu desafiament serà trobar noves oportunitats d'inversió que compleixin els estàndards llegendaris de Berkshire, mantenir el ritme de creixement i gestionar el conglomerat en un entorn econòmic complex. El mètode de Buffett no era secret, però ningú ha aconseguit replicar el seu èxit incomparable. Amb la seva retirada, una era irrepetible en la història de les finances arriba a la seva fi.