La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat l'acord aranzelari assolit entre la Unió Europea i el president nord-americà, Donald Trump, el passat 27 de juliol com una "decisió conscient" en favor de l'"estabilitat i la previsibilitat" davant l'"escalada i la confrontació".

Von der Leyen, en una columna per al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, ha insistit que aquest acord tenia un caràcter prioritari atesa la importància dels signants i la realitat internacional de blocs. "Imaginem per un moment que les dues economies més importants del món democràtic no haguessin arribat a un acord i haurien iniciat una guerra comercial. Això només hauria estat celebrat a Moscou i Pequín", ha indicat.

Temor d'una guerra comercial

L'acord pactat a Turnberry (Escòcia) fixa l'establiment de gravàmens del 15% per a productes europeus i compromet el bloc europeu a inversions addicionals, així com adquisicions d'energia i armament. Aquest percentatge, en paraules de Von der Leyen, és més que acceptable a canvi d'evitar mesures de represàlia que haurien deteriorat greument l'economia europea.

"Amb aranzels recíprocs de la nostra part, correríem el risc d'iniciar una costosa guerra comercial amb conseqüències negatives per als nostres empleats, consumidors i la nostra indústria", ha justificat entre les crítiques a les tàctiques de negociació de la Comissió, que atorguen als Estats Units millors condicions que les que s'apliquen a les empreses de la Unió Europea.

Els Estats Units ja apliquen aquest aranzel del 15% des de principis d'agost als béns europeus subjectes als anomenats aranzels "recíprocs", que fins aleshores eren del 10% i que Trump havia amenaçat d'elevar fins al 30%. A més, la UE ha expressat la seva voluntat d'adquirir gas natural, petroli i productes d'energia nuclear nord-americans per valor de 750.000 milions de dòlars (uns 700.000 milions d'euros) en els pròxims tres anys, així com xips d'intel·ligència artificial per 40.000 milions d'euros (uns 46.600 milions d'euros). Així mateix, tots Vint-i-set planegen "augmentar substancialment" les compres d'equipament militar i de defensa dels Estats Units.

El vi i el cava a Catalunya

En el cas de Catalunya, els aranzels al vi i l'alcohol tindran una afectació directa, ja que el sector és un exportador net als Estats Units. En el cas del cava, es posa en risc la venda de 17,6 milions d'ampolles de la DO Cava, que té al país nord-americà el seu tercer mercat. "És evident que nosaltres, que som exportadors per naturalesa, el que volem és el lliure comerç. Els aranzels són traves al lliure comerç i no som un producte estratègic, per tant, no hauríem de tenir cap mena d'aranzel", raonava fa uns mesos el president de la DO Cava, Javier Pagès.

A més, l'Associació Vinícola Catalana (AVC) determina que el mercat nord-americà és el segon en importància per al vi català, per la qual cosa, una nova taxa del 15% afegida als costos actuals suposaria "una vegada considerable" per al sector. La mesura afectarà especialment algunes zones que tenen als Estats Units un client destacat, com els vins del Priorat.