Les recents convocatòries de vagues han tornat a situar en primer pla la importància per als departaments laborals i assessories de determinar com afecta una vaga a la nòmina del treballador. Una vaga té conseqüències jurídiques i econòmiques per a empresa i treballador. El seu exercici afecta directament el salari, així com la meritació de determinats conceptes retributius i la cotització a la Seguretat Social.

Per evitar errors en el càlcul de les nòmines cal saber, segons detallen els experts laborals de CEF, determinar correctament el descompte en la nòmina del treballador que exerceix el seu dret a vaga. A continuació, et donem resposta a les preguntes més freqüents sobre aquest tema.

La vaga com a dret laboral bàsic

El dret de vaga està reconegut a l'article 28.2 de la Constitució Espanyola com a dret fonamental per a la defensa dels interessos dels treballadors. Aquest dret es recull al seu torn a l'article 4.1 de l'Estatut dels Treballadors que inclou la vaga entre els drets laborals bàsics dels treballadors. En concret, es reconeix expressament el dret a la vaga dins del catàleg de drets essencials, juntament amb la lliure sindicació, la negociació col·lectiva o l'adopció de mesures de conflicte col·lectiu.

En el Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions laborals, es regula el dret a la vaga en l'àmbit de les relacions laborals. L'article 6 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, estableix que l'exercici del dret de vaga produeix la suspensió del contracte de treball.

Conseqüències per al treballador

La suspensió implica dues conseqüències essencials:

  • El treballador no està obligat a prestar serveis.
  • L'empresari no està obligat a abonar salari pel temps no treballat.

Per tant, durant els dies o hores de vaga no existeix dret a retribució. Tampoc no es pot imposar cap sanció disciplinària quan la vaga ha estat legalment convocada, en tractar-se de l'exercici d'un dret reconegut en la Constitució i en l'Estatut dels Treballadors.

Quan s'analitza com afecta una vaga a la nòmina, la qüestió central és determinar quins conceptes retributius s'han de minorar. Conforme a l'article 26 de l'Estatut dels Treballadors, el salari comprèn la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors per la prestació professional dels serveis laborals. Si no hi ha prestació de serveis, no hi ha dret a la retribució corresponent a aquest període. En conseqüència, s'han de descomptar tots els conceptes salarials vinculats al temps de treball efectiu, entre ells:

  • Salari base.
  • Complements personals (antiguitat, per exemple).
  • Complements de lloc o condicions de treball.
  • Complements de quantitat o qualitat.
  • Part proporcional de pagues extraordinàries.

Quant als conceptes extrasalarials, el seu tractament exigeix una anàlisi específica. Si compensen despeses no generades per l' absència (per exemple, certs plusos de transport lligats a l'assistència efectiva), podran descomptar-se. Si la seva naturalesa no depèn del treball realitzat, caldrà atendre el conveni col·lectiu aplicable.

La jurisprudència del Tribunal Suprem ha reiterat que la vaga comporta la pèrdua íntegra de la retribució corresponent al temps no treballat. El càlcul de la retribució per hora ordinària es realitza dividint el salari anual per les hores de treball efectiu de l'any; és a dir, cal restar els dies de vacances, festius i descans. De manera que, l'import del sou a descomptar s'obté multiplicant aquest resultat per les hores concretes de vaga realitzades. Tanmateix, en la pràctica el càlcul del descompte no és lineal. L'existència de complements variables obliga a realitzar ajustos individualitzats en les nòmines.