Els últims anys, les relacions entre empresaris i sindicats s’han deteriorat, especialment en l’àmbit estatal. Els constants pactes de la vicepresidenta Yolanda Díaz amb CCOO i la UGT, deixant de banda la patronal CEOE, i polítiques molt més pròximes als postulats sindicals han propiciat aquest distanciament. A Catalunya, la distància no s’ha eixamplat de la mateixa manera, però tampoc viuen un idil·li.

La vaga general d’aquest dimecres 11 de novembre ha fet més gran aquesta fractura. Les organitzacions empresarials mai estan a favor de les vagues, però aquesta la consideren inconcebible pel seu caràcter marcadament polític i perquè part de les reivindicacions no són laborals –i consideren, a més, que les empreses també pateixen la manca d’habitatge assequible–, i se senten víctimes d’una operació política.

La reivindicació de CCOO, la UGT i el Sindicat de Llogateres d’aquest 11N neix després d’una convocatòria electoral a l’Estat, de manera que no es convoca contra el govern espanyol perquè canviï res. Això és el primer que grinyola a les patronals. Tampoc es convoca, a Catalunya, contra el Govern, que ha dictat uns serveis mínims que les patronals consideren molt baixos –ho són si es comparen amb els que tenen a regions com Madrid– i que no garanteix el dret a treballar dels funcionaris que ho desitgin mitjançant el teletreball.

Si no és contra els governs –potser sí contra l’oposició o contra un possible futur govern espanyol de PP i VOX–, les organitzacions empresarials tenen clar que és contra l’empresa. Una mostra d’això és que, entre els actes convocats pels dos sindicats majoritaris a Catalunya aquest dimecres, hi ha una manifestació fins a davant la seu de Foment del Treball a Barcelona, però no està previst que es concentrin a la Plaça Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat.

La Cambra de Comerç de Barcelona, on estan presents Foment i Pimec, a més de moltes empreses a títol individual i en representació del seu sector, que les ha votat, ha fet aquest dimarts un comunicat contra la vaga: “La vaga general té un caràcter més polític que econòmic, que en una democràcia madura té unes implicacions directes que no podem entendre. Aquesta vaga s'impulsa divuit dies abans de les eleccions i dos dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral. Per tant, en plena precampanya, no deixa de tenir un marcat objectiu polític”.

La institució que presideix Josep Santacreu posa l’accent també en què la vaga, per l’habitatge i els salaris, no és contra mesures del govern espanyol, malgrat que el PSOE fa vuit anys que està a la Moncloa: “No respon a una resposta social contra una mesura impulsada per l’Estat en matèria laboral, de pensions o despesa pública, que hagi pogut afectar directament els treballadors i promogui la mobilització”.

La Cambra recorda que I l’habitatge “no es pot considerar un aspecte vinculat directament a les relacions laborals” i que “no es resol amb una vaga” sinó amb un Pacte Nacional per l'Habitatge a llarg termini en el qual participin totes les administracions.

“Tota vaga genera un cost per a tot el teixit econòmic i empresarial, és a dir, per a les empreses i també els seus treballadors. Aquest cost és difícil de justificar quan no es considera plantejar una contrapartida negociable, amb les Corts dissoltes i sense marge per aprovar noves lleis abans de les eleccions”, afegeix el comunicat de la Cambra, que conclou que “aquesta convocatòria tindrà un impacte no desitjat, sense aportar cap solució”.

Foment, Pimec i Cecot lamenten la vaga

La Cambra no és un agent social que acostumi a fer aquests pronunciaments. Foment del Treball i Pimec sí, i no s’han mossegat la llengua. Josep Sánchez Llibre, president de Foment, l’ha qualificat de  “profundament equivocada, inoportuna, irresponsable i perjudicial”.

“No ens enganyem: paralitzar empreses no construeix habitatges. Fer perdre activitat a un comerç, a una indústria o a un autònom no resol els obstacles que impedeixen disposar de més pisos assequibles. No és raonable traslladar al conjunt de les empreses el cost d’un conflicte que exigeix decisions de política d’habitatge i la implicació de moltes institucions. Necessitem solucions i estarem a la taula per aportar i per arribar a acords”, va afegir Sánchez Llibre.

Pimec coincideix en el diagnòstic: el problema de l’habitatge existeix, però la vaga no el generarà, i va afegir que “no es poden traslladar a les empreses, especialment a les pimes i les persones autònomes, els costos i les afectacions d’una problemàtica que exigeix principalment l’actuació dels poders públics”.

La patronal que presideix Antoni Cañete va recordar que les empreses també pateixen les conseqüències de la situació del mercat de l’habitatge perquè els dificulta la captació de talent. “Una aturada de l’activitat afegeix noves dificultats a un teixit empresarial que ja pateix les conseqüències d’aquesta crisi”, va afegir. Pimec va valorar com “extraordinàriament baixos” els serveis mínims del 25% en el transport en hora punta, perquè dificultarà anar a treballar a qui ho desitgi.

La Cecot coincideix que “una aturada general de l’activitat econòmica no és l’instrument adequat per donar resposta als problemes socials i econòmics que motiven la mobilització” i recorda que la manca d’habitatge no només afecta treballadors, sinó també autònoms, comerciants i empresaris: “En un teixit productiu format pràcticament en la seva totalitat per microempreses i pimes, la crisi residencial afecta el conjunt de la societat i no pot plantejar-se com un conflicte entre treballadors i empreses”.