Els Vint-i-set han aprovat aquest dilluns in extremis la llei rider europea gràcies al canvi de posició d'Estònia i Grècia, que han permès que la directiva tiri endavant malgrat l'abstenció d'Alemanya i el vot en contra de França. Els ministres d'Ocupació i Afers Socials han confirmat així l'acord provisional assolit el passat 8 de febrer amb els negociadors del Parlament Europeu sobre la directiva sobre el treball en plataformes després de dos intents fallits previs.

Aquesta llei busca aclarir l'estatus laboral dels treballadors de plataformes de repartiment a domicili, com Uber Eats, Just Eat, Glovo o Deliveroo, per corregir el fals treball per compte propi i garantir unes millors condicions laborals. La presidència belga del Consell va posar sobre la taula una nova proposta de compromís que rebaixava l'ambició de l'acord inicial per atendre les preocupacions dels estats membres.

Es tracta d'un document que el ministre belga responsable de l'àmbit empresarial, David Clarinval, va descriure com "el text de l'última oportunitat" i va assegurar que aquest fa "concessions importants" per salvar les reticències dels 14 estats membres que van expressar objeccions.

Tanmateix, aquest dilluns, tots els països de la UE, amb l'única excepció d'Alemanya i França, han votat a favor de la directiva, mentre que la presidència belga del Consell ha agraït les "sorpreses d'última hora" que ha suposat el canvi de posició d'Estònia i Grècia, que ha fet un "esforç" pel "millor interès dels treballadors" en donar suport a la norma amb l'objecte de l'"esperit de compromís".

Díaz dona suport a l'acord, malgrat que no l'"entusiasma"

El ministre de Treball i Afers Socials d'Alemanya, Hubertus Heil, ha explicat durant la sessió pública en la qual s'ha debatut la llei que s'havia d'abstenir en la votació perquè un dels socis de coalició del seu govern —el Partit Democràtic Liberal— no podia donar l'aprovació al text, una cosa que ha lamentat "profundament" abans d'assegurar que li desitja "el millor" a aquest expedient.

Pel seu costat, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha reiterat que el de 8 febrer "no és un acord perfecte" i "no entusiasma" Espanya, ja que pot donar lloc a una protecció "desigual" dels treballadors, però li ha donat suport, perquè prefereix situar-se del costat de "l'Europa que avança" davant de "la que bloqueja".

Una vegada completats els passos formals de l'adopció, els estats membres tindran dos anys per incorporar les disposicions de la directiva a la seva legislació nacional. Els principals elements del compromís giren entorn d'una presumpció legal que ajudarà a determinar la correcta situació laboral de les persones que treballen en plataformes digitals.

Regulació de l'ús de l'algoritme

Segons l'acord, els estats membres establiran una presumpció legal d'ocupació en els seus sistemes legals, que s'activarà quan es trobin fets que indiquin control i direcció i que es determinaran d'acord amb la legislació nacional i els convenis col·lectius, tenint en compte la jurisprudència de la UE.

A més, els treballadors de plataformes digitals, els seus representants o les autoritats nacionals podran invocar aquesta presumpció legal i al·legar que estan mal classificats, mentre que correspondrà a la plataforma digital acreditar que no existeix relació laboral. L'acord assolit amb el Parlament garanteix que els treballadors estiguin degudament informats sobre l'ús de sistemes automatitzats de seguiment i presa de decisions sobre la seva contractació, les seves condicions de treball i els seus ingressos, entre altres coses.

També prohibeix l'ús de sistemes automatitzats de seguiment o presa de decisions per al tractament de determinat tipus de dades personals de les persones que duen a terme treballs en plataformes, com ara dades biomètriques o el seu estat emocional o psicològic. Així mateix, es garanteix la supervisió i avaluació humana de les decisions automatitzades, inclosos els drets que les esmentades decisions siguin explicades i revisades.