El Congrés dels Estats Units va aprovar a la matinada aquest dijous contra rellotge el pla fiscal i pressupostari impulsat pel president, Donald Trump, que havia pressionat els legisladors del seu partit perquè li donessin el seu vistiplau a temps perquè pogués ser ratificat aquest divendres 4 de juliol, Dia de la Independència del país.
La cambra baixa li va concedir la seva autorització final per 218 vots a favor i 214 en contra. Els conservadors tenen el control d'aquest hemicicle, però només podien permetre's tres baixes perquè aquest megaprojecte de llei arribés a bon port.
Finalment, només dos republicans es van atrevir a no seguir la directriu del partit: el representant de Kentucky Thomas Massie i el de Pennsilvània Brian Fitzpatrick, a qui Trump havia amenaçat amb represàlies i preocupats respectivament pel seu impacte sobre el deute i sobre l'energia verda. L'anomenat "gran i bonic" projecte de llei havia tornat aquest dijous a la cambra baixa després de la seva revisió inicial en maig i després d'haver estat aprovat dimarts pel Senat. Com a reflex de la divisió republicana, en aquesta cambra va necessitar el vot de desempat del vicepresident, JD Vance.
Al rebuig d'alguns conservadors es van sumar els intents dels demòcrates per retardar al màxim el procés. El líder de la minoria en aquest hemicicle, Hakeem Jeffries, va marcar aquest dijous un nou rècord en parlar durant 8 hores i 45 minuts en aquesta temptativa per demorar-lo. Però els republicans ja s'havien garantit prou vots en el ple i quan el president de la cambra baixa, el conservador Mike Johnson, va confirmar que havia tirat endavant la bancada republicana va rebre l'anunci entre aplaudiments i càntics d'"U.S.A.".
Retallada social
Per a Johnson, la normativa proporcionarà un "molt necessitat i molt merescut alleujament" per als treballadors nord-americans. Trump havia considerat en dies anteriors que farà que els Estats Units creixin "com mai" i en la seva primera reacció després de la seva aprovació va considerar que impulsarà el país "com un coet". La promulgació tindrà lloc aquest divendres en la Casa Blanca, en una cerimònia que també serà "gran i bonica", segons va avançar aquest dijous en al·lusió al seu nom la portaveu presidencial, Karoline Leavitt.
El projecte de llei, que codifica en llei les deduccions d'impostos que el mateix Trump va aprovar el 2017 durant el seu primer mandat (2017-2021), implica una retallada d'entorn d'1 bilió de dòlars en finançament per a serveis com el pla sanitari Medicaid o el d'assistència per a la compra d'aliments SNAP, que segons ell i molts republicans, suposa eliminar redundàncies o casos de frau que minen els programes.
20.000 agents antiimmigració
Els seus detractors també temen el seu impuls a la política antimigratòria del mandatari. Amb una despesa de gairebé 170.000 milions de dòlars en quatre anys, el Govern augmentarà la quantitat d'agents de migració -amb uns 20.000 nous llocs-, construirà nous centres de detenció per a migrants i invertirà en tecnologies de vigilància, inclosa la intel·ligència artificial. La iniciativa legislativa bàsicament fa permanents les retallades fiscals que el president ja va aprovar en el seu primer mandat (2017-2021).
Diverses estimacions, inclosa la de l'Oficina de Pressupost del Congrés (CBO), una entitat independent, indiquen que aquest "gran i bonic projecte de llei" reduirà els ingressos fiscals del Govern federal en entre 4 i 5 bilions de dòlars en els deu anys vinents. Aquest havia estat un dels principals punts de desacord entre els republicans de la Cambra de Representants, la versió del text de la qual situava l'increment del dèficit en un màxim de 3 bilions fins a 2034, i els del Senat, la versió del text del qual arribarà aquest divendres sense canvis al Despatx Oval.
Pressions de Trump
La Casa Blanca va adjudicar aquest dijous a Trump el mèrit de la seva aprovació. Segons una font presidencial, el líder republicà ha estat la "força omnipresent" després d'aquesta normativa i va estar "profundament involucrat", tant amb els seus assessors com en els seus diferents compromisos. El projecte de llei aprovat és el mateix que va desencadenar el seu sonat distanciament amb el magnat Elon Musk, que fins al maig va estar al capdavant del Departament d'Eficiència Governamental (DOGE) encarregat d'aplicar retallades a la despesa i la burocràcia federal. Segons l'opinió de l'empresari, les enquestes mostren que per als republicans suposarà un "suïcidi polític".