El Ministeri de Treball ha abandonat el seu objectiu inicial, pactat amb els sindicats, d'eliminar les pràctiques extracurriculars dels becaris que, a diferència de les curriculars, són voluntàries i no permeten la convalidació d'assignatures optatives. Segons el nou text de l'Estatut del Becari que ha remès als agents socials, i al qual ha tingut accés ON ECONOMIA, el departament que dirigeix Yolanda Díaz ha decidit ampliar el període transitori d'1 a 3 anys perquè puguin continuar impartint-se "totes" aquestes pràctiques extracurriculars.
Es tracta d'una picada d'ullet a la CEOE contrària a la desaparició de les extracurriculars, però també a ERC, EH Bildu i PNB -socis parlamentaris del Govern de coalició- contraris igualment a la seva eliminació com va revelar abans de Nadal el secretari general de CCOO, Unai Sordo. Ni sindicats ni patronal no han volgut valorar el contingut del nou text que els ha remès el Ministeri de Treball, ja que ho han d'analitzar internament dins de les seves organitzacions.
L'anterior esborrany tenia una redacció una mica confusa amb referència al període transitori de les pràctiques extracurriculars, ja que establia que podrien continuar en vigor durant tres anys després de l'entrada en vigor de la norma, "en aquelles titulacions on no estigués previst la realització de pràctiques curriculars". I matisava que en cas que un centre educatiu oferís als seus alumnes els dos tipus de pràctiques -curriculars (obligatòries per obtenir la titulació) i extracurriculars (voluntarias)-, "aquest període transitori d'aplicació i integració es redueix a un any".
I es tracta de molts becaris, ja que segons un estudi de CCOO el 82% dels estudiants dels 5.000 centres formatius amb pràctiques tenen ambdues modalitats a la seva disposició. El que suposa que la gran majoria dels becaris que actualment poden realitzar pràctiques en les empreses, haurien de limitar-se a les curriculars després d'un any de vigència de la futura norma, amb la desaparició de fet de les extracurriculars a l'any de la posada en marxa de l'Estatut del Becari.
"Les pràctiques extracurriculars podran aplicar-se durant un període de tres anys des de l'entrada en vigor de la present norma"
Però el nou text ofert per negociar ha vingut a simplificar les coses i amplia els tres anys de supervivència als 5.000 centres educatius, sense importar que tipus de pràctiques estiguin oferint: "Les pràctiques extracurriculars podran aplicar-se durant un període de tres anys des de l'entrada en vigor de la present norma, sempre que compleixin tots els requisits establerts en aquesta i només fins a un màxim de 36 crèdits per curs acadèmic." Elimina així la restricció dels tres anys per als centres que compaginin les extracurriculars amb les curriculars.
Principal escull
L'eliminació de les pràctiques extracurriculars ha estat el principal escull de la negociació oberta pel Govern amb empresaris i sindicats. El Ministeri de Treball, almenys al principi de la negociació, i els sindicats eren partidaris de la desaparició total de les pràctiques extracurriculars, limitant-les a les curriculars, i desviant els becaris de pràctiques extracurriculars als contractes de formació regulats per l'article 11 de l'Estatut dels Treballadors (ET) amb remuneració i relació laboral. Segons l'opinió dels sindicats i de Treball, en les pràctiques extracurriculars és on més frau s'ha vingut produint amb els becaris.
La CEOE ha buscat una flexibilitat més gran en les pràctiques en les empreses que, a diferència dels contractes de formació de l'ET, no suposen una relació laboral amb els estudiants pel que no poden realitzar tasques que poguessin exercir fets servir en nòmina. D'altra banda, el Ministeri de Treball tampoc no compta amb prou suport parlamentari entris els seus socis habituals, ja que segons va revelar Sord ERC, EH Bildu i el PNB volen mantenir les pràctiques extracurriculars. Darrere hi ha una defensa de les universitats dels seus diferents territoris que s'han mostrat contràries al projecte de l'Estatut del Becari de Treball i, especialment, a fi de les pràctiques extracurriculars.
Suport parlamentari
El que ha provocat que els agents socials hagin demanat al Ministeri de Treball que abans d'entrar a negociar qualsevol modificació a l'esborrany aclareixi el suport parlamentari amb què compta per tirar endavant la futura norma. De fet, els sindicats han vingut queixant-se que l'Estatut del Becari no s'hagi aprovat ja malgrat que a l'octubre es tanqués un acord entre ells i el Ministeri de Yolanda Díaz. Llavors, les centrals van insinuar que la falta de suports parlamentaris va impedir al Govern d'aprovar el text i no tant la negativa de la CEOE a afegir-se a l'acord.
Però l'ampliació a 3 anys de l'existència de les pràctiques curriculars no és l'únic canvi del nou esborrany remès aquesta setmana als agents socials. La referència que les pràctiques extracurriculars estan limitades a "un màxim de 36 crèdits per curs acadèmic" podria convidar que s'ampliïn fins aquest límit que, a la pràctica, suposen 900 hores de pràctica en l'empresa. Bé és cert que no implica un canvi legal, ja que ara es pot arribar a aquells terminis, però no s'havia expressat de forma tan clara en cap norma, la qual cosa podria obrir la porta a períodes en l'empresa que dificultin la convivència amb els estudis.
Formació específica
Igualment, la nova proposta flexibilitza les pràctiques de caràcter específic de certes professions "regulades" que exigeixen la pràctica en una empresa com un requisit indispensable per poder exercir, com per exemple pilots d'aviació. L'actitud anterior de Treball era donar prioritat en aquestes pràctiques als contractes de formació regulats a l'article 11 de l'ET (remunerat). Però s'ha suprimit l'última frase: "sempre que no resulti possible la seva realització conforme a l'article 11 de l'ET).