El desnonament de Maricarmen Abascal va provocar una onada d'indignació que va omplir els carrers i, més concretament, algunes places, com la Puerta del Sol i la plaça Catalunya, on el Sindicat de Llogateres va promoure sengles acampades. Per respondre a això, el govern espanyol va impulsar un decret d'habitatge, que es va anomenar Maricarmen i es va dividir en dos per intentar aprovar-lo, però el Congrés els va rebutjar. Davant d'això, Pedro Sánchez es va embolicar la manta al cap i va convocar les eleccions que se celebraran aquest diumenge 29 de novembre.
Com a detonant de la crida a les urnes, l'habitatge és al centre de la campanya electoral. Però ho és, sobretot, per la seva importància i perquè les dificultats per accedir-hi suposen un problema social majúscul. Segons CaixaBank Research, falten més de 800.000 habitatges a Espanya, i el ritme de construcció, malgrat que s'accelera, no cobreix l'increment de la demanda, per la qual cosa el dèficit residencial continuarà creixent.
Potser aquestes dades tan clares han aconseguit que hi hagi al final un cert consens entre els principals partits sobre la necessitat de construir, i de fer-ho de forma decidida. Això sí, amb diferents graus de concreció. Alberto Núñez Feijóo fa mesos, des d'abans de la convocatòria electoral, anunciant un milió d'habitatges, però el nou front Ampli l'ha superat amb 1,5 milions, encara que no parlen només de construir, sinó de sumar-les a l'oferta de pisos públics. Les divergències són en la regulació i en la fiscalitat.
El programa del PSOE és continuista respecte a les polítiques que ha impulsat en aquesta última legislatura i al decret Maricarmen, que va acabar aprovant-lo després de convocar eleccions gràcies a comptar amb majoria a la diputació permanent del Congrés. Es podria resumir en regulació de lloguers, més habitatge públic i ajudes a joves i alguns col·lectius.
Els de Pedro Sánchez són poc concrets quant a xifres. No donen un nombre d'habitatges que cal construir a Espanya. Parlen de 100.000 per al parc públic estatal, sigui mitjançant construcció o compra, i que es dedicaran a la venda o lloguer. La xifra, segons tots els informes, és baixa; per això, diu que "se sumaran a les promogudes per les comunitats autònomes i entitats locals". L'objectiu és "augmentar el parc d'habitatges públics i protegits per assolir la mitjana dels països del nostre entorn", sense més concreció.
Pel que fa a inversió, el PSOE pretén mobilitzar un 1% del PIB cada any per a polítiques d'habitatge. Parlem—encara que el programa no ho xifra—d'uns 17.000 milions. L'ús del verb "mobilitzar" sempre sembra el dubte de si serà el mateix govern qui posarà aquests milions del seu pressupost o se sumaran altres coses. Sí que diu que la resta de les administracions i l'ICO "s'uniran a aquest esforç", però no diu ni com ni si estan inclosos en aquest 1% del PIB. Això sí, s'ajudarà les CCAA amb "recursos pressupostaris rècord" dins del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030.
Front Ampli també parla d'un 1% del PIB anual a habitatge—ERC eleva la xifra fins a l'1,5%—i d'"ampliar el parc públic i assequible d'habitatge a través de la construcció directa i delegada, la compra per tanteig i retracte, la mobilització d'habitatge buit o infrautilitzat, la redensificació, l'expropiació i l'exercici del tanteig públic amb el qual s'incorporaran 1,5 milions d'habitatges públics en 12 anys".
La coalició pretén expropiar habitatges a "entitats posseïdores de més de 1.000 habitatges", i posa com a exemple a Blackstone i CaixaBank inicialment, i en una última fase, a propietaris de més de 50 immobles. Ada Colau torna a proposar quotes, com les que va intentar imposar a Barcelona, però més agressives. Concretament, la "reserva obligatòria del 90% de sòl per a habitatge habitual, que serà del 100% a les zones tensionades" i amb una reserva del 40% per a habitatge protegit. A la capital catalana va fixar el 30% i el resultat no va ser satisfactori.
El programa del PP entra en el capítol d'habitatge directament amb l'anunci de construir un milió d'habitatges. I fins aquí la concreció. Costa saber en quins terminis i de quin tipus, quanta ha de ser pública i quanta lliure. El com sí que ho explica: mobilitzant sòl públic i privat amb les CCAA i entitats locals, amb una llei del sòl "per agilitzar el planejament urbanístic i reforçar la seva seguretat jurídica", amb la resolució en tres mesos, "amb silenci positiu", de les llicències d'obra nova i de rehabilitació, amb construcció industrialitzada i incentivant el finançament.
Però en aquesta tirallonga de mesures per a "construir" aquest milió d'habitatges, es dona a entendre que potser no tots es construeixin, perquè també parla de canvis d'usos d'oficines i locals i de facilitar la segregació d'habitatges grans, "seguint l'experiència d'altres països europeus". Per tant, ni la xifra d'obra nova queda clara.
Gairebé totes les enquestes assenyalen Feijóo com a probable futur president espanyol, però amb el suport de Vox. Els de Santiago Abascal parlen de "tornar a veure grues en els cels" i "incrementar de manera substancial i sostinguda en el temps la construcció d'habitatge nou", però sense concreció, la mateixa que apliquen a la seva proposta d'"ampliar la inversió pública en habitatge per habitant" i "augmentar amb urgència la construcció d'habitatge protegit per a les famílies espanyoles mitjançant la seva promoció i col·laboració publicoprivada". En el que posen èmfasi tota l'estona és que les mesures són sempre per a espanyols.
Junts posa la construcció com una necessitat, tot i que com el seu focus és Catalunya, no posa xifres. Defensa ampliar el parc públic d'habitatge amb el traspàs del sòl, els pisos i els recursos de l'Estat a Catalunya a les administracions catalanes. Reclama, a més, "augmentar l'oferta privada amb incentius, rehabilitació i menys impostos a la construcció d'habitatge assequible".
Regulació i fiscalitat
La candidatura que lidera Míriam Nogueras posa més èmfasi, en el seu programa, en la regulació i en què aquesta doni seguretat jurídica als compradors i propietaris, a més de la fiscalitat: deducció del 15% de l'IRPF al lloguer, a la hipoteca i a l'estalvi per a la compra, reducció del 10% al 5% de l'IVA per a la compra i IVA del 10% a la renovació d'habitatge per llogar,
Junts defensa desnonar ocupacions il·legals abans de 48 hores, que sigui l'Estat i no el petit propietari el que assumeixi la protecció de les famílies vulnerables, garantir que el propietari cobri i només impedir un desnonament quan la família sigui vulnerable, sense alternativa residencial i el pis sigui d'un fons o una empresa que el va comprar amb descompte. La part que el partit de Carles Puigdemont assumeix del decret d'habitatge és la prohibició, fins al 2028, que "entitats financeres i les seves immobiliàries, fons d'inversió i entitats de gestió d'actius comprin habitatges".
En aquest aspecte, el programa del PSOE aporta poca novetat, ja que bona part de la seva política ha estat aprovada en els últims anys i, especialment, en el decret que va provocar les eleccions. Parla, per tant, d’“ampliar la durada dels contractes d’arrendament” i de “congelar temporalment les rendes que superin els índexs de referència, evitant increments abusius en els mercats tensionats”, però sense establir terminis. No esmenta rebaixes de l’IVA ni de l’ITP. El programa de Front Ampli en regulació és molt similar al socialista.
ERC s’ha situat tota la legislatura en el bloc de suport al govern espanyol i, de fet, les polítiques que proposa en el seu programa són també semblants, en la línia de protegir els inquilins. Demana, a més, apujar impostos, com l’IVA i l’ITP, a la compra d’habitatge que no sigui per a ús habitual, o per al lloguer turístic. Com Junts, demana més competències, recursos i habitatges per a la Generalitat.
El del PP, en canvi, és oposat i proposa directament derogar la llei d’habitatge per a recuperar la seguretat jurídica “que necessiten propietaris i inquilins”. Això suposa eliminar les zones tensionades i l’índex de preus, “que han introduït més intervenció, més incertesa i menys oferta en el mercat del lloguer”.
En impostos, posa èmfasi en els joves i el primer habitatge, per a la qual cosa proposa reduir l’IVA al 4% per als menors de 40 anys, o una reducció de l’impost de transmissions patrimonials reduït. A més, proposa que l’Estat avali l’entrada, amb fins al 20% del preu de l’habitatge, també per a aquells compradors que no arribin als 40 anys.
Pel que fa al lloguer, “els inquilins tindran una deducció en l’IRPF pel lloguer del seu habitatge habitual, graduada segons els seus ingressos, amb més suport per a qui menys guanya”, mentre que el petit propietari que renovi al seu inquilí per tres anys més apujant la renda per sota de l’IPC tindrà una deducció en l’IRPF o un crèdit fiscal que compensi aquest esforç. I els ocupes sortiran en 48 hores.
Vox dobla l’aposta i proposa desallotjar els okupes —ho escriuen amb “k” en el seu programa— en 24 hores. En fiscalitat també va més enllà i proposa que la compra del primer habitatge no pagui impostos, a més de recuperar la deducció per “inversió” en habitatge habitual.
