De sobte, el clima de complicitat entre moderadors i ponientes de les taules rodones de la reunió anual del Cercle d'Economia es va esfumar de cop. Sobre la llotja, a un costat de la taula, Teresa García-Milá, vicepresidenta del Cercle d'Economia, que va donar la benvinguda al ponent amb to punyent, tot llegint la nota d'opinió del Cercle que qüestionava la recent reforma de les pensions duta a terme pel seu convidat per la "falta de sostenibilitat" o de "justícia intergeneracional". A l'altre costat del ring, sense parar de fer petits girs a la cadira giratòria, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, que sense esborrar el somriure del rostre, va prémer el play a la seva resposta per defensar les pensions i ja no es va aturar en gairebé una hora per intentar minimitzar aquestes crítiques.

Per començar, Escrivá, amb somriure sorneguer i argumentació accelerada, va rescatar el Pacte de Toledo, on va néixer l'acord de les pensions, "de les poques polítiques que generen un consens molt ampli, que han d'allunyar-se de la política partidista perquè transcendeixen als partits i s'allarguen en el temps", va defensar. "Poques polítiques públiques han passat més filtres que les pensions", va respondre Escrivá a un Cercle que havia qüestionat l'"absència d'un debat previ, profund i consensuat" a la reforma de les pensions.

"El novembre de 2020, en el Pacte de Toledo, diversos experts van presentar els seus punts de vista i la sobirania popular, amb els seus experts, ho va aprovar sense gairebé vots en contra del Congrés dels Diputats", va relatar Escrivá. "El que vam fer nosaltres va ser desenvolupar normativament aquestes recomanacions i concretar-les", va agregar."Gairebé tot el que es decideix en el Pacte de Toledo comporta un acord complet amb els agents socials. Aquest ha estat un procés de tres anys. Sincerament, tothom ha tingut la capacitat d'expressar-se a través d'agents socials o del Parlament", va afegir.

A què es referia, llavors, el Cercle amb l'"absència d'un debat previ, profund i consensuat" de la reforma de les pensions? Escrivá no ho va preguntar i la representant del Cercle tampoc no va creure convenient explicar-ho. La primera rèplica d'Escrivá, li va donar la primera victòria del pols. "Però a més, per si no n'hi hagués prou, hem incorporat la reforma en els plans de resiliència i hem anat acordant amb la Unió Europea les modificacions. Ja veuran vostès com els equips d'experts de la Comissió Europea donen el beneplàcit d'aquesta reforma", va desenvolupar.

Pressió del 3% sobre el PIB

Quedava llavors per respondre la qüestió de la sostenibilitat, més complicada perquè tot apunta que, com defensava el Cercle també en la seva nota d'opinió, suposarà una major pressió fiscal i despesa pública. Escrivá continuava amb els petits giritos de cadira, amb el somriure, còmode com un peix a l'aigua per defensar la seva obra. "S'ha estimat que la reforma, com la generació dels boomers d'ara, és més ampla que la posterior, existeix un consens que la reforma de les pensions suposarà un increment de la despesa pública del 3% del producte interior brut, va explicar Escrivá, que tot seguit va afegir que "aquesta pressió sobre el sistema que arribarà en els anys 40-50 tornarà en els anys 70 a nivells sobre els actuals". "Per què? Perquè la generació posterior és de mida semblant a la dels que tenen ara entre 35 i 50 anys i es neutralitzarà, per la qual cosa no afecta els gaire joves," va desenvolupar.

Escrivá va criticar la reforma de les pensions de 2013 i va defensar que a tots els països europeus les pensions s'han revaloritzat amb l'IPC, tal com ha acordat el Govern espanyol de Pedro Sánchez en l'última reforma. "Que a 65 anys ens posem a perdre poder adquisitiu no té sentit", va defensar Escrivá, que va recordar que la pensió màxima d'Espanya és "de les més baixes" d'Europa. "Tenim pensions molt ajustades", va afegir. El ministre va rematar que el "cost laboral" de les empreses per les pensions serà, fins i tot amb la reforma, més baix que la mitjana europea i molt més baix que en països com França.

"Alguns dels crítics amb la reforma de les pensions han utilitzat elasticitats d'un paper crític de 1996, no hi ha per on agafar-lo", va defensar Escrivá, que encara havia de respondre a l'acusació de falta d'"equitat intergeneracional" entre joves i pensionistes, pel creixement de poder adquisitiu més important d'aquests últims. "Els que es jubilin en el futur encara tindran millors condicions que els actuals. És una reforma més favorable per als més joves", va respondre, de nou sense que la vicepresidenta del Cercle detallés la font i origen dels plantejaments de la nota d'opinió.

Va quedar una mica de temps per comentar altres qüestions com l'ingrés mínim vital, sobre el qual la vicepresidenta del Cercle va preguntar si arribava a totes les famílies i per què no s'havia vinculat a polítiques d'ocupació actives. Ja en to més distès, Escrivá va defensar que és habitual que les prestacions "no arribin a tothom" i que per abordar-lo s'han dut a terme polítiques com enviar 100.000 SMS a famílies que sospitaven que podien no estar accedint a l'ingrés malgrat necessitar-ho. També, acudir als barris i permetre que un certificat de vulnerabilitat d'una ONG pugui ser vàlid per accedir a l'ingrés. Sobre les polítiques actives d'ocupació, va recordar que són competència de les comunitats autònomes, escorrent una mica el tema.

Finalment, la vicepresidenta del Cercle va preguntar per la immigració que, va defensar, "Espanya necessita que sigui d'alta productivitat", i que "ha de ser bona per als que venen i per als quals estan". El ministre va defensar la dificultat de gestionar una migració que té "fluxos irregulars" i va defensar models com els centres de gestió migratòria a Amèrica Llatina per donar un itinerari laboral als migrants, així com la recent llei de "reassentament de refugiats amb contracte laboral". Abans que res, Escrivá va defensar que és necessari "una política europea integral de migracions que ara mateix no existeix".