El Tribunal Constitucional ha avalat aquest dimarts l'impost a les grans fortunes en rebutjar per set vots a quatre el recurs presentat a començaments d'any per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, arran de l'aprovació d'aquest tribut per l'Executiu Central.

La ponència afirma que la creació de l'esmentat impost no suposa una invasió per part de l'Estat de les competències autonòmiques en matèria fiscal. De fet, subratlla que les facultats autonòmiques no poden interpretar-se fins al punt de neutralitzar les estatals.

La Comunitat de Madrid defensava en la seva impugnació que el tribut podria vulnerar "els principis de seguretat jurídica, capacitat econòmica i no confiscatòria i l'autonomia política i financera de les comunitats autònomes". El Constitucional ha desestimat els arguments de Madrid en considerar que no hi va haver frau en la tramitació parlamentària ni cap de les vulneracions al·legades. Així mateix, també el van impugnar els governs d'Andalusia, Galícia i Múrcia, alhora que van reclamar que se suspengués cautelarment la seva aplicació, una cosa que el Constitucional va denegar.

"Política fiscal justa"

El govern espanyol en funcions, per la seva part, ha posat en relleu la seva "política fiscal justa" després que el TC hagi avalat l'impost a les grans fortunes. "És una decisió important que va adoptar el govern espanyol. En favor a què creem és una fiscalitat que ha de ser justa", ha destacat la portaveu de l'Executiu en funcions i ministra de política territorial, Isabel Rodríguez, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

La voluntat del govern espanyol amb aquesta mesura, en paraules de Rodríguez, és "poder tenir un país més cohesionat socialment", la qual cosa necessita una política fiscal justa. "És en el que hem treballat durant aquests anys i desitjaríem continuar treballant en els pròxims anys", ha assegurat.

En el marc del seu acord programàtic per formar un nou govern de coalició progressista, PSOE i Sumar s'han compromès a avaluar els resultats de l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes amb l'objectiu d'"avançar cap a una nova tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris". El que sí que es fixa en l'acord és la revisió dels gravàmens a banca i energètiques, amb la finalitat de readaptar-los i mantenir-los una vegada que expiri el seu període d'aplicació actual (2024).

Aprovació de l'impost

La decisió adoptada aquest dimecres pel Tribunal Constitucional té lloc 10 mesos després que el Senat aprovés l'impost. La mesura va ser inclosa via esmena en el Congrés per PSOE i Unidas Podemos en la proposició de llei per introduir nous gravàmens temporals a empreses energètiques i banca. L'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes afecta els patrimonis nets superiors a 3 milions d'euros, es merita el 31 de desembre de cada any i la presentació de la declaració es produeix entre l'1 i el 31 de juliol.