La Sala del Social del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en què rebutja que l'ús abusiu de la contractació temporal a les administracions públiques permeti als treballadors convertir-se automàticament en personal fix si no han superat un procés selectiu. La resolució, que es va emetre el 30 de juny de 2026, dona resposta a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el passat 14 d'abril. El Suprem aplica la doctrina que ja havia fixat en la seva sentència de ple de l'11 de maig de 2026, en què establí que l'abús de temporalitat no pot substituir els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat per a l'accés a l'ocupació pública.

El Tribunal argumenta que reconèixer automàticament a treballadors que no han superat un procés selectiu vulneraria la Constitució i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, a més de suposar un greuge per als ciutadans que opten a les places públiques per la via reglamentària. En aquest sentit, la sentència insisteix que la temporalitat abusiva no pot conduir a una consolidació automàtica, sinó que les mesures reparadores han de ser proporcionades i respectar els principis de l'estat de dret. El Tribunal recorda que l'accés a l'ocupació pública ha de regir-se pels principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i que aquests principis no poden ser eludits mitjançant la contractació temporal abusiva.

La compensació econòmica com a mesura reparadora

El Suprem estableix que la via adequada per a reparar l'abús de temporalitat és l'abonament d'una indemnització, calculada segons els criteris fixats pel TJUE, i la remissió del cas a la Inspecció de Treball per a l'obertura d'un expedient sancionador. La sentència afegeix que aquesta indemnització pot incloure una indemnització de danys morals, que serà compatible fins i tot si el treballador ha aconseguit posteriorment la condició de fix. En aquest supòsit, el jutge podrà reduir la quantia si considera que el perjudici ha estat menor a causa de les circumstàncies concretes del cas, com ara el temps transcorregut o les condicions en què s'ha produït la contractació.

La resolució subratlla que la finalitat de la indemnització no és només compensar el treballador per la precarietat soferta, sinó també dissuadir l'administració de recórrer a la contractació temporal de manera abusiva. La sentència, per tant, estableix un mecanisme de reparació que combina la compensació econòmica amb la sanció administrativa, sense que això suposi una via per a eludir els processos selectius. La decisió del Suprem, que esdevé un referent per a casos semblants, estableix que l'administració ha de respondre davant la justícia per les seves pràctiques laborals i que els treballadors afectats disposen d'una via per a reclamar pels perjudicis soferts.

En el cas que ha motivat la sentència, el Suprem ha conclòs que la treballadora no pot obtenir la condició de personal fix perquè no havia superat cap procés selectiu previ. En canvi, el Tribunal li reconeix el dret a reclamar una indemnització i ha ordenat que es remeti testimoni de la sentència a la Inspecció de Treball perquè iniciï el procediment sancionador. La decisió confirma que la temporalitat irregular no es pot consolidar automàticament, però obre la porta a una compensació econòmica que repara els efectes de l'abús.