El sucre s'ha convertit en el producte més car, amb el permís de l'oli, que continua liderant la taula de la inflació dels preus dels aliments. Encara que la pujada s'ha accentuat en els últims mesos, just a les portes d'unes dates on el seu consum s'incrementa, la tendència ascendent es va iniciar ja fa dos anys.
Va ser en el 2020, amb l'esclat de la pandèmia per coronavirus, quan va començar una escalada de preus fins arribar, en xifres globals, a un increment acumulat del 80% en tan sols dos anys. Només en els últims dotze mesos, el preu del sucre ha pujat a escala mundial un 11,3%; a la Unió Europea, un 20%, i a Espanya, un 42,8%, segons dades extretes de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, FAO. Hi ha diverses lectures per a explicar les causes i també cal tenir en compte el context. Per exemple, els increments dins el Vell Continent no són els mateixos en un país o un altre, com es pot corroborar amb la diferència percentual espanyola que ha experimentat una pujada de més del doble de la mitjana europea.
La dependència per produir etanol
Francesc Reguant, economista expert en assumptes agroalimentaris del Col·legi d'Economistes de Catalunya, desgrana les causes. D'entrada, la més important que destaca és la dependència que té el sucre dels preus del petroli: "Aquest és un mercat especial, com el dels cereals, és a dir, si puja aquest combustible, també ho fan ells". En el cas dels cereals, si mirem les gràfiques, tenen la mateixa corba que el petroli. Però la tendència que experimenta, en paral·lel, el sucre del petroli, també és similar. El sucre és un dels dos productes estrella, juntament amb el blat de moro, per fabricar etanol. Cal recordar que és un biocombustible produït a partir de plantes. I aquest s'extreu, per exemple com ho fan als Estats Units, a base de blat de moro, però com a Mèxic el blat de moro és sagrat per a tota la seva dieta, recorren a la canya de sucre com alternativa. I també a l'Amèrica Llatina, trobem que al Brasil pràcticament tots els cotxes funcionen amb aquesta energia. Per tant, si la crisi del petroli s'agreuja, l'alternativa de l'etanol provoca que les seves fàbriques hagin d'incrementar la producció. Aquest és el primer argument que dóna resposta a l'alça dels preus del sucre a escala global.
La mala collita de la remolatxa
Si entrem en explicacions més locals, properes al nostre consum, també en trobem. El seu mercat és global, però amb diferències segons el lloc de producció. Les dues fonts per extreure sucre són la canya, en un 80%, i la remolatxa, en un 20%. A Europa es produeix amb remolatxa i aquest vol climes més plujosos o verds. Enguany, les produccions a Espanya han estat més dolentes per la motivació d'una sequera i les fortes onades de calor viscudes. La producció principal se situa al nord de Castella i Lleó, el País Basc, La Rioja i Navarra, on es porta pràcticament a la totalitat del cultiu en regadiu. Això no obstant, també s'ha de tenir en compte la campanya d'estiu centrada a Andalusia, en menor mesura de producció, ja que la data del sembrat recomanada s'estén entre el 15 de febrer i el 15 de març. Així doncs, el valor de la producció de la remolatxa sucrera a Espanya representa de mitjana el 0,32% de la Producció de la Branca Vegetal (PRV) i el 0,19% de la Producció de la Branca Agrària, però són dades que han minvat pels factors meteorològics.
L'augment del preu del gas
Cal no oblidar un detall que cita l'economista Reguant: "Per obtenir sucre de la remolatxa, cal el gas com a font energètica, ja que s'ha d'escalfar molt per produir-ne. Si sumem la crisi que estem patint en aquest aspecte, ja tenim la tempesta perfecta". Les afectacions són globals. El passat estiu ja es va avisar que un terç de les refineries de sucre ucraïneses no funcionarien en la propera campanya de producció a causa de la guerra i els alts preus del gas, segons una de les principals associacions de productors Ukrtsukor. Cal recordar que Ucraïna produïa 5 milions de tones de sucre de remolatxa en l'època soviètica, però la producció es va reduir a 1 milió de tones a causa de la menor demanda, l'augment dels preus del combustible i la competència als mercats d'exportació del sucre de canya, més barat. Els combats a les regions del nord, el sud i l'est d'Ucraïna han reduït la superfície sembrada de remolatxa i altres cultius importants i també s'espera que la collita de cereals caigui a uns 50 milions de tones des del rècord de 86 milions del 2021. El Ministeri d'Agricultura ucraïnès ha dit que els agricultors han sembrat 180.400 hectàrees de remolatxa sucrera aquest any, cosa que ha permès produir 1,08 milions de tones de sucre a partir de 7,83 milions de tones de remolatxa sucrera. Ucraïna va produir al voltant d'1,3 milions de tones de sucre de remolatxa el 2021.
Pagarem més car el tortell de Reis?
I a partir d'aquí, quines conseqüències té en el consumidor final? Des del Gremi de Pastissers de Catalunya, el seu president Antoni Bellart, avança que de moment estan absorbint els costos: "No hem augmentat els preus ni tampoc ho farem, per exemple, en un dolç tan estimat com és el tortell de Reis. Esperem compensar aquest augment amb un increment de les vendes favorables per aquestes dates". Així doncs, la mitjana de preu que detalla Bellart és dels 14 euros per un tortell de 4 a 6 persones, fins als 40 euros per a un de 10 a 12. "A diferència d'altres serveis, els meus clients sí que poden prescindir de mi i, per tant, es tracta d'anar resistint".
"Utilitzem menys sucre"
En aquest sentit, Bellart admet que la inflació d'ara no es viu de la mateixa manera que la d'abans, com la que van patir durant la dècada dels vuitanta: "Aleshores podíem augmentar sous i preus i ningú deia res, només si tocaves el tortell dels diumenges, però en cap cas en altres productes més premium com la rebosteria o les lioneses". Però si entrem en la comparativa, ara hi ha un aspecte també diferencial: "Progressivament, hem reduït el sucre en els nostres productes per augmentar el gust de la llimona, la taronja o el que es vulgui potenciar. Les postres d'ara són menys dolces que les d'abans i, per tant, no és una matèria tan imprescindible com pugui semblar". Per això, des del Gremi es posa l'accent en altres productes que són més costosos com els fruits secs o la xocolata; però també la nata i la mantega que s'han pogut encarir fins a un 50-70%. Així doncs, la conclusió de Bellart va en la línia de l'economista Reguant, és a dir, el sucre puja, però el seu punt de partida del cost era tan baix que l'impacte, malgrat que sigui notori, no és més rellevant que la dels altres productes.