La sectorial d'oli d'oliva i oliva d'Asaja ha alertat que la producció final de la campanya actual se situarà per sota de les estimacions realitzades a l'inici, a causa de les condicions meteorològiques adverses registrades durant els mesos de gener i febrer i a l'increment dels costos de producció derivats de l'encariment del gasoil i els fertilitzants. Aquesta advertència arriba en un moment en què el sector es troba en la recta final de la recol·lecció i comença a fer balanç dels resultats obtinguts.
L'organització agrària ha precisat que el pas successiu de borrasques durant els primers mesos de l'any ha generat complicacions significatives en les tasques de recol·lecció, especialment a Andalusia, la principal regió productora del país. Les intenses precipitacions, sovint acompanyades de vents forts, han provocat la caiguda a terra d'una part considerable de l'oliva que encara no havia estat collida, amb pèrdues notables de fruit que no han pogut ser aprofitades i una consegüent depreciació del producte que sí que s'ha pogut recuperar.
A aquesta situació d'origen climàtic s'hi ha afegit un factor estructural que va arrossegant-se durant les darreres campanyes: la dificultat per trobar mà d'obra suficient en determinades zones productores. La falta de treballadors disponibles ha impedit collir part de l'oliva caiguda a conseqüència dels temporals, reduint així el volum final de producció i agreujant les pèrdues ocasionades per les inclemències meteorològiques. Aquest fenomen no és nou per al sector, però la seva incidència aquesta campanya ha resultat especialment perjudicial en combinar-se amb unes condicions climàtiques que han exigit un sobreesforç per aprofitar al màxim el fruit disponible. La manca de mà d'obra ha impedit reaccionar amb la rapidesa necessària per minimitzar les pèrdues, especialment en aquelles explotacions on la caiguda de l'oliva s'ha concentrat en períodes molt breus de temps.
L'estat actual de la campanya
En aquests moments, la campanya de recol·lecció es troba pràcticament finalitzada a tot el territori. Les almàsseres de Castella-la Manxa, Llevant i Extremadura ja han tancat la seva activitat després de processar la pràctica totalitat de l'oliva collida, mentre que a la majoria de les províncies andaluses només queden petits lots pendents de recollida que no modificaran substancialment les xifres globals de producció. Aquest calendari de tancament s'ajusta al que és habitual en el sector, tot i que les condicions meteorològiques adverses han endarrerit lleugerament les tasques en algunes zones i han obligat a concentrar els treballs en períodes de bon temps, amb la consegüent saturació de la maquinària i dels equips de recol·lecció disponibles.
Segons les dades provisionals facilitades per l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), organisme dependent del Ministeri d'Agricultura, la producció acumulada fins al mes de febrer ascendeix a 1.193.766,59 tones. Aquesta xifra contrasta amb les 1.391.019 tones registrades en el mateix període de la campanya anterior, la qual cosa representa una reducció percentual del 14% en la producció. Aquest descens, tot i ser significatiu, no ha generat una situació de desproveïment gràcies a les existències acumulades en campanyes anteriors i al bon ritme de comercialització que s'ha mantingut durant tota la temporada. Les dades de l'AICA reflecteixen una realitat complexa que el sector ha hagut de gestionar amb flexibilitat per garantir el subministrament als mercats interiors i exteriors.
El comportament del mercat
Malgrat la reducció de la producció, Asaja destaca que les sortides d'oli d'oliva des de les almàsseres mantenen un bon ritme, amb un total acumulat que ja assoleix les 624.016 tones. Aquesta xifra indica una demanda sostinguda que està permetent donar sortida al producte disponible sense generar acumulacions excessives en els magatzems. Les existències totals en data 28 de febrer se situen en 974.469,6 tones, una quantitat que es distribueix de la manera següent: 738.954,9 tones es troben en mans de les almàsseres, 227.423,4 tones en poder de la indústria envasadora i 8.091,3 tones corresponen al Patrimoni Comunal Olivater. Aquesta distribució reflecteix un equilibri entre els diferents actors de la cadena de producció i comercialització que pot contribuir a estabilitzar el mercat en els pròxims mesos.
Si es manté el nivell actual de sortides, l'enllaç amb la pròxima campanya serà mínim, la qual cosa significa que pràcticament no quedaran existències de l'actual collita quan comenci la següent. Aquesta circumstància, habitual en campanyes amb produccions ajustades, pot generar tensions en els preus si la nova collita no arriba amb prou rapidesa per cobrir la demanda. Un dels aspectes que ha generat més perplexitat en el sector és l'evolució a la baixa dels preus de l'oli d'oliva durant les tres darreres setmanes.
L'organització agrària considera aquesta tendència "difícil de comprendre" atès el context actual, caracteritzat per una oferta menor que en campanyes anteriors i un bon ritme de comercialització que hauria de sostenir els preus. Aquesta situació contradictòria ha portat Asaja a expressar la seva sorpresa i a sol·licitar una anàlisi detallada dels factors que estan incidint en la formació dels preus en origen i en destinació. El sector tem que aquesta tendència a la baixa pugui desincentivar la producció en un moment en què els costos no deixen d'augmentar i en què les perspectives per a la pròxima campanya encara són incertes.
L'escalada dels costos de producció
Paral·lelament a la preocupació per l'evolució dels preus, Asaja ha alertat de l'escalada de costos que afronten els agricultors en un moment clau del calendari agronòmic. L'increment del preu del gasoil i dels fertilitzants està suposant un "augment significatiu" de les despeses de producció, just quan els productors es troben en plena fase de preparació de l'olivar i de realització de les tasques d'abonat per a la pròxima campanya.
L'organització agrària vincula aquesta pujada de costos a la situació geopolítica internacional, marcada pel conflicte a l'Orient Mitjà, i adverteix que aquest augment repercutirà inevitablement en la rendibilitat de les explotacions si no es produeix una correcció a l'alça dels preus percebuts pels productors. La combinació d'una producció inferior a l'esperada, uns preus que no responen a les expectatives del sector i uns costos en augment configura un escenari complex per a un dels sectors més emblemàtics de l'agricultura espanyola.