La innovació, especialment tecnològica, ha de ser una de les solucions al creixement de les necessitats del sector assistencial i de les cures, que creix cada cop més, a mesura que creix també l’envelliment de la població. El sector, però, alerta que Catalunya perd pistonada i que cal més inversió en innovació i tecnologia.
Aquesta ha estat una de les principals reclamacions d’Àngels Cobo, directora de l’Oficina de Transformació Digital de Suara, Guillem Alenyà, director de l’institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI-UPC) i promotor de LabORA, i Jordi Cabau, CTO de Group Saltó, en la taula rodona Innovació social i tecnològica per a l’envelliment, que s’ha celebrat aquest dimecres al matí en el marc de la jornada El futur del sector de les cures: reptes, innovació i talent, organitzada per ON ECONOMIA i El Nacional, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació “la Caixa”.
Catalunya té un bon punt de partida pel que fa a solucions tecnològiques per a la cura de persones grans i dependents. Àngels Cobo ha explicat com Suara treballa amb sensòrica, robòtica i realitat virtual, i n’ha posat alguns exemples: “Estem creant una xarxa social a través de la televisió i estem creant una app per involucrar la comunitat, les escales de veïns, que ajudin a la cura de les persones”. L’objectiu final és, sobretot, combatre la solitud de les persones grans.
Guillem Alenyà ha agafat el fil de la solitud i ha assegurat que “la gent vol quedar-se a casa seva a viure”, motiu pel qual “s’ha de generar tecnologia que pugui fer que la gent es pugui quedar una mica més a casa”. A més, ha afegit: “El que estem fent a Catalunya en robòtica és punter. El que fan Suara i Saltó de posar robots a hospitals no ho he vist enlloc d’Europa. Però estem perdent pistonada, perquè Alemanya se n’ha adonat i ha fet un centre de recerca”.
Jordi Cabau ha explicat que el grup Saltó es dedica a la robòtica assistencial en hospitals i ha reclamat una aposta més gran: “S’ha de seguir invertint”. Malgrat que “en els últims cinc anys, Catalunya ha seguit una tendència ascendent dins Europa”, hem de seguir fent-ho, “veient com ho fan al nord d’Europa, aprenent-hi, i això passa per sistematitzar, per com els sistemes d’innovació treballen junts”. “Necessitem el lideratge de les entitats, que ens diguin com han de ser aquestes cures a les llars”, ha postil·lat.
La innovació, naturalment, té límits. Els primers, tecnològics. Cobo ha explicat que moltes solucions basades en la sensòrica després no són possibles perquè “quan vas a les llars, el 90% no ho poden fer”, perquè no són domòtiques. “Quan parlem de robòtica, primer hauríem de ser realistes sobre el que volem i podem fer”, ha agregat Alenyà. “A vegades veiem un robot a la tele i pensem que ja estan fets, però fins que poden entrar a les llars, són fiables i robustos i els professionals hi poden interactuar, cal molt de temps”, ha afegit.
També hi ha límits perquè la tecnologia no ho pot fer tot. “La gent gran té clar que un robot no pot substituir una persona, però sí accepten cert tipus d’autonomisme”, ha explicat Cabau. Però hi ha coses que sí, i més en el futur, com “teleoperar un robot a distància, per guanyar temps en cas d’una emergència”.
“La tecnologia no ho pot resoldre tot, però les persones tampoc ho podem resoldre tot. Hem de segmentar el problema i veure què de valor ens pot aportar la tecnologia, i no malpagar una persona, i per a què necessitem a una persona. Hi ha espai per a tot”, ha conclòs Cobo.