El H2Med "no està en perill". D'aquesta forma ha dissipat la vicepresidenta tercera del Govern d'Espanya i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, els dubtes que han pogut sorgir en els últims dies després que França argumentés el seu interès en què el corredor d'hidrogen tingués un origen nuclear. El H2Med se sembla com un dels principals actius d'Europa en el que a transició energètica es refereix. En ell estan involucrades tant Espanya, com França, Portugal, i Alemanya, que va ser l'última nació en afegir-se a aquesta iniciativa.

Malgrat que l'hidrogen verd s'ha colat en la llista d'objectius de diverses empreses i Governs europeus, ara com ara, sembla ser una opció que aixeca soroll, però que no dona cap resultat. I és que, encara que per a firmes com Cepsa, o perquè propi Executiu nacional, aquesta tecnologia és l'alternativa idònia per suplir als combustibles fòssils, no tots les tenen amb si. Encara hi ha dubtes de la rendibilitat d'aquesta nova font energètica, igual com existeix un debat sobre l'origen de l'energia que impulsarà l'hidrogen verd. I és que, perquè aquest sigui 'verd', s'ha de generar amb energies renovables.

"Hi ha consens a nivell europeu"

En aquest apartat és on s'origina el debat. Malgrat això, Teresa Ribera ha explicat aquest mateix matí en la Conferència Internacional d'Energies Renovables (IREC) que el H2Med "no està en perill". "Crec que hi ha un consens molt elevat a nivell europeu sobre la importància de les interconnexions. És veritat que el debat sobre com assegurar-nos que França es pugui sentir còmoda en la seva opció en favor de l'energia nuclear és important". Després d'això, la vicepresident tercera del Govern d'Espanya ha afegit que "tots sentim que és una prioritat per a l'Executiu francès, però no crec que això tingui un impacte en la relació bilateral".

Per mitigar els dubtes sobre aquest projecte conjunt, la ministra ha recalcat que el compromís de França amb el projecte és "seriós", tant en matèria d'inversió com en la seva contribució al desenvolupament d'aquesta infraestructura. Malgrat això, i atenent la posició energètica de la qual disposen ambdós països, sembla que el debat sobre l'origen de l'hidrogen verd podria portar cua|cola. Sent un dels actius clau en matèria energètica per al Vell Continent, semblava clar que hi podria haver discrepàncies, encara que aquestes fossin lleugeres.

No s'ha de confondre hidrogen verd amb hidrogen 'low carbon'

Ribera ha aplicat que "segons el nostre parer, comptar amb una regulació primerenca d'hidrogen és important. Alhora, és delicat confondre hidrogen renovable amb el 'low carbon' (sota en emissions). Cal ser acurat amb la regulació en aquest context". La vicepresidenta tercera ha indagat en aquesta qüestió, ja que el Govern espanyol ha expressat en nombroses ocasions la seva opinió sobre la nuclear, la qual està abocada a desaparèixer al territori espanyol. En canvi, a França continua sent un dels pilars fonamentals en la generació elèctrica. Tal és el calat del debat, que aquest ha arribat a Brussel·les, on el Govern espanyol va explicar que ni el gas ni la nuclear no són energies netes.

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha volgut restar-li tensió a una polèmica que va sorgir divendres passat després que Jean-Michel Casa, ambaixador de França a Espanya, expliqués en un escrit públic que no li havien agradat "algunes maneres d'expressar-se de la ministra espanyola en relació amb el corredor d'hidrogen Barcelona-Marsella".

Casa va manifestar estar "sorprès" perquè Ribera titllés de "senyals poc estranys" els comentaris del Govern gal sobre el projecte i, en concret, amb relació a la seva intenció que a través del turbo fluís hidrogen d'origen nuclear.

Després d'això, des del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic es va intentar calmar les aigües, assegurant que les converses amb l'Executiu francès són positives i fluides. A més d'això, el Govern espanyol va recalcar la seva posició que l'hidrogen d'origen nuclear no és renovable.

Ribera va posar data al corredor d'hidrogen verd

Ribera ha volgut mitigar les que són les primeres discrepàncies per un projecte que, per a molts, està cridat a liderar la Transició energètica a Europa. Tal és la seguretat que té l'Executiu espanyol que la mateixa ministra va assegurar que el corredor d'hidrogen Barcelona-Marsella seria operatiu "entorn de 2028 o 2029", tal com va informar ON ECONOMIA.

Fins i tot això, sembla que el debat sobre l'hidrogen verd no quedarà aquí. Hi ha diversos experts que entenen que aquesta tecnologia encara no és tan madura com perquè l'Executiu espanyol es llanci a la piscina amb projectes del calat del H2Med. Un dels punts que generen més dubtes és l'abrupta inversió que obliga aquesta tecnologia. Altres experts com Tomás García, Sènior Director Energy & Infraestructure Advisory de JLL, creuen que entorn de l'hidrogen verd "hi ha molt soroll i poques nous, però les nous vindran".