La retirada de diners en efectiu en caixers va créixer un 4% en 2023 i també l'import mitjà de cada operació, que va ascendir a 180 euros. Una quantitat que des de la Plataforma Denària, que defensa l'ús de l'efectiu, creuen que creixerà el 2024 fins a tocar màxims històrics. L'associació destaca que en el mateix temps, van desaparèixer gairebé 2.000 caixers, i que precisament aquesta reducció explica que els ciutadans hagin incrementat l'import mitjà de retirada.

El 2019 l'import mitjà era de 137,78 euros i el 2023, va assolir els 180,10 euros, un 30,71% més que quatre anys enrere, quan hi havia 9.000 caixers més, segons les dades exposades aquest dimecres en una jornada.

Durant 2023 el volum d'operacions de retirada de fons en caixers va créixer un 1,80% en termes interanuals, fins a 693,46 milions d'extraccions, però l'import d'aquestes retirades va registrar un increment major, en concret, del 4,25%, fins a una xifra conjunta de 124.891 milions, recull EFE.

A partir d'aquestes dades, Denaria considera que, tant el Govern com el Banc d'Espanya, haurien de tenir previstos el nombre mínim de caixers imprescindible per atendre les necessitats dels ciutadans.

Doncs de seguir la tendència recent, en cinc anys hauran desaparegut 10.000 caixers més, la qual cosa suposaria el final per a prop de 17.000 caixers en els deu últims anys, xifra equivalent a un 34% de tancaments de terminals des de 2019.

En aquest sentit, per a Denaria resulta "molt important", la col·laboració publicoprivada per mantenir un nivell mínim de punts de retirada de fons, a fi d'atendre les demandes d'efectiu per part de la població.

Segons el president de Denaria, Javier Rupérez, gairebé el 70% dels ciutadans considera molt important els diners físics i va advertir que les regulacions de la Unió Europea per als diners digitals i el físic "no són gens homogènies, hauria d'existir una neutralitat".

"La proposta legislativa actual de la Comissió Europea legitima un sistema amb dues formes de diners públics (físic i digital) amb regulacions que no resulten en absolut homogènies, quan hauria d'existir una neutralitat en les condicions d'acceptació i accés d'ambdós mitjans de pagament, com els propis bancs centrals han manifestat en diferents ocasions", ha assenyalat.

A més, Rupérez ha ressaltat que, cada vegada, són més els països que estan duent a terme iniciatives per protegir els diners en efectiu, com els Països Baixos, el Regne Unit o, més recentment, Suècia, que fa anys s'havia fixat com a repte aconseguir una societat sense efectiu, i "que ja està rectificant, en haver-se adonat del seu error".

Així mateix, el president de Denaria ha destacat el concepte de l'efectiu com a reserva estratègica i ha recordat l'obligatorietat dels establiments d'acceptar l'efectiu per al pagament de productes i serveis, com recull la llei de Consumidors i Usuaris en vigor des de maig de 2022.

Rupérez ha rebutjat la prohibició del pagament del lloguer en efectiu, recollida en la Llei de Dret a l'Habitatge, i va recordar que entre els objectius de l'associació està ampliar el límit del pagament d'efectiu, en aquests moments està en 1.000 euros, quan en altres països europeus està entre 3.000 i 10.000 euros.

Sobre això, ha criticat "l'obsessió de relacionar l'efectiu amb el frau".