La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha tornat a actuar aquest dimecres per alleugerir el cost del crèdit. El seu òrgan decisiu, el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), ha aprovat una nova baixa dels tipus d'interès de 25 punts bàsics, que ara es mouen en una franja objectiu entre el 3,75% i el 4%. Aquesta decisió dona continuïtat al tall idèntic decretat el passat 17 de setembre i trenca amb la inactivitat que va caracteritzar les cinc reunions precedents des del mes de gener, quan els tipus es van mantenir sense canvis.

Abans d'aquest període de pausa, la institució ja havia aplicat tres rebaixes consecutives a partir de setembre de 2024. En el seu comunicat, la Fed ha justificat la mescla argumentant que "els indicadors disponibles suggereixen que l'activitat econòmica s'ha expandit a un ritme moderat". No obstant això, també reconeix que "la creació d'ocupació s'ha frenat" i que "la taxa d'atur ha augmentat lleugerament", encara que es manté en nivells baixos. Un altre factor clau és l'evolució dels preus: "La inflació ha repuntat des de principis d'any i es manté una mica elevada".

La justificació d'aquest nou gir es troba detallada en el comunicat oficial emès després de la reunió, un document analitzat paraula per paraula pels economistes. La Fed assenyala que "els indicadors disponibles suggereixen que l'activitat econòmica s'ha expandit a un ritme moderat", una frase estàndard que indica un creixement positiu però no espectacular.

No obstant això, el comunicat també incorpora notes de cautela que revelen les preocupacions subjacents al seu decisió. Es reconeix obertament que "la creació d'ocupació s'ha frenat" aquest any i que "la taxa d'atur ha augmentat lleugerament", tot i assenyalar que, en termes històrics, el mercat laboral "es manté en nivells baixos". Aquesta ralentització de l'ocupació és, sense dubte, un dels factors clau que pressiona la Fed per actuar.

Tanmateix, l'escenari no està lliure de complexitats. L'altre gran fantasma que persegueix als bancs centrals, la inflació, presenta un comportament que complica l'equació. La mateixa institució admet que "la inflació ha repuntat des de principis d'any i es manté una mica elevada".

Aquesta afirmació subratlla el delicat equilibri que ha de gestionar la Fed: per una banda, la necessitat de suportar el creixement i l'ocupació mitjançant tipus més baixos, i per l'altra, el mandat de controlar l'augment dels preus per mantenir l'estabilitat econòmica a llarg termini. La decisió d'avançar amb una nova baixa suggereix que, en la balança actual, les amenaces a la creixença i l'ocupació pesen més que les preocupacions inflacionistes immediates.

En definitiva, aquesta reunió del FOMC pinta un retrat d'una economia en una transició delicada, on els senyals positius es barregen amb indicis de debilitat, forçant els responsables polítics a navegar per aigües turbulentes amb les eines limitades de què disposen. Els mercats estaran atents no només a aquesta decisió, sinó també a les paraules del president de la Fed en la seva posterior conferència de premsa, buscant pistes sobre si aquest és l'inici d'un nou cicle d'alleugerament o simplement una mesura puntual per assegurar un aterratge suau per a l'economia més gran del món.