L'any 2025 ha estat un punt d'inflexió històric per al sector energètic global. Segons el darrer Global Electricity Review del grup d'experts independent Ember, les fonts d'energia renovables van produir més d'un terç de la generació elèctrica mundial, assolint el 33,8% del total. Aquesta xifra suposa la primera vegada en cent anys que les renovables superen el carbó, que va quedar per sota d'un terç de la generació elèctrica mundial per primer cop. A més, les renovables també van superar el volum de demanda elèctrica global, un altre fita que reflecteix el canvi accelerat cap a un model energètic més net i sostenible.
El creixement de l'energia solar va ser especialment destacat durant l'exercici 2025. Aquesta font va arribar a cobrir per si sola el 75% de l'augment de la demanda elèctrica de l'any passat a tot el món, consolidant-se com el motor dominant del canvi en el sector energètic global. El creixement de la solar va ser de 636 terawatts hora, fins a un total acumulat de 2.788 terawatts hora, la qual cosa representa un increment del 30% respecte al 2024. Aquest ritme d'expansió és divuit vegades superior al del gas, que va ser l'únic combustible fòssil que va registrar un lleuger creixement durant l'any passat.
Les energies netes frenen els combustibles fòssils per cinquena vegada en el segle XXI
Les energies considerades netes en conjunt van aconseguir frenar la generació elèctrica amb combustibles fòssils, que van recular un 0,2% respecte al 2024. Aquesta circumstància es produeix per primera vegada des del 2020 i per cinquena vegada en el que va de segle XXI. El carbó va ser el gran perdedor de l'any, amb una reculada que el va situar per sota del 30% de la generació elèctrica mundial. El gas, en canvi, va mantenir un cert protagonisme en ser l'únic combustible fòssil que va créixer, tot i que a un ritme molt inferior al de les renovables. El conjunt de les fonts netes ja representen aproximadament la meitat de la generació elèctrica mundial, mentre que els combustibles fòssils han anat perdent pes al llarg de les dues primeres dècades del segle.
Més de la meitat de l'augment mundial de generació d'energia solar prové de la Xina, que continua sent el principal impulsor de la transició energètica global. L'Índia, per la seva banda, ja té instal·lada més capacitat solar que els Estats Units, un altre indicador del canvi d'equilibri en el mapa energètic mundial. Tots dos països asiàtics han protagonitzat un gir històric durant l'últim any en fer caure per primera vegada aquest segle la seva generació elèctrica a partir de combustibles fòssils, un avenç significatiu tenint en compte que ambdues economies continuen creixent a ritmes elevats i necessiten cada cop més electricitat.
Xile i Austràlia, pioners en l'emmagatzematge d'energia
L'informe d'Ember també destaca el paper de països com Xile i Austràlia, considerats pioners en la incorporació de capacitat d'emmagatzematge a les seves xarxes elèctriques. Ambdós països van integrar prou bateries per absorbir més de la meitat de la nova generació solar del 2025, la qual cosa ja comença a fer baixar els preus de l'energia en determinats moments del dia. Aquesta capacitat d'emmagatzematge és fonamental per gestionar la intermitència de les renovables i aprofitar al màxim l'energia generada durant les hores de sol.
En el capítol de l'emmagatzematge, l'informe remarca que el cost de les bateries va caure dràsticament l'any passat, per segon exercici consecutiu. Durant el 2025, el preu de les bateries va baixar un 45%, després d'haver-ho fet un 20% l'any anterior. Aquesta reducció acumulada del 65% en només dos anys ha permès que el món generés prou capacitat d'emmagatzematge d'energia elèctrica per desplaçar el 14% de la nova generació solar cap a franges horàries nocturnes, quan les plaques no produeixen electricitat, però la demanda continua sent elevada.
L'abaratiment de les bateries és una de les claus per continuar accelerant la transició energètica, ja que resol un dels principals reptes tècnics de les renovables: la seva dependència de les condicions meteorològiques i del cicle diürn. Amb un emmagatzematge més assequible i eficient, el camí cap a un sistema elèctric descarbonitzat esdevé cada cop més viable econòmicament i tècnicament.