Red Eléctrica (REE) ha formalitzat una petició davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per convertir en estructures permanents les eines excepcionals que, des del passat 20 d'octubre, s'han desplegat per blindar la xarxa elèctrica davant la possibilitat de nous col·lapses com l'esdevingut a finals d'abril. Aquell episodi, que va deixar a milers de consumidors sense subministrament i va evidenciar punts febles en la gestió del sistema, va actuar com a detonant d'aquestes mesures d'urgència.
La resposta inicial del regulador ha estat aprovar una pròrroga de quinze dies per a aquestes eines, un moviment tècnic previst en la resolució original i que respon a una sol·licitud formal de REE per guanyar temps mentre s'avalua la sol·licitud de permanència. Aquesta pròrroga subratlla la naturalesa transitòria però crítica d'aquestes mesures, que ara aspiren a esdevenir una peça fixa de l'entramat elèctric.
En l'informe tècnic que REE ha elevat a la CNMC per fonamentar la seva petició, l'operador es mostra contundent en dos aspectes clau: l'eficàcia operativa i l'impacte econòmic. D'una banda, s'assegura que des de la seva implementació, "l'evolució de les tensions en la xarxa s'ha mantingut estable", sense que es registressin episodis de "variacions brusques" com els que, precisament, van precedir l'apagada d'abril.
Aquestes variacions sobtades en la tensió elèctrica són un símptoma d'inestabilitat i un factor de risc que pot desembocar en tallades generalitzades per la seguretat de la xarxa. D'altra banda, i en resposta a possibles crítiques sobre el cost de les mesures, REE afirma de manera categòrica que les seves actuacions "no han comportat un sobrecost per a l'usuari final". Aquesta afirmació busca desactivar qualsevol qüestionament sobre l'encariment de la factura elèctrica a conseqüència d'aquestes intervencions, un punt sempre sensible per a ciutadans i indústria.
Més enllà de l'emergència
No obstant això, les mesures temporals són només una part de l'estratègia global. La resolució aprovada per la CNMC el passat octubre no es va limitar a autoritzar eines d'emergència; va incorporar també un pla de treball dissenyat per atacar les causes del problema. Aquest pla té com a eix central la implantació "ràpida" d'un servei de control de tensió dinàmic. A diferència dels mecanismes actuals, més rígids, aquest nou servei permetria gestionar la tensió de forma flexible i en temps real, adaptant-se a les condicions fluctuants de la xarxa, cada vegada més marcades per la irrupció intermitent de les energies renovables.
És precisament en aquest punt on el pla adquireix una dimensió estratègica de futur: en els treballs i reunions amb els diferents actors del sector, s'ha prioritzat explícitament "la participació de les energies renovables en aquest servei". L'objectiu és integrar de forma intel·ligent els parcs eòlics i fotovoltaics, no només com a meres fonts de generació, sinó com a agents actius en l'estabilitat del sistema, capaços de contribuir al control de la tensió amb la seva capacitat de reacció.
La sol·licitud de REE reflecteix un repte de fons: la transició cap a un model elèctric lliure d'emissions exigeix una xarxa més resilient i intel·ligent. L'episodi d'abril va ser un avís de les tensions que genera la progressiva pèrdua d'inèrcia i de les centrals tradicionals, que actuaven com a estabilitzadors naturals. Convertir les mesures d'emergència en permanents seria, en aquest sentit, el reconeixement oficial que el sistema elèctric ha canviat per sempre. La decisió final de la CNMC, que haurà de ponderar la seguretat del subministrament amb els principis de competència i eficiència econòmica, marcarà un abans i un després en la configuració tècnica de la xarxa espanyola, posant a prova la seva capacitat per absorbir un futur cada vegada més verd i més descentralitzat.